Després de diversos mesos d’incertesa, reunions i una intensa recerca de solucions, la llarga presència de cadenes hoteleres espanyoles a Cuba arriba a la seva fi. L’anunci d’ahir que Meliá cessa les seves operacions a l’illa caribenya posa fi a una relació que ha durat més de tres dècades i que ha ajudat a consolidar Cuba com a destinació turística, ha portat prosperitat a l’illa i ha enfortit els llaços entre els dos països.
La retirada de Meliá – que entrarà en vigor a tots els nivells a partir del 24 de juliol – està en consideració des de, com a mínim, l’any passat, quan la pressió de l’administració Trump es va intensificar. Cal destacar que l’empresa mallorquina es va convertir en líder de mercat a Cuba, operant fins a trenta hotels.
Una sortida previsible
La retirada de Meliá es produeix alhora que la d‘Iberostar i Barceló, que també han confirmat que es retiren del mercat cubà. El juny passat, en una roda de premsa celebrada a Madrid, Raúl González, conseller delegat d’EMEA del Barceló Hotel Group – que operava dos hotels Gran Caribe – va afirmar que el grup complia estrictament la normativa dels EUA per evitar qualsevol mena de polèmica i que prendrien una decisió un cop hagués expirat el contracte que els vinculava a les propietats. En el cas d’Iberostar, la retirada havia començat abans, a principis de juny, quan es va desfer de 12 propietats, i al juliol va completar la retirada de les sis restants.
A més de l’enduriment de la política dels EUA envers Cuba sota l’actual administració de Trump, el deteriorament prolongat de les condicions dins el sector turístic en els darrers anys – afectat per nombrosos problemes amb el subministrament d’energia i de béns, així com el col·lapse dels serveis auxiliars i l’escassetat de personal—i la disminució constant de visitants internacionals, són la causa d’aquesta retirada de les cadenes hoteleres espanyoles, que s’havia presagiat durant els darrers dos anys.
Durant les darreres dècades, nombroses cadenes hoteleres espanyoles han marcat l’evolució de la indústria turística cubana, modernitzant i promocionant destinacions turístiques com Varadero i Cayo Santa María, així com invertint en la reforma i la construcció dels millors hotels de l’Havana i Santiago de Cuba: actualment, sumen més de 35.000 habitacions, la qual cosa representa el 35 per cent de la capacitat hotelera de Cuba.
Aquests establiments, que sempre són gestionats en col·laboració amb organismes governamentals locals – com ara Gaesa o Gaviota, que estan sota la lupa de l’administració nord-americana – i el futur dels quals és actualment incert, més enllà de ser simplement gestionats per aquestes mateixes organitzacions, tot i que ja hi ha veus que adverteixen d’una possible «invasió» per part dels grans grups hotelers nord-americans, com la d’Eduardo Soriano, president de la Cambra Oficial de Comerç de Mallorca.
Històricament, Cuba ha estat una destinació preferida pels nord-americans – especialment els canadencs i els mexicans – així com pels espanyols i els italians, però en els darrers anys ha anat perdent terreny en els plans de les cadenes hoteleres: Recentment, altres empreses com Minor (antiga NH), que es va retirar de l’illa a principis d’any, s’hi han sumat, igual que Roc Hotels (que recentment ha tancat tres dels seus quatre hotels) i Blau Hotels (que es va retirar de les seves tres propietats).
