Protegir el Mediterrani requereix més que simplement conscienciar: cal ciència, infraestructures adequades i una gestió capaç d’anticipar problemes. Aquest va ser un dels temes clau del dia principal del 8è Fòrum Marítim d’Eivissa i Formentera, durant el qual investigadors i professionals del sector nàutic van proposar solucions per reduir l’impacte de la navegació recreativa, restaurar ecosistemes degradats i prevenir noves amenaces per a la biodiversitat marina.
En el sector de la vela, Diego de la Viña, patró i fundador d’Essence Sailing, i Pedro Francisco Gil Martín, president de l’Associació d’Empreses de Lloguer de les Illes Balears (AECIB), han acordat la necessitat de combinar la prevenció, la professionalització i un major control del sector.
De la Viña proposa incorporar alertes automàtiques sobre les praderies de posidònia als sistemes de navegació dels vaixells, a través de plataformes com Navionics o C-MAP, per prevenir l’ancoratge nociu sense dependre d’aplicacions addicionals. També defensa millorar el mapeig del fons marí, ampliar estratègicament els camps d’ecobòies i delimitar clarament les zones d’ancoratge autoritzades.
Les mesures de prevenció s’han d’estendre als ports. Entre les seves propostes, destaca la instal·lació de connexions per abocar aigües grises i negres directament des dels amarres, amb sistemes que permetin gestionar aquests residus amb la mateixa facilitat que el subministrament d’aigua. A més, s’hi inclouen mesures per prevenir vessaments de petroli, limitar la velocitat en zones sensibles i reduir el soroll i l’impacte dels productes de neteja.
«El que cal és legislar de manera lògica, amb persones que entenguin de vaixells al capdavant», va argumentar De la Viña, un defensor de les regulacions ambientals amb els recursos necessaris per garantir-ne el compliment.
Gil Martín ha destacat un altre problema: la pràctica no autoritzada i la manca de professionalitat en el sector del lloguer de vaixells. Segons ell, una mala gestió pot posar en perill tant la seguretat dels clients com la conservació del medi ambient. Per al lloguer de vaixells d’autogestió, considera essencial proporcionar instruccions clares sobre la navegació i l’ancoratge, així com supervisar les rutes per GPS quan sigui necessari.
El president de l’AECIB també demana més inspeccions i una major col·laboració entre les autoritats públiques, els ports i les empreses. La necessitat d’intensificar la vigilància és especialment rellevant a la llum de les xifres publicades per Ibiza & Formentera Preservation: el 2025 es van imposar 18 multes d’un total de 4.813 embarcacions detectades ancorant sobre bancs de posidònia a Eivissa i Formentera. La fundació ha demanat més agents mediambientals i recursos per garantir que la informació i les mesures de prevenció es tradueixin en un control efectiu.
Restabliment del fons marí: ciència contra burocràcia
La pressió humana no és l’únic repte. La recuperació dels prats marins també depèn de l’avanç del coneixement científic i de l’eliminació de barreres administratives.
Beatriz Marín, investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), ha explorat les possibilitats de restaurar Cymodocea nodosa, una prada marina menys coneguda que la Posidonia però important per als ecosistemes costaners. Aquesta espècie pot colonitzar certs fons marins i, posteriorment, facilitar l’establiment de la posidònia.
Juntament amb la investigadora Fiona Tomás, Marín està revisant els estudis disponibles sobre tècniques de plantació. Entre les opcions hi ha fer germinar les llavors al laboratori i després traslladar les plantes al mar, tot i que els mètodes encara s’han de perfeccionar i cal protegir les plantes joves dels animals que s’alimenten d’elles.
A més de les dificultats tècniques, hi ha la burocràcia, que pot retardar els treballs de restauració i impedir que es aprofiti oportunitats específiques, com el recuperament de fragments de posidònia desplaçats durant les tempestes. Per a Marín, és essencial agilitzar els procediments i enfortir la col·laboració entre els científics i les autoritats públiques. També assenyala que la restauració per si sola no n’és suficient si no s’aborden les causes del deteriorament: prevenir la contaminació i l’ancoratge inadequat continua sent essencial.
Espècies invasores: una amenaça que requereix mesures proactives
La prevenció també és crucial quan es tracta d’espècies invasores. Marta Florido, investigadora de la Universitat de Sevilla, ha presentat els seus estudis sobre Rugulopteryx okamurae, una alga amb una alta taxa de propagació que ha arribat a cobrir més del 80 per cent del fons marí en certes zones de la badia de Algeciras en menys de dos anys.
Els seus efectes van més enllà de simplement ocupar el substrat. Un estudi publicat el 2026 a *Marine Environmental Research* documenta canvis en les comunitats marines afectades: algunes espècies desapareixen mentre que d’altres, més adaptables, guanyen terreny. El resultat és una homogeneïtzació gradual dels ecosistemes, la qual cosa pot reduir la seva diversitat i la seva capacitat per fer front a noves alteracions ambientals.
Segons la informació disponible per al seu equip, aquesta alga encara no s’ha establert a les Illes Balears. Aquesta situació presenta una oportunitat per actuar abans que l’alga s’estengui per l’arxipèlag. Florido emfatitza la importància de mantenir la vigilància i d’assegurar la cooperació dels pescadors, dels busos i dels navegants per detectar qualsevol introducció potencial en una fase inicial.
L’experiència d’altres àmbits demostra que identificar una amenaça a temps pot marcar la diferència entre evitar que es propagui i haver de fer front a un problema que ja s’ha arrelat.
Una responsabilitat compartida
Les contribucions al Fòrum Marítim assenyalen totes la mateixa conclusió: protegir el Mediterrani requereix una acció coordinada per abordar les causes del seu deteriorament. La tecnologia pot ajudar a prevenir l’ancoratge nociu; els ports millor equipats poden ajudar a reduir les abocaments; la professionalització pot ajudar a millorar les pràctiques de navegació; i la recerca pot ajudar a restaurar el fons marí i a anticipar noves amenaces.
Augmentar la consciència entre els usuaris i les empreses és un punt de partida, però no substitueix el seguiment, la planificació ni els recursos necessaris per fer complir la normativa. En un entorn tan valuós i vulnerable com el d’Eivissa i Formentera, la conservació depèn que els coneixements científics i l’expertesa del sector es tradueixin en decisions concretes.
El 8è Fòrum Marítim d’Eivissa i Formentera, organitzat per entitats dels sectors mediambiental, empresarial i institucional, torna a posar al centre del debat la necessitat de conciliar l’activitat econòmica amb la protecció del patrimoni natural de l’arxipèlag.
