Una xarxa coordinada per un investigador de l’Institut d’Aquicultura Torre de la Sal (CSIC) està detectant la proliferació de l’ostra de perla Pinctada radiata – la primera espècie invasora al Mediterrani – en una fase inicial. Des de la seva introducció a través del canal de Suez al segle XIX, aquesta espècie s’està expandint ara al llarg de la costa espanyola, afavorida per l’augment de la temperatura del mar, segons un comunicat emès per l’organització.
Una xarxa de 132 punts de monitoratge establerts en vuit països i coordinats per Diego Kersting, investigador de l’Institut d’Aquicultura Torre de la Sal (IATS-CSIC), ha dut a terme l’estudi més complet fins ara sobre la propagació de Pinctada radiata, que es considera una de les espècies invasores «més problemàtiques».
L’estudi documenta la proliferació d’aquesta espècie a tot el Mediterrani occidental, impulsada per l’augment de les temperatures del mar i la seva alta capacitat de dispersió larvària, i revela la seva presència al llarg de la costa espanyola des del sud de Catalunya fins a Almeria. Aquest sistema permet detectar les larves d’aquesta espècie anys abans que s’estableixin en el medi natural i serveix com a sistema d’alerta primerenca per a la presència d’aquesta i d’altres espècies invasores.
Pinctada radiata és una ostra perla nativa del Mar Roig que figura entre les 100 espècies invasores més perilloses del Mediterrani a causa de l’impacte que pot tenir sobre la biodiversitat autòctona. L’estudi, liderat per l’IATS-CSIC i publicat a la revista ‘Marine Environmental Research’, compta amb la participació de tres investigadors del grup de Canvi Global, Conservació i Genètica de les Espècies Marines de l’IATS.
El sistema utilitza trampes per a larves instal·lades en 132 punts repartits al llarg de les costes de vuit països (Algèria, Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia i Espanya), cobrint el Mediterrani d’est a oest. Aquests dispositius – xarxes que creen un substrat on s’assenten les larves transportades per les corrents – han permès avaluar la presència de Pinctada radiata durant períodes de seguiment que en alguns casos superen els deu anys.
Noves colònies
«L’establiment d’aquesta espècie al Mediterrani oriental ja feia temps que estava documentat. El que ara observem és que l’espècie està experimentant una expansió generalitzada al Mediterrani occidental, mentre que històricament es limitava a registres esporàdics i aïllats», explica Júlia García Colomé, investigadora de l’IATS i autora principal de l’estudi.
Els registres recollits entre el 2015 i el 2024 van revelar nous casos de colonització per part de Pinctada radiata, principalment a la conca mediterrània occidental –que inclou la costa espanyola– i als mars Adriàtic i Egeu. Aquesta tasca ha estat possible gràcies als esforços de més de 70 investigadors de nombroses institucions, així com d’organitzacions i organismes governamentals dedicats a la gestió mediambiental, la conservació i el seguiment en diversos països mediterranis.
Els primers registres d’aquesta espècie invasora a la costa espanyola obtinguts per aquesta xarxa daten del 2016 a les Illes Balears, des d’on es creu que s’ha estès a altres zones com les illes Columbretes (Castelló). Els registres s’estenen fins a Agua Amarga (Almeria), tot i que encara no s’han observat colònies més enllà d’aquesta zona.
A la Reserva Marina de les illes Columbretes, aquests col·lectors s’han utilitzat des del 2003 per estudiar la petxina noble (Pinna nobilis), una espècie de bivalve mediterrani icònica que actualment es troba en perill crític d’extinció. Va ser així com el grup liderat per Diego Kersting, investigador del CSIC a l’IATS, va observar que aquest sistema també es podia utilitzar per estudiar la proliferació d’altres espècies de bivalves, com la invasora Pinctada radiata.
«A Columbretes, el vam detectar per primer cop a les trampes de captura el 2020, però no va ser fins al 2022 que vam observar que s’establia en el medi salvatge», va dir Kersting. «Això confirma el potencial d’aquesta xarxa de trampes larvals com a sistemes d’alerta primerenca per a la detecció i el seguiment de les invasions biològiques», va afegir.
Els col·lectors són senzills de construir, econòmics i fàcils d’instal·lar i mantenir. Aquest mètode es pot aplicar a altres espècies i és adequat per cobrir grans extensions. A més de les Columbretes, la xarxa permet el seguiment d’altres ubicacions icòniques de la Comunitat Valenciana, com ara les aigües davant de la Serra d’Irta i el cap de Sant Antoni, entre d’altres.
Mil espècies invasores
Segons el CSIC, s’estima que hi ha 1.000 espècies invasores al Mediterrani, de les quals 600 ja estan establertes. Per exemple, al Mediterrani oriental, la invasió de ‘Pinctada radiata’ ha provocat el desplaçament d’espècies autòctones i ha tingut «repercussions significatives» en la cadena tròfica.
Segons els investigadors, una de les principals causes de la propagació d’aquesta espècie invasora d’origen tropical és l’augment de la temperatura al Mediterrani, un mar que s’escalfa a un ritme tres vegades superior a la mitjana mundial. «Les zones més fresques, com el golf de Lleó o el nord del mar Adriàtic, continuen lliures d’aquesta espècie», va revelar Júlia García Colomé.
Tanmateix, la situació és molt diferent en parts del Mediterrani occidental, com ara la costa espanyola, on les temperatures han assolit recentment rècords de 33 graus a Sa Dragonera, Mallorca. «A les illes Columbretes, la temperatura ha pujat 1,5 graus des del 1990», va advertir Kersting.
Segons l’investigador del CSIC, «cal continuar utilitzant aquesta xarxa d’estacions de monitoratge i dotar-la d’un finançament estable per detectar l’arribada i la propagació d’espècies invasores en una fase inicial; és una eina clau per protegir els ecosistemes mediterranis i reduir els importants costos ambientals i econòmics associats a aquestes invasions».
