Algunes investigacions requereixen temps: no setmanes ni mesos, sinó anys d’observació abans que els canvis comencin a revelar un patró. A Sa Dragonera, el seguiment d’algunes de les espècies més característiques de les illes s’ha convertit precisament en un d’aquests projectes a llarg termini. L’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea CSIC-UIB) ha llançat ara una campanya de recaptació de fons adreçada a particulars, organitzacions i institucions per garantir la continuïtat d’aquesta recerca i per apropar al públic la tasca científica que es duu a terme a la reserva natural.
La iniciativa té com a objectiu permetre que tothom pugui contribuir a la monitorització i conservació de les espècies de l’illa. Es poden fer donacions a través del lloc web de la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears. La campanya també ha sortit del laboratori —en aquest cas, dels centres de recerca— per arrelar a la mateixa Dragonera. S’han penjat cartells amb algunes de les espècies incloses en els estudis al centre de visitants de la reserva natural. Les imatges de la fauna inclouen un codi QR que enllaça directament amb la pàgina on es gestiona el finançament.
La idea és senzilla: deixar que els animals mateixos expliquin per què val la pena estudiar-los. Sa Dragonera serveix com a observatori ideal per monitorar l’evolució de les seves poblacions. Entre les espècies que s’estudien hi ha la paràgula balear, la paràgula mediterrània, la gavina de potes grogues mediterrània, la gavina corsa, el tempesta europeu, el falcó d’Eleonor i la sargantana balear.
Cada un aporta una peça diferent al trencaclosques. Alguns proporcionen informació sobre com funcionen els ecosistemes terrestres i marins, mentre que d’altres també són d’interès particular des d’una perspectiva de conservació. Aquest és el cas del gavina de les Balears, endèmic de les illes i considerat un dels ocells marins més amenaçats d’Europa.
El treball científic no es limita a comptar individus. L’equip Imedea coordina anualment la seva recerca amb la gestió de la reserva natural i duu a terme seguiments individuals de sargantanes, tempestadedes i gavines, així com censos d’aus marines i d’aus rapinyaires, estudis estacionals sobre la diversitat d’aus i vigilància de possibles depredadors exòtics.
La contribució de la tecnologia
La tecnologia també permet seguir la vida d’algunes d’aquestes espècies un cop han sortit del camp de visió dels investigadors. Mitjançant dispositius GPS col·locats en determinats ocells, l’equip pot reconstruir els seus moviments i identificar les àrees que utilitzen per alimentar-se, criar o descansar.
Però potser el descobriment més important d’aquest estudi no és una xifra concreta, sinó el temps. Fer un seguiment de les mateixes poblacions al llarg de diversos anys permet construir sèries temporals que revelen canvis que podrien passar desapercebuts en un estudi puntual: variacions en l’abundància d’una espècie, canvis en la seva distribució, alteracions en la seva reproducció o canvis en el seu comportament.
Aquí és on la continuïtat esdevé una eina científica. Com més llarg sigui el període d’observació, més grans seran les possibilitats de distingir una fluctuació puntual d’una tendència i d’entendre com responen les poblacions a un entorn que també està canviant.
De fet, Imedea adverteix que la interrupció d’aquest treball podria provocar llacunes en les dades i dificultar tant la identificació de tendències com la comprensió de com responen les espècies als canvis ambientals. A Sa Dragonera, per tant, la recerca no consisteix simplement a saber quants ocells, llangardes o depredadors hi ha avui. Implica tornar, prendre noves mesures i fer comparacions. I fer-ho durant prou temps perquè l’illa comenci a explicar la seva pròpia història.
