A Eivissa, el problema que afronten les abelles ja no és quant de mel poden produir. És si tindran prou menjar per sobreviure. La manca de pluja, les altes temperatures i la desaparició de nombroses plantes florides estan reduint la quantitat de nèctar i pol·len disponibles al camp de l’illa, cosa que obliga els apicultors a recórrer a l’alimentació suplementària per mantenir vives les seves colònies. Davant d’aquesta situació, l’Associació d’Apicultors d’Eivissa ha demanat a l’Ajuntament de l’Illa i al Govern Balear que concedeixin una subvenció especial per ajudar a compensar part d’aquests costos.
La petició arriba en un moment en què l’administració de l’illa mateixa està intensificant el seu suport al sector. El Consell d’Eivissa acaba de llançar una nova convocatòria de sol·licituds de subvencions per a la restauració, el manteniment i la consolidació del medi agrícola i la agrodiversitat, amb un pressupost d’1,1 milions d’euros procedents de l’Impost sobre el Turisme Sostenible. El termini de presentació de sol·licituds és el 2 d’octubre. Entre les mesures incloses hi ha una subvenció de 300 euros per explotació apícola, sempre que consti d’almenys cinc rucs registrats al Registre General de Granjes Ramaderes.
El desenvolupament d’aquest pla també reflecteix la creixent importància de l’apicultura dins la política agrícola de l’illa. El 2025, 1.665 rucs van rebre subvencions, en comparació amb els 960 del 2020. No obstant això, el context en què es llança aquesta nova convocatòria és substancialment més difícil per als productors.
El canvi climàtic està fent els estius més durs
Durant les darreres setmanes, els apicultors han observat una reducció significativa dels recursos florals. Les altes temperatures i la manca de pluges han escurçat o eliminat els períodes de floració i, amb ells, gran part del nèctar i el pol·len que necessiten les colònies. El juny passat va ser especialment dur. L’Agència Estatal de Meteorologia va descriure el juny del 2026 com a extremadament calorós a Eivissa, amb una temperatura mitjana de 24,7 graus, 2,4 graus per sobre de la norma. A Sant Joan de Labritja, les temperatures van assolir els 37,6 graus i hi va haver 22 dies calorosos.
Per als apicultors, a més, el problema no s’acaba amb un estiu especialment dur. L’associació adverteix d’una successió d’onades de calor i d’una manca de pluges durant els darrers anys. El juny de 2022, el dèficit de precipitació se situava en al voltant del 92 per cent; el juny de 2023, va arribar al 62 per cent; el juliol de 2024 va tornar a registrar condicions adverses; i el juny de 2025 va ser el més sec a les Illes Balears des del 1961.
El resultat és que els ruscs estan arribant a un punt en què necessiten una ajuda que normalment proporcionaria l’ecosistema mateix. «En aquests moments, la preocupació de molts apicultors no és quanta mel produirem, sinó com podem mantenir vives les nostres abelles», explica Vicente Marí, president de l’Associació d’Apicultors d’Eivissa. Aquesta és una distinció significativa. L’alimentació suplementària no es considera un mitjà per augmentar la producció de mel, sinó una mesura d’emergència per evitar que les colònies morin quan s’esgoten les seves reserves naturals.
I això té un cost. Els apicultors han de cobrir el cost de l’aliment, però també s’enfronten a viatges addicionals a les apiàries, a hores de treball més llargues i a inspeccions més freqüents de les abejars. Per aquest motiu, l’associació proposa introduir un suport econòmic per a cada abejar registrada i demana una resposta abans que es produeixin altes taxes de mortalitat.
La importància de les abelles com a pol·linitzadores
La pressió sobre els ruscs també té implicacions que van més enllà dels mateixos apicultors. Les abelles són un dels principals pol·linitzadors i la seva activitat ajuda a preservar la biodiversitat, els ecosistemes i el paisatge rural d’Eivissa. Precisament aquesta és una de les raons per les quals l’apicultura ha guanyat terreny dins de les polítiques de conservació agrícola de l’illa. El programa de subvencions del Consell no es limita a les abejar: també atorga 54 euros per hectàrea conreada, 130 euros per hectàrea sembrada i subvencions d’entre 27 i 225 euros per hectàrea per al manteniment dels ametllers i garrofers.
El programa, que ara compleix el seu setè any, té com a objectiu compensar els costos addicionals que assumeixen les explotacions agrícoles i mantenir en producció les terres que formen part del paisatge tradicional d’Eivissa. El 2025, 376 beneficiaris van rebre 744.900 euros, la qual cosa va permetre llaurar 2.995 hectàrees i sembrar-ne 893 més. El president del Consell, Vicent Marí, ha defensat precisament aquesta dimensió territorial de l’ajuda: «Preservar el paisatge no és només una qüestió d’identitat, sinó també de protegir el territori, prevenir incendis i assegurar el futur del sector primari».
En el cas de les abelles, aquest futur s’enfronta ara a una paradoxa: el turisme proporciona els recursos per preservar el món rural, però les condicions climàtiques canviants estan fent que sigui cada cop més difícil que aquest mateix món rural alimenti els seus pol·linitzadors. La prioritat per als apicultors eivissencs, almenys de moment, no és produir més mel. És assegurar que les abelleres sobrevisquin fins a la propera temporada de floració.
