Les Illes Balears són, amb diferència, la comunitat autònoma amb la proporció més alta de treballadors internacionals respecte del nombre total de persones afiliades a la Seguretat Social. Al juliol, les illes van registrar una mitjana de 182.569 treballadors amb passaports no espanyols, la qual cosa equival al 26,3 per cent del total de treballadors registrats (que se situava en 694.038). En altres paraules, un de cada quatre treballadors de l’arxipèlag és estranger.
No és cap sorpresa que les Illes liderin aquest àmbit: la proporció ha continuat augmentant en els darrers anys i, de fet, la sèrie de rècords d’ocupació des de l’inici de la pandèmia no es pot entendre sense tenir en compte la contribució dels treballadors estrangers. La mà d’obra internacional ja representava una cinquena part del total a mitjans de 2022, quan l’economia començava a recuperar-se i les seqüeles de la Covid esdevenien un record llunyà. La taxa de contractació de treballadors estrangers ha augmentat des de llavors fins a nivells històrics, triplicant l’augment de la contractació nacional de cara al 2025, per posar només un exemple.
El procés extraordinari de regularització del govern central ha donat un impuls final a una tendència que, en qualsevol cas, ja era imparable, atesa la creixent demanda de mà d’obra d’un sector empresarial en plena expansió. El creixement econòmic de les Illes Balears s’ha reflectit, entre altres indicadors, en un mercat laboral que ha estat registrant xifres d’ocupació rècord durant gairebé cinc anys.
Mentrestant, a Espanya, la proporció mitjana no ha arribat a una sisena part del total. Al juliol, el nombre de treballadors estrangers era de 3,5 milions, cosa que suposa el 15,6 per cent del nombre total de cotitzants a la Seguretat Social del país. Cap altra regió té una força laboral estrangera que representi fins al 20 per cent. Les Illes Balears són seguides per Catalunya (19,8 per cent) i Aragó (19,6 per cent), mentre que a l’altre extrem de l’escala es troba Extremadura amb un 5,7 per cent.
Hostaleria, construcció i comerç minorista
El sector de l’hostaleria representa la major part dels treballadors estrangers a les Illes Balears: gairebé el 40 per cent. Més de 70.000 membres, incloent-hi tant treballadors per compte d’altri com autònoms, formen part d’aquest col·lectiu en una regió on la indústria turística continua tenint més pes que en qualsevol altra regió espanyola, amb l’excepció de les Illes Canàries. A continuació hi ha la construcció, amb uns 25.000 treballadors, i el comerç minorista, amb 19.000.
Pel que fa a les nacionalitats, els italians representen el nombre més alt de registres: 23.554. Tanmateix, hi ha un però en aquesta xifra, ja que un factor clau darrere d’aquest avantatge és el fet que una gran part de la mà d’obra argentina que viu a les Illes Balears té passaports italians. Dins de la Unió Europea, els segueixen els alemanys (13.289) i els romanesos (8.341). Pel que fa a la resta del món, els colombians i els marroquins encapçalen la llista, amb poc més de 18.000 membres de cadascun d’aquests països.
Els marroquins també són el grup més emprenedor de fora de la Unió Europea, juntament amb els britànics i els xinesos. Aquestes nacionalitats tenen el nombre més alt de persones autònomes, tant en termes proporcionals com absoluts, la qual cosa dóna suport estadístic a la percepció comuna que constitueixen un segment de la població immigrant més inclinat a crear els seus propis negocis.
Salaris més baixos
D’altra banda, el creixement de la mà d’obra estrangera va acompanyat d’un clar retard pel que fa a la tendència dels seus nivells salarials. Les Illes Balears estan batent rècords de registres de seguretat social internacional, tot i que amb una base de cotització mitjana significativament més baixa. En altres paraules, la mà d’obra estrangera creix més ràpid que mai, però els seus salaris són més baixos. Les últimes estadístiques del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migració sobre les bases de cotització, que cobreixen el trimestre de gener a març d’enguany –i que no es desglossen per comunitat autònoma–, mostren una mitjana de 2.224 euros per als treballadors espanyols i de 1.886 euros per als treballadors estrangers. En altres paraules, els darrers guanyen un 15 per cent menys que els primers.
Tot i que aquesta és una bretxa significativa, cal destacar que la diferència s’ha reduït en cinc punts percentuals en comparació amb la xifra del 20 per cent registrada fa exactament tres anys. Aquesta distribució salarial avala els arguments d’aquells que assenyalen que la majoria dels treballadors estrangers realitzen feines que els treballadors locals es neguen a fer a causa de la seva naturalesa ardua o la seva baixa remuneració.
A part d’aquestes consideracions, el Govern Balear ha expressat la seva preocupació pels efectes negatius que el procés de regularització extraordinària podria tenir en el mercat laboral i en els serveis que ofereix el SOIB (Servei d’Ocupació de les Illes Balears). La consellera regional d’Ocupació, Catalina Cabrer, va declarar durant la presentació de les darreres xifres d’atur que, des de l’inici d’aquest procés, s’han registrat 587 ciutadans estrangers com a demandants d’ocupació amb el codi RE (regularització extraordinària). En aquest sentit, 224 es van registrar el mes passat, mentre que al juliol s’hi van afegir 363 persones, arribant a la xifra esmentada.
«Això és una qüestió de gran preocupació per a nosaltres perquè el nombre de persones implicades en aquest procés de regularització ha passat de 224 el mes passat a 587. Parlem d’un augment de 363 persones en un mes. Ens preocupa que això pugui sobrecarregar els serveis de l’SOIB perquè nou de cada deu d’aquestes persones estan a l’atur i el 90 per cent només ha completat l’educació primària», adverteix Cabrer.