Eivissa s’enfronta al repte de conciliar el creixement del turisme amb la conservació dels seus recursos naturals. El 2025, l’illa va registrar la seva demanda elèctrica més alta des del 2017, va experimentar un augment del 4,2 per cent en la generació de residus i un increment de les temperatures de les aigües profundes. Aquestes són algunes de les conclusions de l’Informe de Sostenibilitat Eivissa 2025, presentat dimarts per Ibiza & Formentera Preservation a través del seu Observatori de Sostenibilitat, amb el finançament del Consell Insular d’Eivissa. El document analitza 66 indicadors socioambientals vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
Una de les millores principals ha estat en el tractament d’aigües residuals. Eivissa va reduir el volum d’aigua que no va rebre un tractament adequat de 3,93 milions a 680.000 metres cúbics, una disminució d’aproximadament el 83 per cent en comparació amb el 2024. La posada en marxa de la nova planta de tractament de Sa Coma ha estat un dels factors que han impulsat aquesta millora.
Tanmateix, la reutilització de l’aigua tractada continua sent un problema no resolt. El 2025, l’illa va utilitzar només al voltant del 2,6 per cent de l’aigua tractada, principalment per al reg. A més, el 24,6 per cent de l’aigua subministrada per les xarxes municipals no es va registrar com a consum, una xifra que inclou tant l’aigua perduda per fuites com el consum sense comptador. El problema esdevé encara més significatiu si es té en compte que el 78,13 % de l’aigua distribuïda a través d’aquestes xarxes provenia d’estacions dessalinitzadores.
Més energia i residus en una illa sota pressió
Ni l’augment del consum solar autònom ha aconseguit frenar el creixement de la demanda elèctrica. Eivissa va assolir un total de 3.134 instal·lacions solars per al consum propi, un 15,8 per cent més que el 2024. La capacitat instal·lada amb aquesta finalitat s’ha multiplicat per vint en cinc anys.
Malgrat això, la demanda d’electricitat va assolir els 1.022.543 MWh el 2025, un 6,7 per cent més que l’any anterior i la xifra més alta de la sèrie analitzada des del 2017. Mentrestant, la generació d’electricitat procedent de centrals solars connectades a la xarxa va disminuir un 3,7 per cent. En conjunt, les fonts renovables, inclosa l’electricitat rebuda de l’exterior de l’illa, van representar el 15,4 per cent del consum elèctric, una xifra que queda molt per sota de l’objectiu de les Illes Balears del 35 per cent per al 2030.
La generació de residus també va augmentar. Eivissa va produir 146.178 tones el 2025, un 4,2 per cent més que l’any anterior i un 26,7 per cent més que els nivells del 2010. Aquesta tendència contrasta amb l’objectiu establert per la normativa balear de reduir els residus un 20 per cent el 2030 en comparació amb aquell any de referència.
L’informe també destaca les dificultats que implica classificar correctament els residus. El 82 per cent dels residus examinats en la categoria «altres» al Centre Ambiental Ca Na Putxa podrien haver estat classificats correctament. Tot i que la recollida separada va millorar lleugerament, va representar el 33,9 per cent dels residus municipals, en comparació amb l’objectiu nacional del 55 per cent establert per al 2025.
39 dies amb temperatures del mar per sobre dels 28 graus
Les tendències mediambientals també es reflecteixen en les emissions i en les temperatures del mar. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle registrades a Eivissa van augmentar un 61,3 per cent el 2025 en comparació amb el 2024, principalment a causa del major volum de combustible utilitzat per a l’aviació i, en menor mesura, de l’increment del consum de dièsel A.
En l’entorn marí, els sensors instal·lats per GEN-GOB a la badia de Talamanca van registrar 39 dies amb temperatures superiors a 28 graus a una profunditat de 11,5 metres. El 2024, aquesta situació es va produir durant nou dies.
L’escalfament prolongat podria afectar les praderies de posidònia, que són vitals per a la biodiversitat marina i la conservació de la costa d’Eivissa. A aquesta pressió s’hi suma la gestió limitada de les àrees marines protegides: només el 7,9 per cent de la superfície marina inclosa a la xarxa Natura 2000 té un pla que estableixi mesures per protegir i conservar els seus hàbitats i espècies.
El creixement de la població i del turisme ajuda a posar aquests indicadors en context. L’illa va rebre 3.377.453 turistes el 2025, un 3,33 per cent més que l’any anterior, mentre que la població resident va assolir els 164.265 habitants, un augment de l’1,7 per cent.
Malgrat els reptes, l’informe també destaca progressos en altres àmbits, com l’agricultura ecològica, la superfície de la qual va assolir les 1.590 hectàrees, equivalent al 20,4 per cent de la superfície agrícola utilitzada.
Per a Inma Saranova, directora executiva d’Ibiza & Formentera Preservation, els resultats mostren que les millores en la infraestructura no són suficients per compensar la creixent pressió sobre l’illa. L’organització defensa la necessitat de reduir el consum de recursos, promoure la reutilització de l’aigua tractada i planificar el creixement d’acord amb la capacitat del territori.
