Les Illes Balears busquen consolidar la seva identitat biotecnològica en el mapa de biorregius d’Espanya. L’arxipèlag té com a objectiu guanyar visibilitat en el mapa biotecnològic espanyol establint la seva pròpia posició distintiva. El Clúster de Biotecnologia i Biomèdica de les Illes Balears (BIOIB) participa a BIOSPAIN 2026 en una taula rodona que reuneix representants de cinc ecosistemes regionals per analitzar com les característiques específiques de cada territori es poden convertir en un actiu per al creixement del sector. La directora de BIOIB, Zara Pons Vila, participa en la taula rodona «El paper dels ecosistemes regionals en el impuls del sector biotecnològic», juntament amb representants del Basque Health Cluster, Biocat, BIOVAL, la BIO Community of Valencia Cluster i BIOGA.
La reunió reuneix les bioregions de les Illes Balears, el País Basc, Catalunya, la Comunitat Valenciana i Galícia per debatre una qüestió que està guanyant importància a mesura que la biotecnologia adquireix una rellevància estratègica més gran a Europa: com desenvolupar ecosistemes regionals amb les seves pròpies capacitats i, alhora, connectar-los entre si per competir en un mercat cada cop més integrat.
La sessió compta amb la participació d’Idoia Muñoz Lizan, directora general del Basque Health Cluster; Robert Fabregat Fuentes, conseller delegat de Biocat; Jesús Agüero González, director del BIOVAL Clúster BIO de la Comunitat Valenciana; i Daniel Álvarez, responsable de desenvolupament internacional a BIOGA. La sessió serà moderada per Carlota Gómez de la Hoz, directora executiva d’Afers Corporatius i Sostenibilitat a HIPRA.
Un mapa biotecnològic que destaca diferents fortaleses
La presència combinada d’aquestes cinc regions destaca la diversitat de l’ecosistema biotecnològic espanyol. Les biorregions no parteixen totes de la mateixa posició, ni comparteixen els mateixos actius, trajectòries o àrees d’especialització. Precisament aquí rau un dels punts clau del debat: identificar què pot aportar cada regió i com es poden enllaçar aquestes fortaleses amb les d’altres ecosistemes per generar noves oportunitats de creixement.
El context europeu afegeix una dimensió addicional. La Llei Europea de Biotecnologia té com a objectiu enfortir la competitivitat de la biotecnologia i la biomanufactura europees i avançar cap a una major integració d’un ecosistema que continua molt fragmentat.
Les línies d’acció inclouen promoure xarxes de clústers de biotecnologia sanitària capaces de connectar regions, infraestructures i recursos, i facilitar la cooperació transfronterera. Per a BIOIB, aquest escenari reforça una estratègia basada en tres conceptes: identitat, especialització i obertura. La qüestió no és només desenvolupar capacitats dins de les illes, sinó identificar aquelles àrees en què les Illes Balears tenen els seus majors punts forts i connectar-les amb xarxes de coneixement, innovació i mercats capaces d’ampliar el seu abast.
«Les Illes Balears tenen una estructura única com a ecosistema biotecnològic. Es tracta d’identificar on rau la nostra força i el nostre major potencial, de desenvolupar-los i de connectar-los amb xarxes i oportunitats que n’ampliaran l’abast», diu Zara Pons.
Ciència, salut i negocis com una única xarxa
El sector biotecnològic de les Illes Balears està centrat en una xarxa on convergeixen la ciència, l’atenció sanitària, els negocis i la innovació. Aquesta xarxa reuneix empreses i start-ups juntament amb institucions i organitzacions com ara el Govern de les Illes Balears, la Fundació Bit, el Servei de Salut de les Illes Balears, la Universitat de les Illes Balears, la Fundació de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa), ADEMA University College i el Beato Luis Belda University Centre, entre altres agents implicats.
Per a BIOIB, el valor d’aquest ecosistema rau precisament en connectar capacitats que es desenvolupen en diferents àmbits. L’objectiu és fomentar que el coneixement, l’experiència i l’activitat es tradueixin en noves iniciatives en salut i ciències de la vida i, alhora, facilitar la seva connexió amb projectes, socis i mercats fora de les illes. En aquest sentit, el repte per a les Illes Balears no és només enfortir el seu ecosistema intern, sinó també garantir que les seves capacitats es puguin integrar en xarxes de més abast.
«Les Illes Balears reuneixen coneixement i experiència de diferents àmbits. La nostra funció és ajudar a reunir-los, generar noves iniciatives i assegurar que puguin créixer i forjar vincles més enllà de les illes», conclou Pons.
La participació de les Illes Balears a BIOSPAIN 2026 situa, doncs, el debat sobre el desenvolupament del sector biotecnològic en un doble context: construir una identitat pròpia com a biorregió i, alhora, formar part d’un ecosistema més interconnectat a nivell nacional i europeu.