Eivissa és una illa en constant evolució. La seva escena nocturna, senyal d’identitat de la regió, lidera aquest impuls cap al canvi perpetu en la recerca de la nit perfecta. Les discoteques han estat refinant les seves estratègies de negoci amb l’objectiu de perfeccionar la seva oferta i atraure més clients. L’èxit és innegable, però també ho són els efectes col·laterals per a les petites empreses de restauració. Aquesta és, almenys, la visió de l’Associació Empresarial de la Vida Nocturna de Noches de Ibiza (AEON), que acaba de publicar un estudi encarregat a una consultora externa, els resultats del qual demostren «la correlació entre el sistema dinàmic de venda d’entrades que utilitzen les discoteques i la disminució del nombre de persones que romanen a la zona del port d’Eivissa després de la mitjanit».
Concretament, l’informe revela que aquest estiu s’ha observat una clara ‘tendència a la baixa’ en els bars i restaurants d’Eivissa i Sant Antoni, i ho atribueix a ‘la creixent sofisticació de les estratègies de màrqueting emprades pels grans monopolis hotelers i de clubs’. Com són perjudicials aquests models per a les petites empreses? Essencialment, l’informe centra els seus arguments en sistemes de reserva anticipada sofisticats, que inclouen paquets de begudes i descomptes per reserva anticipada, «la principal conseqüència dels quals és que l’afluència de clients a bars i restaurants del port d’Eivissa està disminuint, i molts locals queden buits després de la mitjanit».
Per tant, es queixen que aquestes estratègies de màrqueting agressives ‘creen butxaques de clients captius que es mouen dins de les seves xarxes de negocis’. L’informe enumera diverses tècniques específiques del sector hoteler, com ara la inclusió de serveis addicionals en el moment de la reserva en línia (entrades per a discoteques, paquets de begudes, transport), que desvien la despesa dels bars i restaurants tradicionals o dels establiments independents; paquets tot inclòs que redueixen l’estímul de menjar o beure fora de l’hotel; l’auge dels megaesdeveniments, que són cada cop més freqüents i a una escala més gran (festes a la piscina, DJs residents, nits temàtiques); serveis complementaris i incentius com ara programes de fidelització que ofereixen descomptes als clients en clubs associats, transport organitzat pel servei de consergeria i beneficis similars – una xarxa d’ofertes que «perllonga l’ecosistema de l’hotel més enllà de les seves instal·lacions».
En el cas de les grans discoteques, els exemples inclouen estratègies de reserva en línia amb diferents nivells de preus dinàmics segons l’hora d’arribada, recàrrecs per arribada tardana, despesa mínima a les taules VIP, etc. Pel que fa als bars de platja, tenen polítiques similars pel que fa a les reserves de taula, amb condicions econòmiques específiques relacionades amb la despesa mínima o la reserva prèvia. A més, la disponibilitat i el cost dels aparcaments propers també contribueixen a l’arribada cada cop més primerenca dels festers. També cal destacar que aquests establiments tenen llicències per a música en directe o sessions de DJ, i això influeix en la seva capacitat per competir amb les discoteques i els hotels pel que fa a l’oci nocturn i al nombre de visitants.
Aquest estudi independent – que va incloure visites a locals, converses amb els seus propietaris i recerca sobre els sistemes de venda d’entrades i de preus als llocs web de discoteques i locals d’oci – es va dur a terme entre juliol i agost de 2026. La conclusió és clara: la sofisticació de les opcions disponibles – incloses les que s’ofereixen a través d’agències de viatges en línia – ha contribuït a canviar els hàbits de reserva i ha desplaçat negoci cap als locals més perifèrics. «Les escapades curtes tendeixen, en la majoria dels casos, a girar al voltant de l’experiència de la cultura de les discoteques d’Eivissa». Això sempre ha estat així, però la tendència s’ha accentuat amb el temps. L’escena de les discoteques està eclipsant tot el que l’illa té per oferir.
Els qui van de discoteca planifiquen la seva nit al voltant dels horaris de sortida dels autobusos gratuïts, en lloc de passar temps a Eivissa o Sant Antoni», afirma l’informe, que conclou que «és evident que l’actual model turístic i d’oci de l’illa està posant en perill la viabilitat de les petites empreses, com a resultat d’un model depredador, un model orientat al luxe i excloent, que, a més, no es limita únicament a les activitats de vida nocturna».
En aquest sentit, AEON critica la ‘inacció’ del Consell d’Eivissa i la manca de regulació de les activitats, dels horaris d’obertura i dels límits de capacitat. «Ben al contrari, de fet: els ajuntaments de Sant Antoni i Eivissa han afavorit festivals de música electrònica en espais públics, beneficiant empreses i promotors concrets», afirmen, afegint que, al mateix temps, «les mateixes institucions han descuidat dos indrets històrics de l’illa, concretament el port d’Eivissa i el centre de Sant Antoni», cap dels quals no té un pla de promoció ambiciós, continu i consensuat. «El model turístic defensat per les institucions d’Eivissa és el de l’illa de les discoteques», afirma AEON.
