Sebastià Alzamora Martín (Llucmajor, 1972) ha afegit un nou guardó a una carrera literària caracteritzada per la poesia, la novel·la i una exploració constant de la memòria. L’escriptor mallorquí ha rebut el Premi Nacional de Poesia 2026 per la seva obra ‘Sala Augusta seguit de Llengua materna’, publicada per Proa.
Amb un premi de 30.000 euros, el guardó, atorgat pel Ministeri de Cultura, reconeix un llibre que aconsegueix fer de pont entre dos àmbits aparentment dispars: la memòria històrica i la intimitat familiar. I precisament en això rau un dels aspectes clau de l’obra d’Alzamora.
El jurat ha destacat la seva capacitat de moure’s «amb igual brillantor» des del llenguatge de la crítica històrica fins a la subtilesa de la vida domèstica. En aquesta col·lecció de poemes, aquesta doble perspectiva funciona com un diàleg entre la història col·lectiva i els records més personals de l’autor.
D’una presó a Palma a les memòries d’una mare
La primera part del llibre, ‘Sala Augusta’, narra la història del vell cinema al centre de Palma, que va ser utilitzat com a presó durant la Guerra Civil. Alzamora utilitza aquest escenari com a punt de partida per a un llarg poema en vers lliure, en un intent de rescatar de l’oblit els horrors viscuts durant aquells anys.
El resultat és un text en què la brutalitat de la violència coexisteix amb una perspectiva profundament lírica. La història es desenvolupa en un context de morts de persones innocents, de la necessitat de recordar i d’una crida a la misericòrdia. La memòria, en aquest cas, no es presenta com un exercici de nostàlgia, sinó com una manera d’afrontar el passat.
La segona part del volum fa un gir radical de to. ‘Llengua materna’ s’allunya de l’entorn col·lectiu per endinsar-se en l’àmbit familiar i retre homenatge a la mare del poeta i a la seva infància modesta.
Aquests poemes també presenten les dones que mantenien la llar en funcionament mentre treballaven en la indústria del calçat, una realitat estretament vinculada a la història social de Mallorca. En contrast amb la violència històrica de ‘Sala Augusta’, aquí predomina una malenconia més íntima i continguda.
El jurat considera que aquesta combinació fa de ‘Sala Augusta seguit de Llengua materna’ un testimoni especialment valuós per a la memòria i, en última instància, per a la condició humana mateixa.
Vuit anys després, el premi torna a ser per a un home.
La selecció d’Alzamora també trenca amb una tendència dels darrers anys: fa vuit edicions que el Premi Nacional de Poesia no s’atorgava a un home. El premi més recent va ser per a Miriam Reyes, que s’uneix a una llista d’autores reconegudes en els darrers anys, entre les quals Miren Agur Meabe, Yolanda Castaño, Aurora Luque, Olga Novo, Pilar Pallarés, Antònia Vicens i Chus Pato.
Aquest reconeixement situa ara Alzamora entre algunes de les veus més destacades de la poesia espanyola contemporània.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, Sebastià Alzamora va començar a destacar l’any 1994 amb ‘Rafel’, una obra que va guanyar el Premi Salvador Espriu. Des de llavors, ha construït una carrera literària que combina poesia i ficció. Les seves novel·les inclouen ‘Sara y Jeremías’, guanyadora del Premi Ciutat de Palma el 2002; ‘La piel y la princesa’, guanyadora del Premi Josep Pla el 2005; ‘Crimen de sangre’, guanyadora del Premi Sant Jordi el 2011; ‘La Malcontenta’; ‘Reyes del mundo’ i ‘Rabia’, que va rebre el Premi Òmnium a la Millor Novel·la del 2022. La seva obra de ficció més recent és ‘El Federal’, publicada el 2024.
En el camp de la poesia, Alzamora també ha publicat *La parte visible*, guanyadora del Premi Carles Riba el 2009, i *La pulcritud*, guardonada amb el Premi dels Crítics Serra d’Or el 2018. La seva obra també ha transcendit les fronteres de la literatura catalana i ha estat traduïda al francès, italià, espanyol, anglès, portuguès, polonès i danès.
En guanyar el Premi Nacional de Poesia 2026, l’escriptor mallorquí no només ha afegit un dels premis literaris més prestigiosos del país a la seva llista d’honor, sinó que també ha consolidat una carrera en què la memòria — tant personal com col·lectiva — s’ha convertit en un dels seus temes literaris clau.