Hi ha alguna cosa especialment contemporània en el retorn a la terra. Mentre la tecnologia accelera els processos creatius i la intel·ligència artificial redefineix els límits del que entenem per creació, Català Roig proposa alguna cosa aparentment més senzilla: argila, esmalt, foc i temps. A la Capella de La Misericòrdia, aquesta combinació adquireix una dimensió gairebé arquitectònica i transforma la ceràmica en quelcom molt allunyat de l’artesania entesa com un simple objecte decoratiu.
‘From Earth to Heaven’, comissariada per Luis Juan de Sentmenat García Ruiz i que forma part de la Biennal B, va obrir ahir les portes en un dels espais més singulars de Palma. L’exposició formava part del programa cultural de la Diada de Mallorca i de les celebracions del 30è aniversari de la Nit de l’Art, però la seva importància va molt més enllà del calendari institucional: convida a la reflexió sobre el material, l’ofici i la capacitat d’un artista per transformar una tradició en un llenguatge totalment contemporani.
Les ceràmiques de Català Roig no busquen captivar a primera vista. Les seves peces rebutgen l’excés ornamental en favor de formes refinades, superfícies on l’esmalt revela les seves imperfeccions i volums que semblen retenir la memòria del procés que els va crear. El resultat té un aire d’objecte escultòric, d’arquitectura i, sobretot, una relació molt física amb el temps.
Perquè en aquesta exposició l’artista no té un control complet sobre el resultat. El foc intervé, altera els colors, canvia les superfícies i transforma les formes. La cocció deixa de ser un pas tècnic i esdevé part del procés creatiu. Hi ha una idea especialment atractiva darrere d’aquesta manera de treballar: acceptar que part de l’obra es produeix més enllà del control de l’artista.
Aquesta relació amb el material també està vinculada a la fascinació de Català Roig per diverses tradicions ceràmiques orientals i a una dimensió espiritual que travessa la seva carrera. Les seves peces semblen buscar precisament aquell àmbit en què l’objecte deixa de ser un objecte i esdevé una experiència.
I en això rau gran part de l’atractiu de ‘From Earth to Heaven’: en celebrar l’ofici sense convertir-lo en nostàlgia. Català Roig prové d’una família amb una llarga trajectòria en ceràmica – la seva carrera va començar al taller Es Retall – però la seva obra demostra que tradició i modernitat no són conceptes oposats. Al contrari: el coneixement acumulat al llarg de generacions pot esdevenir una eina extraordinàriament sofisticada per a l’experimentació.
La seva carrera explica aquesta combinació d’artesania i ambició artística. Els seus projectes inclouen la reproducció de 4.000 rajoles per al campanar de la Cartuja de Valldemossa, el mosaic de la font de la Plaça de la Reina i la restauració del mural de Lluís Castaldo al Parc de la Cuarentena. Una carrera construïda al voltant de la ceràmica, però també de la transmissió de coneixements, la recerca i la conservació del patrimoni.
Una versió més contemporània de La Misericòrdia
L’exposició Català Roig no va ser l’única que es va mostrar. El pati de Les Dones de la Misericòrdia també va acollir tres exposicions d’Art Palma Contemporani, que van enriquir encara més el diàleg entre el patrimoni i l’art contemporani durant la Nit de l’Art.
El contrast va resultar intrigant: en contrast amb el silenci material de les ceràmiques de Català Roig, ‘The Last Nomad’ d’Alejandro Monge introduïa una reflexió molt més tecnològica sobre el cos, la mobilitat i l’aïllament. La motocicleta, un símbol tradicional de llibertat, apareixia immòbil al costat d’una figura suspesa en una mena de limbe. La imatge va resultar especialment rellevant en un moment en què estar constantment connectat no significa necessàriament sentir-se més a prop dels altres.
També s’hi va presentar ‘Nuevo orden’ de Nieves Guri i Marcos Juncal, una obra que va fer de la transformació de la matèria el seu tema artístic. Guri va treballar amb el concepte de ruptura: va estripar les seves pròpies teles i després les va reconstruir, revelant les cicatrius deixades pel procés. Juncal, per la seva banda, va incorporar a la seva escultura la seva relació amb la pedra i els objectes trobats, transformant els materials existents fins a descobrir-hi noves formes.
L’exposició va servir així com un diàleg entre dues maneres d’entendre el procés creatiu: destruir per reconstruir i esculpir per descobrir. En ambdós casos, el procés deixà de ser invisible i esdevingué una part essencial de l’obra.
La tercera proposta, ‘Estats de la matèria, estats de la ment’, d’Anna Belén, va aportar una perspectiva internacional a l’exposició en el seu conjunt. L’artista alemanya, nascuda el 1997 i vinculada a les escenes artístiques d’Hamburg i Londres, es va inspirar en el ‘Gedankenexperiment’ – l’experiment mental que utilitzen filòsofs i científics per posar a prova una hipòtesi abans d’aplicar-la al món real.
Aquesta elecció va resultar especialment significativa dins el conjunt de l’obra. Mentre que Català Roig es va valer del foc per descobrir què li succeeix a la matèria, Belén va recórrer a la seva imaginació per explorar què passa amb les idees abans que es facin realitat.
Mallorca com a pol d’atracció creativa
En lloc de ser simplement una sèrie d’exposicions, La Misericòrdia va presentar una instantània força precisa de l’escena artística de Mallorca durant aquests dies: tradició, galeries privades, artistes emergents, patrimoni i influències internacionals van compartir l’espai sense haver de competir entre si.
I potser aquesta va ser la percepció més interessant d’aquesta edició. Mallorca ja no serveix només de teló de fons per al turisme cultural ni d’oasi estètic per als visitants internacionals. També s’està consolidant com un pol creatiu on els artistes locals conviuen amb galeries i creadors d’altres escenes europees.
En aquest context, Català Roig ocupa una posició especialment interessant. La seva obra s’inspira en un ofici profundament arrelat a l’illa, però utilitza aquest coneixement per parlar un llenguatge que pot ser entès molt més enllà de les seves fronteres. És, d’alguna manera, una de les paradoxes més fascinants de l’art contemporani: com més profundament un artista està connectat al seu tema i al seu territori, més gran és la seva capacitat de projectar-se cap a l’exterior.
La Misericòrdia ho va demostrar una vegada més. Mitjançant pedra, fang, pintura, escultura i pensament contemporani, Palma va transformar el seu patrimoni històric, durant una nit, en quelcom molt més valuós que un simple decorat: un espai viu per a la creativitat.
‘From Earth to Heaven’ estarà exposada fins al 6 de març de 2027. I, en una època obsessionada amb el aquí i l’ara, potser el seu missatge més sofisticat és precisament aquest: aturar-se, observar el món material i recordar que algunes coses encara necessiten temps per convertir-se en art.
