Després de quatre mesos d’una de les excavacions arqueològiques subaquàtiques més complexes mai realitzades a Espanya, el Consell de Mallorca va completar dilluns la recuperació íntegra de les restes de Ses Fontanelles, una nau mercant romana del segle IV dC. Es considera una de les troballes més significatives del Mediterrani occidental per diverses raons, inclòs el seu excepcional estat de conservació.
L’operació, que ha reunit especialistes de la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat de Barcelona i la Universitat de Càdiz, marca la conclusió de la fase de recuperació del jaciment, però també el començament d’un llarg procés científic destinat a reconstruir com la gent navegava i comerciava per les rutes marítimes del Mediterrani fa més de 1.700 anys.
La secció final del casc es va recuperar dilluns després d’una delicada operació que va començar a l’alba. Mitjançant un sistema de boies, l’estructura es va aixecar del fons marí i es va remolcar lentament fins al Club Marítimo San Antonio de la Playa. Des d’allà, una grua la va aixecar i la va carregar en un camió especialitzat, que la va transportar al Castell de Sant Carles, on romandrà aproximadament un any i mig en piscines de dessalinització, un tractament essencial per garantir la preservació de la fusta després de segles sota l’aigua.
Aquesta operació marca la culminació del treball que va començar el març passat, durant el qual un equip de quinze arqueòlegs va treballar de manera contínua per desmuntar gradualment el vaixell. L’extracció es va dur a terme d’acord amb un rigorós protocol científic, i es van retirar cadascun dels elements estructurals de l’embarcació fins que només van quedar les dues grans seccions del fons de l’embarcació, la recuperació de les quals s’ha completat durant els darrers dies.
Més enllà del mateix vaixell, la campanya ha ampliat significativament la nostra comprensió del context del naufragi. Els investigadors van excavar una zona d’entre sis i set metres al voltant de l’epavament, recuperant una col·lecció excepcional d’artefactes que ofereixen una visió única del transport marítim comercial a l’Antiguitat Tardana.
Entre les troballes destaquen diverses àmfores pràcticament intactes que formaven part de la càrrega, estris de cuina i vaixella fina d’origen nord-africà, un olliu que feia servir la tripulació, quatre àncores —algunes de les quals encara conserven els seus nusos originals—, uns 90 metres de corda, dues cistelles completes fetes de fibra vegetal, una politja i una corda de sondeig utilitzada per mesurar la profunditat del fons marí.
Un dels descobriments que ha despertat el major interès entre els especialistes són les restes de les veles de lli trobades al costat de babor. Tot i que el teixit es troba en un estat avançat de deteriorament, la seva preservació permetrà als investigadors, per primera vegada, estudiar aspectes relacionats amb la fabricació de les veles, les tècniques de costura, els reforços tèxtils i la configuració de l’aparellament d’un vaixell d’aquest període.
Per al president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, el rescat de l’enfonsament del vaixell representa una fita per al patrimoni de l’illa i de la Mediterrània, ja que ha permès preservar un testimoni únic de la navegació antiga. «Hem aconseguit salvar un tresor arqueològic únic gràcies a la feina incansable d’un equip extraordinari i a la col·laboració entre institucions. «Aquesta naufragi ens permetrà descobrir com era la navegació fa més de 1.700 anys i reforçarà el paper de Mallorca com a centre capdavanter en la investigació i conservació del patrimoni subaquàtic», va dir el president de l’illa.
En la mateixa línia, la vicepresidenta i consellera regional de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, va destacar que l’excavació no marca el final del projecte, sinó l’inici d’una nova fase centrada en la recerca i la conservació. «El treball dut a terme durant els darrers mesos garanteix que les generacions futures podran conèixer i estudiar un descobriment excepcional que forma part del llegat històric de Mallorca.»
Aquesta nova fase tindrà lloc al laboratori ARQVAtec del Museu Nacional d’Arqueologia Subaquàtica de Cartagena. Allà, la fusta sotmetrà a un complex procés de restauració que inclou la impregnació amb glicol de polietilè (PEG) i la liofilització, una tècnica que evita que l’estructura es deformi un cop s’ha assecat. Al mateix temps, els investigadors duran a terme estudis sobre arquitectura naval, la identificació d’espècies de fusta, datació per radiocarboni i el catalogament de tots els materials recuperats.
El codirector científic del projecte, Miguel Ángel Cau, emfatitza que l’objectiu principal fixat fa cinc anys – la recuperació completa del vaixell per garantir-ne la preservació – s’ha assolit. A partir d’ara, explica, la feina de veritat es trasllada al laboratori, on cada peça ajudarà a continuar reconstruint la història d’una embarcació la singularitat de la qual la situa entre els naufragis tardans més ben conservats de la Mediterrània. El rescat de dilluns marca una fita, va emfatitzar, «la primera de moltes que vindran si volem salvar el nostre patrimoni cultural subaquàtic».
L’excavació representa una de les fites clau del projecte Arqueomallornauta, impulsat pel Consell de Mallorca en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Cadis, amb la col·laboració del Centre de Submarinisme de la Marina Espanyola. Cau també va destacar les nombroses «sorpreses» que ha donat la recuperació, esmentant el descobriment de ceràmica de cuina nord-africana, les cistelles de fibra vegetal pràcticament intactes i les veles del vaixell – «una gran sorpresa» que constitueix un troball excepcional.
Mentre que el treball científic està en curs, el Consell ja està preparant una exposició al Centre Cultural La Misericòrdia, que obrirà les portes al novembre i oferirà al públic una visió en profunditat tant de la història del naufragi com del complex procés arqueològic que n’ha fet possible la recuperació. És una manera de compartir amb el públic un projecte que va més enllà de l’àmbit del patrimoni per consolidar Mallorca com un dels principals centres d’Europa en recerca i conservació del patrimoni subaquàtic.
