La gent corre tant perquè no sap on va. Qui sap on va, es pren el seu temps per poder assaborir el viatge. — Gloria Fuertes
Vivim en una època dissenyada per portar-nos-hi més ràpidament. Vaixells més ràpids, motors més potents, horaris més ajustats. Tot sembla empènyer-nos a consumir llocs en lloc de descobrir-los. Potser és per això que continuem sentint una fascinació especial pel llaüt.
Perquè un llaüt mai no tenia pressa.
A Menorca, aquests vaixells han estat una imatge familiar durant generacions. Han transportat pescadors, famílies, mercaderies i històries. Han canviat de mans, de ports i de noms. Han envellit amb gràcia sota el sol i l’aire salat. I, com la gent, cadascun té el seu propi caràcter.
Un dels nostres llauts ara es diu Illa d’en Pinto, en honor d’un indret del port de Maó. Però durant molts anys va navegar sota el nom de S’Estimada, que en menorquí significa ‘l’estimada’ o ‘la estimada’. El seu antic propietari el va batejar així perquè deia que estimava tant la seva dona que mai no tindria cap amant. El vaixell continua navegant avui dia, molts anys després, amb un nom diferent, unes mans diferents al timó i històries noves a bord. Potser aquesta és la millor definició d’un llaüt: un vaixell que mai no pertany del tot a una sola persona.
Per a nosaltres, un llaut representa tradició i cultura, però també una manera d’entendre el mar. Té el sabor de la Mediterrània. Encara hores de llimat, vernissat i cura. Té petites imperfeccions artesanals que li donen caràcter. És una embarcació d’altres temps, però amb algunes comoditats d’avui dia.
I és precisament per això que sabem que, tal com els coneixem, un dia desapareixeran. Les nostres embarcacions es van construir a finals dels anys vuitanta. Mantenir-les a flote avui dia requereix paciència, experiència i moltes hores de treball. Cada any hem de restaurar una peça de fusta, reparar sistemes que ja no es fabriquen o trobar solucions a problemes dels quals els manuals d’instruccions ja fa temps que es van perdre. Els nostres tècnics són artesans i els nostres mecànics són gairebé enginyers. Si una peça ja no existeix, sovint l’hem de fabricar nosaltres mateixos. Mantenir aquests vaixells a flote és, d’alguna manera, un exercici de resistència.
Els llauts tenen una calada molt baixa. Van ser dissenyats per acostar-se a la costa, entrar en petites caletes i trobar refugi on altres vaixells no poden arribar. No necessiten dominar el paisatge perquè en formen part. I és precisament des del mar que es poden percebre millor els canvis que Menorca està experimentant.
L’illa continua sent un lloc extraordinari, però també s’està convertint en una destinació cada cop més sol·licitada. Molts visitants s’atrauen per l’autenticitat que encara perdura en certs racons. El repte és assegurar que aquesta autenticitat no desaparegui precisament pel mateix èxit que l’ha feta tan atractiva. És per això que intentem mostrar una cara diferent de Menorca. Ni la que es veu a les fotografies més comunes, ni la de les seves cales plenes a vessar durant l’estiu. Ens agrada buscar racons amagats, petites cales protegides del vent i fondeigs tranquils on encara és possible sentir el mar sense gaires interrupcions. No busquem la Menorca més fotografiada. Busquem aquella que encara conserva el silenci, la calma i el caràcter que la van fer única.
Menorca en Llaut es va fundar fa anys gràcies a la passió d’un menorquí profundament enamorat de la seva terra natal i de la seva costa. Quan vam tenir l’oportunitat de fer-nos càrrec del projecte, ens vam adonar que no estàvem simplement adquirint un negoci o una flota. Estàvem assumint la responsabilitat de mantenir viva una petita part del patrimoni marítim de l’illa.
Des de llavors, hem procurat adaptar aquest llegat a l’era moderna sense perdre’n l’essència. Tenim molta cura dels nostres vaixells i hem format un equip de patrons que entenen fins a quin punt són especials aquests vaixells. Potser és per això que tants dels nostres clients tornen a navegar amb nosaltres any rere any.
Gran part de la nostra feina es fa quan no hi ha clients a bord. Durant els mesos d’hivern restauram embarcacions, cerquem peces difícils de trobar, reparem la fusta danyada pel sol i preparem cada detall per a la temporada vinent. És una feina tranquil·la que rarament es veu, però que garanteix que aquestes embarcacions puguin continuar navegant any rere any. Probablement per això encara som aquí.
Perquè creiem que algunes coses valen la pena conservar. Perquè encara creiem que la millor manera de descobrir Menorca és des del mar. I perquè, quan tot sembla anar més de pressa, encara hi ha qui prefereix navegar a poc a poc, gaudint del viatge mateix.
Manuel Castaño Ramos és el director de Menorca en Llaut.