La manca d’habitatge s’ha convertit en un problema clau per a les Illes Balears. La temporada alta ja és aquí i calen treballadors, i aquests treballadors necessiten un lloc on viure. La manca d’oferta està apujant els preus i creant un coll d’ampolla difícil de resoldre a curt termini. Tot i això, l’economia balear està en auge, superant la resta d’Espanya.
El 2024, el Producte Interior Bruto (PIB) de la regió va créixer un 4,2%, convertint-la en la segona comunitat autònoma de més ràpid creixement després de les Canàries i Múrcia. En termes per capita, va ocupar la segona posició. La productivitat a la regió va augmentar un 3,5%, també encapçalant els rànquings regionals, amb uns ingressos mitjans per empleat d’uns 40.000 euros.
Aquestes són les darreres xifres oficials de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Segons BBVA Research, el creixement s’hauria mantingut fort el 2025, en un 3,2 %. Es projecta un creixement del 2,5 % per al 2026, la qual cosa està més en línia amb la mitjana registrada entre el 1995 i el 2019 (2,3 %). En qualsevol cas, aquestes taxes de creixement són superiors a les previstes per al conjunt del país (2,8 % el 2025 i una previsió del 2,4 % el 2026).
El turisme com a força motriu principal
El turisme sustenta gran part de l’economia de les Illes Balears. Gairebé 19 milions de persones van visitar les illes l’any passat, la gran majoria de les quals eren estrangeres. De cara al futur, s’espera una certa desacceleració, ja que el turisme podria estar assolint els seus límits de capacitat i també s’enfronta a l’augment dels costos a causa de la situació geopolítica.
Una anàlisi de la despesa turística en temps real —realitzada pel departament d’investigació del banc a partir dels pagaments amb targeta efectuats per ciutadans espanyols i estrangers— mostra que la Setmana Santa va ser més tranquil·la a les Illes Balears que en anys anteriors, una desacceleració temporal que els experts atribueixen al temps hivernal i als reptes que planteja l’actual clima geopolític.
En qualsevol cas, els economistes també assenyalen que aquesta incertesa geopolítica, que afecta principalment els mercats competidors, podria fer que el turisme es beneficiï temporalment d’un cert “efecte refugi segur”. Indiquen que esdeveniments com la Primavera Àrab o els atemptats terroristes van provocar un canvi en els patrons de viatge que va beneficiar el turisme a Espanya.
Més habitatges per als nouvinguts
L’ocupació també continua augmentant. Al mes d’abril, l’últim mes del qual hi ha dades disponibles, el sistema de la Seguretat Social va registrar una mitjana de 605.630 noves altes, un 3,1 % més que un any abans. A tot el país, l’augment va ser del 2,4%. És la primera vegada aquest mes que s’ha superat la xifra dels 600.000 llocs de treball a les Illes Balears, amb els serveis — especialment l’hostaleria i el comerç minorista — com a principals motors.
La taxa d’atur també s’ha reduït fins al 9%, segons BBVA Research, i s’espera que acabi l’any per sota d’aquesta xifra, en un 8,6%. El repte ara, però, és fer coincidir aquesta disminució de l’atur amb les vacants en la indústria, la construcció i certs sectors de serveis. Les empreses tenen cada vegada més dificultats per trobar treballadors amb les competències adequades a les seves necessitats, agreujat per la manca d’una nova generació de treballadors, especialment en la construcció.
En aquest sentit, l’escassetat d’habitatge és el principal coll d’ampolla per a la població resident i també per a l’atracció de treballadors. Les dades de l’INE i del Ministeri de Vivenda mostren que, des del 2021, s’han format 26.000 nous nuclis familiars a les Illes Balears i s’han construït 17.500 habitatges. Això representa un dèficit del 33%. A tot el país, la bretxa entre els fogons creats i les habitatges acabades entre el 2021 i el 2025 supera el 55 %.
En termes absoluts, el dèficit és de 8.500 habitatges. Tanmateix, les Illes Balears es troben en una millor posició que la gran majoria de províncies pel que fa a un altre coll d’ampolla existent: la manca d’electricitat per a la construcció. El departament d’investigació de BBVA estima que es podrien construir més de 90.000 habitatges a les illes utilitzant el subministrament elèctric existent.
