La Cimera HIC fa una crida a un model turístic adaptat a les limitacions de la regió i a les necessitats dels seus residents.

La vuitena edició de la Cimera HIC, celebrada durant tres dies en diversos espais de l’illa vinculats al turisme, la indústria hotelera i el sector de l’hostaleria, ha conclòs posant èmfasi en la importància de la gestió de l’aigua, la conservació del paisatge, l’accessibilitat i la protecció de la identitat local, alhora que posaven el focus en la vida comunitària i el futur d’Eivissa. Els experts que van participar en aquesta conferència van emfatitzar la necessitat de gestionar els recursos hídrics de manera responsable, complir la normativa vigent i implicar les comunitats locals per transformar el sector turístic cap a un model més responsable i sostenible.

L’aigua, la terra i el paisatge, l’accessibilitat i la mobilitat són, en última instància, l’essència mateixa de la vida comunitària, el present i el futur d’Eivissa com a destinació turística. El Fòrum HIC va abordar les limitacions del territori de l’illa, la necessitat d’adaptar el turisme a la disponibilitat de recursos i les necessitats de la població resident. La trobada, celebrada al Colegio Mestral, va reunir professionals de diversos camps per analitzar els reptes de la gestió de l’aigua, la conservació del patrimoni natural i cultural, i la inclusió social, amb l’objectiu d’identificar solucions que permetessin progressar cap a un model de turisme més equilibrat.

A l’acte hi van assistir Carmen Bonet, directora d’APNEEF (Associació de Persones amb Necessitats Especials d’Eivissa i Formentera); Antònia Maria Cirer, portaveu de l’Institut d’Estudis Eivissencs; Joan Calafat, director general de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears; Guillermo Pouplana, gerent de Son Felip, la granja més gran especialitzada en agricultura regenerativa de les Illes Balears; i Giuseppe Vulpis, director insular de Gestió Ambiental i Mobilitat del Consell de Formentera. Els va acompanyar l’experta en conservació oceànica Fanny Douvere, cap de gestió de la Comissió Intergovernamental Oceanogràfica de la UNESCO, que va rebre un dels premis HIC Talentum del dia.

Accessibilitat i pressió turística

La dimensió social del turisme va ser el centre de la primera discussió del dia. El portaveu de l’Institut d’Estudis Eivissencs va defensar la preservació de la llengua, la cultura i el territori com a elements essencials de la identitat eivissenca, «tres elements que ens defineixen i que volem preservar». Cirer va reconèixer el paper del turisme com a única activitat econòmica de l’illa, però va advertir de les conseqüències d’un creixement que no té en compte els límits físics de l’illa. En aquest sentit, va destacar la necessitat de avançar cap a una reducció gradual de la pressió turística i de posar els residents de tota l’anyada d’Eivissa al centre de la presa de decisions. «El nostre futur rau en la desacceleració lenta», va emfatitzar.

«Viure junts també requereix garantir que els espais i els serveis siguin accessibles a tota la població», va dir Carmen Boned, que va assenyalar que l’accessibilitat no només afecta les persones amb discapacitat, sinó que és una necessitat que pot sorgir en qualsevol etapa de la vida i en diferents graus. Va fer una crida a una perspectiva més àmplia, que tingui en compte tant les barreres físiques com les cognitives, i va emfatitzar la importància d’implementar de manera efectiva la normativa existent.

Ús responsable de l’aigua i agricultura regenerativa

A Eivissa, només el 2,4 per cent de l’aigua tractada es reutilitza a causa del problema de la salinitat; el 23 per cent de cada litre de la xarxa es perd, el nombre de pous és molt alt – gairebé 7.000 en comparació amb 15 aqüífers, 11 dels quals es troben en molt mal estat.  Aquestes xifres les va proporcionar Joan Calafat, director general de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears, per destacar la situació de l’aigua a l’illa i la necessitat d’implementar un model que combini la restauració dels aqüífers i la seguretat hídrica a través de quatre prioritats estratègiques: reduir les pèrdues de la xarxa, modernitzar les infraestructures, promoure el reciclatge de l’aigua i millorar la planificació amb dades fiables. «Hem de deixar de polititzar l’aigua i tirar endavant amb aquestes quatre estratègies», va dir.

Calafat també va demanar una revisió del model turístic. «El turisme s’ha d’adaptar a les realitats climàtiques, a tots els nivells. No podem promoure una forma de turisme que exigeixi un alt consum d’aigua. Hem avançat cap a una forma de turisme que cal corregir.» Va donar alguns exemples: «No hi haurà jacuzzis a cada habitació d’hotel, ni jardins tropicals a les vil·les. Cal eliminar aquestes coses.»

La relació entre el sòl i els recursos hídrics va ser analitzada per Guillermo Pouplana, el jove gerent de la granja Son Felip a Menorca, especialitzada en agricultura regenerativa. Basant-se en la seva experiència gestionant una granja de 1.000 hectàrees, va explicar com la restauració de l’estructura natural del sòl afavoreix la retenció d’aigua, redueix l’erosió i ajuda a disminuir la dependència dels aqüífers, defensant un model agrícola basat en l’observació dels processos naturals, sense llaurar ni utilitzar fertilitzants químics ni pesticides. «La transició triga, però els beneficis mediambientals —i, a llarg termini, també els econòmics— estan demostrats».

Premis Talentum HIC

Conservació i regeneració: un àmbit clau en què la Cimera HIC ha reconegut la tasca de la Dra. Fanny Douvere, cap de gestió de la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de la UNESCO, atorgant-li el Premi Talentum HIC. En el seu discurs, va analitzar el progrés internacional en la conservació marina, com ara el compromís mundial de protegir el 30 per cent dels oceans, i els reptes que implica traduir aquests compromisos en accions concretes. Douvere va emfatitzar la importància de treballar amb les comunitats locals, «ja que el coneixement i la comprensió del medi ambient són prerequisits fonamentals per implicar-se en la seva protecció», va dir.

El 8è Fòrum HIC va concloure amb la presentació del Premi HIC Talentum a la família de Catalina Prats Torres, una pionera del turisme a Eivissa, en reconeixement als mèrits d’aquells que han contribuït al desenvolupament d’una indústria que ha modelat l’evolució econòmica i social de l’illa. Va ser una cerimònia emotiva conduïda per Saskia Mariño, la seva neta gran, que va cloure l’edició del 2026 de la Cimera HIC després de tres dies d’intercanvi d’idees, coneixements i anàlisis, amb una ovació per al turisme en reconeixement de la seva capacitat per complir somnis i compartir-los amb el món.

L’esdeveniment d’enguany ha demostrat clarament que la Cimera HIC és un fòrum d’inspiració, talent, intercanvi i debat que se celebra a Eivissa des del 2019, El seu objectiu és construir una comunitat i impulsar la innovació, la cultura regenerativa i l’economia blava, alhora que fomenta les aliances publicoprivades i la cooperació entre el sector turístic i la societat en el seu conjunt. Després de vuit edicions, s’ha convertit en un actor clau en la transformació de l’ecosistema turístic mundial.