Balears

'Sueños-2' d'Armin Heinemann: una fusió de tango i butoh a Eivissa

La nova producció de Heinemann reuneix artistes de diferents disciplines en un espectacle que combina música, dansa i art d’avantguarda.

Una escena d'un assaig de l'obra. Foto: Vicent Marí

El polifacètic arquitecte, artista i dissenyador de moda, òpera i esdeveniments, Armin Heinemann, presenta la seva nova obra, Sueños-2, al Centre de Conferències d’Eivissa a Santa Eulària aquest diumenge 1 de novembre. Aquesta òpera combina dansa, música operística, tango i butoh en una producció que sorprendrà el públic amb la seva qualitat, espectacularitat i magnífica posada en escena.

Heinemann té 60 anys d’experiència professional en els camps del disseny de moda i la creació artística, així com una carrera de 35 anys en el teatre, on ha gaudit d’un èxit extraordinari gràcies al seu calibre professional i a la seva sensibilitat artística.

El 2019 va crear una fusió de dansa butoh i tango que ha continuat captivant el públic des de llavors. Aquesta dualitat creativa li ha permès, en paraules seves, «elevar el públic per sobre de la seva pròpia ment, transportant-los a un estat oníric». Els qui van veure la producció de l’any passat gaudiran de la nova posada en escena, mentre que els qui encara no l’han experimentat quedaran captivats per la màgia del moment i el viatge emocional extraordinari que es desplega sobre l’escenari. És un espectacle que no us podeu perdre, gràcies a la seva riquesa creativa, varietat i posada en escena.

L’èxit de l’edició anterior avala aquesta nova producció de Sueños-2, que torna amb una versió renovada i amb artistes consolidats com Verónica Palacios i Oscar Quiroga de Tango Armado, i Matilde J. Ciria, sota la direcció artística d’Armin.

La visió d’avantguarda d’Heinemann i l’acollida positiva que ha rebut la producció l’han animat a portar-la al Teatro Principal de Basilea, Suïssa, i al Teatre Pina Bausch d’Alemanya. «Sóc extremadament afortunat de poder treballar amb un grup d’artistes que són molt professionals i de molt alt nivell artístic. Els resultats de la nostra feina són sempre de qualitat sublime, molt creatius i molt inspiradors», diu el director.

El 2006, Heinemann va fundar el Festival d’Òpera d’Eivissa, del qual és president i director d’escena, juntament amb Stuart Rudnick, que s’encarrega del disseny d’escenografia. Les seves produccions han rebut crítiques entusiastes a la revista Ópera Actual, que han situat el festival d’Eivissa al mateix nivell que el Teatro Real de Madrid i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. També ha treballat com a director d’òpera a l’Havana, Panamà i Barcelona.

L’artista Armin Heinemann. Foto: A. H.

Armin també va ser un dels dissenyadors de moda més reconeguts d’Eivissa durant les dècades dels 70, 80 i 90. Va fundar la llegendària botiga Paula’s, situada al bell mig del barri de La Marina, al nucli antic d’Eivissa, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Paula’s es va convertir en un símbol de creativitat, llibertat, extravagància i moda d’avantguarda a l’illa. Algunes de les figures més destacades de diverses dècades van passar per les seves portes, lluint els seus impactants dissenys i creacions amb colors negres i vibrants.

També ha col·laborat amb el dissenyador JW Anderson en diverses col·leccions per a la marca Loewe, aportant els seus estampats originals i ajudant a dissenyar els interiors de les botigues.

«Quan vaig arribar a Eivissa el 1972, vaig fundar la botiga Paula’s juntament amb Stuart Rudnick. El vam convertir en un local llegendari i en la botiga més famosa i extravagant d’Eivissa. Durant deu anys vam treballar estretament amb la casa de moda de luxe Loewe, ajudant la marca Paula’s Ibiza a assolir un gran reconeixement internacional», recorda Armin.

El 1990 va començar una col·laboració de 14 anys com a dissenyador d’escenaris per a les produccions de la gran ballarina Alicia Alonso i del Ballet Nacional de Cuba. Amb la seva producció de La Ventafocs, coreografiada per Pedro Consuegra, el Ballet Nacional de Cuba va aconseguir el 1995 trencar l’embargament cultural dels EUA, vigent des del 1960, i portar l’espectacle de gira a Los Angeles, Washington, Filadèlfia i Nova York. Posteriorment, la producció va fer gira per diversos escenaris d’Europa i el Japó.

Artículos relacionados