Les Illes Balears han tancat el tercer trimestre amb una fotografia del mercat laboral difícil d’ignorar: una desocupació més baixa, una ocupació més alta i xifres que no es veien en aquesta època de l’any des de fa gairebé dues dècades. Entre juliol i setembre, les illes van crear 26.900 llocs de treball i van reduir el nombre d’aturats en 10.000, fins a situar el total en 34.400 persones, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
La taxa d’atur es situa així en el 4,63 per cent, després de dos trimestres consecutius de descens. El nombre de persones aturades és el més baix en un tercer trimestre des del 2007, mentre que les 708.700 persones ocupades suposen un rècord històric per a aquest mateix període.
Aquest progrés és especialment significatiu si es considera des d’una perspectiva més àmplia. Durant els darrers dotze mesos, les Illes Balears han vist com 36.200 persones s’incorporaven al mercat laboral – un augment del 5,4 per cent – mentre que el nombre d’aturats ha disminuït en 6.800, una reducció del 16,5 per cent. Al mateix temps, la població activa ha crescut en 29.400 persones, fins a assolir les 743.100.
Aquesta última xifra és significativa: no només les illes estan creant llocs de treball, sinó que també hi ha més persones que entren al mercat laboral. Només entre juliol i setembre, la força laboral va augmentar en 17.000 persones.
Més llocs de treball i estabilitat
Un dels factors clau d’aquest trimestre rau en la qualitat de la contractació. El nombre d’empleats amb contractes indefinits va augmentar en 26.500, en comparació amb un augment de 6.300 en contractes temporals. En total, les Illes Balears tenen 610.600 empleats, dels quals 538.100 tenen contractes indefinits.
Expressat com a percentatge, el 88,1 % dels empleats tenen contractes indefinits, enfront de l’11,9 % que tenen contractes de durada determinada. Aquesta desglossament situa l’estabilitat contractual al centre dels desenvolupaments del mercat laboral de les Illes Balears.
La proporció d’ocupació a temps complet també està augmentant. Al tercer trimestre, el nombre de treballadors a temps complet va augmentar en 31.200 fins a 642.900. En canvi, el nombre de treballadors a temps parcial va disminuir en 4.300 fins a 65.800.
El sector privat va ser el principal motor de la creació d’ocupació: va contractar 23.000 treballadors, portant el nombre total de persones ocupades a 596.600. El sector públic va afegir-ne 3.900 més, arribant a un total de 112.100.
La desocupació femenina cau en picat
Les tendències de l’atur mostren diferències notables per gènere. El nombre de dones aturades va disminuir en 10.900 durant el trimestre – una caiguda del 39,6 per cent – fins a situar-se en 16.600. Entre els homes, la disminució va ser més moderada: 900 aturats menys, una caiguda del 5,3 per cent, fins a situar-se en 17.800.
Les taxes d’atur es van situar en el 4,71 per cent per a les dones i el 4,57 per cent per als homes, segons l’INE. Les xifres dels joves també van millorar. L’atur entre els menors de 25 anys va disminuir en 2.600 persones respecte al trimestre anterior, amb una taxa d’atur juvenil del 10,31 per cent. Tot i que la xifra reflecteix una tendència positiva, aquest col·lectiu continua tenint una taxa d’atur més alta que la població balear en conjunt.
Per sector d’activitat, la caiguda de l’atur es va concentrar entre els qui buscaven la seva primera feina o que havien estat aturats durant més d’un any, amb 7.100 persones aturades menys. El sector de serveis va registrar 4.200 persones aturades menys.
La tendència va ser diferent entre la indústria i la construcció. L’atur a la indústria va augmentar en 1.100 persones i a la construcció en 300. Aquestes xifres s’han d’entendre en context, especialment en sectors amb nivells més baixos d’atur, on els canvis percentuals poden semblar sorprenents.
Les Illes Balears són una de les regions que crea més llocs de treball.
El rendiment de l’arxipèlag també destaca en el mapa regional. Les Illes Balears van ser la regió amb el segon major creixement de l’ocupació durant el tercer trimestre, amb 26.900 nous llocs de treball, només per darrere de les Illes Canàries, que en van afegir 38.100. Galícia va ocupar la tercera posició, amb 21.400 llocs de treball més.
Pel que fa a l’atur, les illes van liderar la caiguda nacional, amb 10.000 aturats menys, seguides de Castella i Lleó, amb 7.200, i les Canàries, amb 4.300. Per contra, l’ocupació va disminuir a Madrid, Andalusia i Aragó, mentre que el nombre d’aturats va augmentar a la Comunitat Valenciana, Madrid i Galícia.
Les xifres pinten un panorama del mercat laboral balear que continua generant llocs de treball i està assolint nous rècords d’ocupació. La qüestió clau serà determinar fins a quin punt això és.
