Calvià s’està consolidant com un dels mercats residencials més exclusius d’Espanya. El 2025, el municipi mallorquí va registrar un preu mitjà de l’habitatge de 981.485 euros, el més alt del país, segons l’edició de 2026 d’Urban Indicators, publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta xifra situa aquesta part de Mallorca per davant d’alguns dels municipis amb els ingressos i els valors immobiliaris més alts de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona.
La xifra confirma la posició de Calvià dins del segment residencial d’alta gamma i reforça la prominència de les Illes Balears en el mapa nacional de l’augment dels preus de l’habitatge. En un mercat caracteritzat per l’escassetat d’oferta en les ubicacions més demandades i per l’atractiu internacional de l’arxipèlag, el municipi destaca pel volum econòmic associat a les seves transaccions immobiliàries.
El rànquing de l’INE situa Pozuelo de Alarcón, a Madrid, en segon lloc, amb un preu mitjà de 907.270 euros, seguit de Santa Eulària des Riu, a Eivissa, amb 888.800 euros. La presència de dos municipis balears entre els tres primers destaca la importància de les illes en el mercat immobiliari d’alta gamma.
Calvià i Santa Eulària, entre les principals destinacions del mercat immobiliari residencial
Hi ha una bretxa significativa entre Calvià i la resta de municipis en la classificació. El preu mitjà de venda en aquest municipi mallorquí és més de 74.000 euros superior al registrat a Pozuelo de Alarcón i gairebé 93.000 euros superior al de Santa Eulària des Riu.
Independentment de les seves posicions en la classificació, ambdós municipis representen dos dels principals pols del mercat residencial d’alta gamma a les Illes Balears. Calvià encarna l’atractiu d’una de les zones més sol·licitades del sud-oest de Mallorca, mentre que Santa Eulària reforça la posició d’Eivissa com a destinació residencial de renom internacional.
Cal tenir en compte que l’indicador de l’INE reflecteix el preu mitjà de les vendes d’immobles, no pas el valor per metre quadrat. Per tant, també està influenciat per les característiques dels immobles que es venen i per la desagregació de les transaccions realitzades durant l’any.
Marratxí ha experimentat un dels augments més pronunciats
El rendiment del mercat immobiliari balear no es limita als municipis tradicionalment associats amb l’habitatge residencial de luxe. Marratxí és un dels municipis espanyols que han experimentat l’augment més pronunciat del preu mitjà de venda d’immobles des del 2013, amb un increment del 179,6 per cent, segons l’INE.
Aquest municipi mallorquí ocupa el segon lloc a escala nacional en aquest indicador, només per darrere de Tías, a Lanzarote, on l’augment va arribar al 180,6 per cent. Torremolinos, a Màlaga, tanca el podi, amb un increment del 176,5 per cent.
La tendència a Marratxí aporta una perspectiva important a l’anàlisi del mercat immobiliari de les Illes Balears: l’augment dels preus de l’habitatge també està afectant els nuclis residencials situats fora de les zones tradicionalment associades al mercat de luxe. El seu rendiment des del 2013 reflecteix l’abast de l’apreciació acumulada en més d’una dècada.
El lloguer pinta un panorama diferent
El rànquing de l’INE també analitza la despesa mitjana mensual en lloguer d’una residència principal, tot i que en aquesta categoria les primeres posicions les ocupen municipis de la Comunitat de Madrid. Pozuelo de Alarcón va encapçalar la classificació el 2024, amb 1.499 euros al mes, seguit de Boadilla del Monte, amb 1.478 euros, i Sant Just Desvern, a Barcelona, amb 1.276 euros.
L’estudi també destaca la concentració geogràfica dels lloguers més alts: Madrid i Barcelona van representar 94 dels 100 barris amb la renda mitjana mensual més alta per a una residència principal. Al capdamunt de la classificació de barris, Recoletos a Madrid va assolir els 2.037 € al mes, mentre que Pedralbes a Barcelona i Piovera a Madrid en van registrar 2.002 €.
Tot i que l’informe situa les Illes Balears en una posició especialment destacada pel que fa a les vendes d’immobles, les dades publicades en aquest informe no permeten fer una comparació equivalent pel mercat de lloguer a Calvià. A més, ambdós indicadors es refereixen a períodes diferents: 2025 per als preus de venda d’immobles i 2024 per a la despesa de lloguer.
Les Balears, al centre de l’atenció del mercat immobiliari espanyol
Les dades dels Indicadors Urbans 2026 situen les Illes Balears en una posició destacada dins del mercat immobiliari residencial espanyol. Calvià encapçala pel que fa als preus mitjans de venda, Santa Eulària des Riu ocupa la tercera posició a escala nacional, i Marratxí destaca pel seu augment acumulat des del 2013.
Tres indicadors que destaquen diferents aspectes del mercat: el valor de les transaccions a les zones més exclusives, la consolidació d’Eivissa com a destinació residencial i l’augment de valor dels municipis mallorquins amb un perfil distintiu.
Per a Calvià, situar-se al capdamunt de les classificacions nacionals és especialment significatiu tenint en compte la seva importància econòmica i la visibilitat que aporta al municipi en el mercat immobiliari. No obstant això, el preu mitjà de venda, per si sol, no proporciona una mesura de l’accessibilitat a l’habitatge ni indica la rendibilitat d’una inversió.
Les xifres publicades per l’INE són inequívoces: amb un preu mitjà per transacció de 981.485 euros, Calvià va ser el municipi espanyol amb l’habitatge més car en termes de vendes el 2025. Aquesta posició capdavantera situa Mallorca al centre del debat nacional sobre els valors immobiliaris i la creixent divergència entre els mercats immobiliaris d’Espanya.
