Al maig, el mercat hipotecari de les Illes Balears va registrar la caiguda més pronunciada d’Espanya pel que fa al nombre d’hipoteques residencials concedides. Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), es van concedir 827 préstecs hipotecaris, un 19,6% menys que el mateix mes de 2025, una caiguda molt més gran que la registrada a escala nacional, on l’activitat va disminuir només un 0,09%.
Tot i que la caiguda continua sent significativa, el ritme de contracció es va alentir en comparació amb el mes anterior, amb una millora de 4,36 punts en la taxa interanual.
En conseqüència, la disminució de l’activitat va anar acompanyada d’una reducció del crèdit. Els bancs van concedir 238,13 milions d’euros per a la compra d’habitatges, un 18,8 per cent menys que un any abans i un 5 per cent menys que a l’abril, cosa que reflecteix una desacceleració tant en el volum de transaccions com en el capital mobilitzat.
Mirant el mercat immobiliari en conjunt, es van formalitzar 1.178 hipoteques a les Illes Balears sobre tot tipus de propietats, per un total de 433,12 milions d’euros. D’aquestes, 1.105 van ser per a propietats urbanes — 827 en habitatges, 263 en altres propietats i 15 en terrenys per a edificació — mentre que les 73 restants es van contractar en propietats rurals.
Al mateix temps, l’activitat de refinançament va continuar sent limitada. Durant el mes de maig, només hi va haver set casos de subrogació i catorze canvis de prestatari. De les 161 hipoteques els termes de les quals es van modificar, la gran majoria (140) ho van fer mitjançant novació, és a dir, renegociant els termes amb la mateixa entitat financera.
Les cancel·lacions, mentrestant, superaven amb escreix els nous acords hipotecaris. Es van tancar un total de 1.211 préstecs hipotecaris, dels quals 804 eren per a propietats residencials – una xifra que destaca un mercat en què els reemborsaments continuen tenint un paper significatiu.
La caiguda interanual més gran entre les comunitats autònomes
A escala nacional, les Illes Balears van ser la comunitat autònoma que va registrar la caiguda interanual més pronunciada en el nombre d’hipoteques residencials concedides. Després de les Illes Balears es van situar Cantàbria (-17,9%) i Múrcia (-13,3%).
A l’altre extrem de l’escala, Navarra va encapçalar el creixement del mercat hipotecari amb un augment del 33,5%, seguida de les Illes Canàries (+16,5%) i de Catalunya (+9,3%).
La tendència del capital manllevat també va variar segons les regions. Les Illes Canàries van liderar l’augment del volum de finançament, amb un creixement del 46,3%, per davant de Navarra (+31,3%) i de Catalunya (+21,9%). Per contra, les caigudes més pronunciades es van registrar a Cantàbria (-17,2 %), Múrcia (-6,3 %) i Aragó (-6 %).
