Eivissa ha convertit la lluita contra l’allotjament turístic il·legal en una qüestió que va molt més enllà de la competència entre els proveïdors d’allotjament. La pressió sobre l’illa, la capacitat dels serveis públics i la sostenibilitat del model turístic formen part d’un debat en què la tecnologia i la col·laboració amb les plataformes digitals comencen a tenir un paper decisiu. Aquest enfocament s’ha estès ara a Menorca, on el Consell d’Eivissa ha esbossat la seva estratègia per combatre les activitats que operen fora del marc regulador.
El ministre regional de Territori, Planificació Turística, Mobilitat, Infraestructures Viàries i Lluita contra l’Exercici Ilegal, Mariano Juan va presentar aquest model al 3r Congrés Nacional de Dret Mercantil i Turisme, celebrat els dies 15 i 16 d’octubre al Claustre del Carme de Maó. L’esdeveniment va reunir experts jurídics, acadèmics i representants institucionals de tot Espanya per analitzar els reptes normatius que afronta el sector turístic.
Durant el seu discurs a la taula rodona titulada «Competència deslleial i el seu control efectiu», en Juan va defensar un canvi d’estratègia: actuar sobre la comercialització d’allotjaments abans que es produeixi l’activitat il·legal, en lloc de centrar els esforços únicament en la inspecció i les sancions posteriors.
L’abast del problema ajuda a il·lustrar l’abast d’aquesta iniciativa. Segons les xifres presentades pel ministre regional, s’estimava que el 2024 s’oferien al mercat a Eivissa unes 17.500 places d’allotjament turístic il·legal a través de plataformes digitals, una xifra equivalent gairebé al nombre total de places d’allotjament turístic legals de l’illa.
A més, l’impacte no es limita al mercat de l’allotjament. L’allotjament que queda fora de l’àmbit de la planificació turística exerceix una pressió addicional sobre el transport, els recursos, els serveis públics i les relacions comunitàries, alhora que posa en desavantatge competitiu els establiments que compleixen la normativa.
Menys publicitat i un major control sobre el mercat
Un dels indicadors clau del progrés d’aquesta estratègia és la tendència de les ofertes d’habitatges de vacances. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) presentades durant la conferència, Eivissa va passar de tenir més de 4.100 propietats anunciades l’agost de 2024 a unes 2.300 el maig de 2026. Això representa una caiguda del 44 per cent. La reducció també es reflecteix en la capacitat d’allotjament anunciada: el nombre de llits oferts va disminuir un 40 per cent durant el mateix període, passant de més de 28.000 a menys de 18.000.
Aquests resultats formen part del treball inicialment realitzat amb Airbnb i posteriorment ampliat a Booking i Vrbo, amb l’objectiu d’identificar i filtrar les ofertes d’allotjament turístic. Més enllà de la reducció de xifres, el Consell destaca una millora en la traçabilitat dels anuncis, un factor clau per localitzar les propietats, comprovar-ne l’estat administratiu i actuar en cas d’irregularitats. L’estratègia es sustenta en un sistema de seguiment que combina la geolocalització dels anuncis amb la ubicació dels allotjaments legalment autoritzats, la interrelació de bases de dades i la verificació d’imatges i números de registre.
Segons les dades presentades per en Juan, aquestes eines normalment permeten detectar entre 25 i 30 anuncis al dia i accelerar el procés de verificació, amb un temps de resposta d’aproximadament 48 hores. L’objectiu és reduir el temps entre la detecció d’una possible irregularitat i la intervenció administrativa.
Col·laboració amb les plataformes: un element clau
La tecnologia és només una part del model. El Consell també ha promogut un marc de col·laboració amb plataformes digitals, organitzacions empresarials i associacions professionals del sector turístic, amb l’objectiu de millorar la regulació de l’oferta i fomentar un desenvolupament més ordenat del sector.
Aquest treball, que va començar mitjançant grups de treball específics, s’ha consolidat amb la creació del Grup de Treball d’Intrusions, dissenyat com un fòrum permanent per compartir informació, fer un seguiment de l’evolució en la prestació de serveis i coordinar accions.
L’enfocament es basa en una premissa pràctica: en un mercat on l’allotjament es comercialitza a través de canals digitals, la capacitat de les autoritats de supervisar el sector també depèn del seu accés a informació fiable i de la cooperació amb els intermediaris que publiquen els anuncis.
A més d’aquest aspecte tecnològic i col·laboratiu, hi ha hagut un augment dels recursos públics destinats a la inspecció. Des del 2023, el nombre d’inspectors de turisme i transport ha passat de nou a 14, mentre que l’equip d’agents investigadors ha crescut de quatre a nou professionals. A més, des de l’1 de gener de 2025, s’han iniciat aproximadament 400 procediments disciplinaris relacionats amb serveis turístics il·legals.
Un model que se centra en la planificació turística
L’experiència d’Eivissa destaca el control de l’oferta irregular com un assumpte estratègic clau per a les destinacions turístiques: com conciliar l’activitat econòmica amb la capacitat real del territori i el compliment de les normes del mercat.
La posició de Juan és que combatre l’allotjament il·legal no significa reduir l’activitat dels proveïdors d’allotjament regulats, sinó prevenir el creixement d’allotjaments que operen fora del marc de planificació i que exerceixen una pressió addicional sobre l’illa. Mitjançant una combinació d’anàlisi de dades, cooperació amb les plataformes i un augment de recursos per a les inspeccions, el Consell té com a objectiu anticipar les irregularitats i millorar la seva capacitat de resposta.
La presentació a Menorca porta aquesta qüestió al debat jurídic i turístic nacional. Les dades d’Eivissa mostren les tendències en publicitat i el nombre de places comercialitzades entre el 2024 i el 2026; el repte a partir d’ara és mantenir la capacitat de supervisió i garantir que la reducció de l’oferta anunciada es tradueixi en un compliment efectiu de la normativa.
