Només la pandèmia ha pogut aturar de cop l’expansió de la indústria turística mundial aquest segle. Tot i que els analistes del sector identifiquen cada any factors de risc que amenacen de minar el seu creixement, cap no ha pogut frenar l’impuls del turisme en la mateixa mesura que la crisi sanitària provocada pel coronavirus el 2020. Un factor imprevist que ningú no va anticipar i que, en qualsevol cas, només va servir per alimentar el potencial de creixement del sector mentre aquest estava lligat de mans i peus. L’auge turístic postpandèmic es va beneficiar dels estalvis que la gent havia guardat i de l’ansietat causada pel confinament, que es va convertir en una febre de viatges un cop es van aixecar les restriccions. L’efecte ‘soufflé’ ha passat, però el sector continua creixent de manera constant mentre es mira al mirall com un adolescent que estudia els canvis a la seva cara i es pregunta com afrontar els nous reptes que li depara el futur.
Espanya està en camí d’establir un nou rècord històric el 2026, tant en arribades de visitants com en despesa turística. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) fins al juliol mostraven un total acumulat de 58,1 milions de visitants internacionals, que havien gastat un total de 82.054 milions d’euros. Aquestes xifres representen augments del 3,2 per cent i del 7,8 per cent, respectivament. L’any passat, gairebé 97 milions de turistes van visitar Espanya, de manera que si la tendència actual es manté, la xifra arribarà als 100 milions el 2026. Les mateixes projeccions suggereixen que els 134.712 milions d’euros de tot el 2025 finalment pujaran fins als 145.000 milions aproximadament.
El creixement del turisme a Espanya es produeix en un context d’expansió global, que ha estat gairebé afectat per la guerra a l’Orient Mitjà i el clima d’incertesa geopolítica. Després de confirmar un augment del turisme internacional durant el primer trimestre, l’Organització Mundial del Turisme va assenyalar que les previsions per als mesos vinents no suggerien una desacceleració significativa de l’activitat, tot i que s’anticipava que els fluxos turístics es desviarien per evitar les zones properes al conflicte, d’una banda, i, d’altra banda, per prioritzar viatges més curts davant l’augment dels preus del combustible.
Les tendències de la demanda aquesta temporada, malgrat les condicions adverses, demostren la resiliència del sector. A més, la secretària general de l’OMT, Shaikha Al Nuwais, va assenyalar que «en temps de creixent pressió geopolítica i econòmica, el paper del turisme es reforça com una activitat que dóna suport a les economies dels països, crea oportunitats i proporciona mitjans de vida a comunitats molt més enllà del mateix sector».
En aquest context, Europa és una de les regions amb les perspectives més prometedores, amb Espanya al capdavant: aquesta temporada ha confirmat la seva posició capdavantera entre les principals destinacions internacionals i ha consolidat el seu estatus com a primera opció per als viatgers d’alguns dels principals mercats d’origen (el Regne Unit, Alemanya, França, Portugal i els Països Baixos). A més, el seu atractiu també està creixent entre els mercats emergents de llarga distància, tant a les Amèriques (els EUA, el Canadà, Mèxic, el Brasil) com a l’Àsia (la Xina, el Japó, els Emirats Àrabs Units, l’Índia).
Els punts forts que Espanya sempre ha ostentat en el camp del turisme s’han perfeccionat amb el temps, cosa que n’ha augmentat l’atractiu. Els viatgers internacionals valoren cada vegada més una oferta construïda al voltant d’experiències i de les característiques distintives de les cultures locals: gastronomia i vi, esport, art, natura… Aquesta tendència fomenta la diversificació de la demanda i enforteix la posició d’Espanya en segments d’un valor afegit més elevat. En aquest sentit, Espanya no només ofereix condicions envejables com a destinació pel que fa a la seguretat, sinó que també està a l’avantguarda a l’hora de satisfer les demandes del nou turisme: una oferta de més qualitat i més centrada en l’experiència. Això dista molt del paquet de baix cost de ‘sol i platja’ amb què va començar el sector i que va servir de pilar i senyal d’identitat durant dècades. El nou turista té prioritats diferents: viatja de manera independent, organitza el seu propi itinerari, té més criteri i una major capacitat per comparar opcions… El seu paladar s’ha tornat més refinat. Està disposat a pagar més a canvi d’una estada més curta, però només si en rep més a canvi.
Lideratge a les Illes Balears
Les Illes Balears són una de les regions que lideren el canvi cap a un model turístic que prioritza la qualitat per sobre de la quantitat. El sector hoteler ha estat a l’avantguarda d’aquest procés, havent experimentat una transformació substancial de la seva oferta durant els darrers 15 anys, amb els establiments de quatre i cinc estrelles representant una proporció cada vegada més gran de la capacitat d’allotjament. Aquesta canvi de paradigma — del qual el turisme de luxe n’és només la punta de l’iceberg — ha tingut efectes en cadena a la Comunitat de Madrid, on ha impulsat segments com el turisme cultural i de negocis; a Andalusia, a través d’estratègies per reduir l’estacionalitat i acollir grans esdeveniments esportius internacionals; a les Canàries, amb un canvi gradual cap a l’ecoturisme; i a Catalunya i la Comunitat Valenciana, on s’estan fent esforços per redirigir els fluxos de visitants cap a l’interior a través del turisme MICE i gastronòmic per alleujar la pressió sobre la costa.
Perquè un dels principals reptes que afronta el sector avui dia és gestionar tot aquest creixement. Gestionar l’èxit, en resum, si es parteix de la premissa que el creixement — en tots els sentits — sempre ha estat l’objectiu. Les externalitats negatives generades pel turisme han provocat protestes públiques a les Canàries, les Balears i altres indrets d’Espanya, amb els ànims molt alterats, sobretot a causa de la superpoblació i l’augment dels preus de l’habitatge.
Una de les referències clau per a les estratègies per abordar aquests problemes és l’Índex de Desenvolupament de Viatges i Turisme, publicat el 2024 pel Fòrum Econòmic Mundial, més conegut com el Fòrum de Davos. Aquest document de 96 pàgines estableix les directrius que haurien de seguir les destinacions turístiques d’èxit, una de les quals és fomentar la convivència harmònica entre turistes i residents. Això implica situar les comunitats locals al centre de l’estratègia, ja que «és essencial implicar les comunitats locals en la planificació i el desenvolupament del turisme per garantir que les seves veus se sentin i que el seu patrimoni cultural es respecti». Això, i res més, serà el major repte per al turisme en el futur: vetllar per la destinació.
