La lluita contra l’allotjament turístic il·legal ha entrat en una nova fase a Mallorca. Al llarg del 2026, el Consell de Mallorca ha intensificat les seves activitats d’inspecció i de compliment normatiu, amb una estratègia que combina multes més elevades, procediments més ràpids i un seguiment reforçat durant els mesos de màxima afluència turística. El resultat: 4,3 milions d’euros en propostes de sanció en set mesos.
El conseller insular de Turisme, Guillem Ginard, acompanyat pel nou director insular de Provisió i Qualitat Turística del Consell de Mallorca, Pedro Rosselló, va presentar dimarts les xifres per al període de gener a juliol de 2026. Les xifres reflecteixen un augment significatiu de la pressió administrativa sobre els operadors que comercialitzen allotjaments turístics en incompliment de la normativa.
En els primers set mesos de l’any, el Consell ha iniciat 146 procediments sancionadors, amb propostes d’imposar multes per un total de 4,37 milions d’euros. Aquesta xifra representa un augment del 40 per cent en comparació amb els 104 procediments iniciats durant tot el 2025. El ritme de presa de decisions també s’ha accelerat. Al juliol, s’havien resolt 61 procediments disciplinaris, en comparació amb els 111 resolts durant tot l’any financer anterior. Dels casos resolts aquest any, 36 es van classificar com a molt greus i 25 com a greus, amb una sanció total de més de 2,1 milions d’euros.
Aquesta xifra és especialment significativa perquè, en només set mesos, Mallorca ja ha superat el nombre total de casos iniciats durant tot el 2025 en 42 procediments. Un dels principals canvis introduïts el 2026 és el protocol DIA — Declaració d’Il·legalitat de l’Activitat —, dissenyat per accelerar l’eliminació dels anuncis d’allotjaments turístics il·legals de les plataformes digitals.
Des que es va llançar al gener, el Consell ha iniciat 60 procediments DIA i n’ha resolt 54, tots ells amb una ordre de cessament de l’activitat il·legal. El procediment té com a objectiu reduir el temps entre la detecció d’un anunci il·legal i la seva retirada del mercat. Un cop s’ha identificat un anunci que promociona allotjament turístic sense autorització, les autoritats informen el propietari de la seva obligació de cessar l’activitat i de retirar els anuncis de les plataformes d’allotjament turístic.
Si l’anunci no s’elimina dins del termini estipulat de deu dies, es poden imposar mesures coercitives, incloses multes. Si l’infracció persisteix, el cas es pot remetre al Ministeri Fiscal. La raó d’aquest nou protocol és clara: no n’hi ha prou amb sancionar simplement l’infractor; l’objectiu és retirar l’oferta il·legal del mercat tan aviat com sigui possible.
«La nostra prioritat és clara i inequívoca: garantir que l’anunci que promociona allotjaments turístics il·legals a Mallorca sigui retirat com més aviat millor», va dir Ginard. «A partir d’ara, les autoritats continuaran amb el procediment administratiu pertinent i, un cop s’hagi constatat l’infracció, l’infractor rebrà la sanció econòmica establerta en la normativa.»
El ministre regional també ha defensat una estratègia de tolerància zero envers aquells que operen fora del marc legal: «Som molt clars: no hi ha lloc per al turisme il·legal a Mallorca. No podem permetre que aquells que incompleixen les normes competeixin en igualtat de condicions amb aquells que fan les coses correctament.»
Multes de fins a 500.000 euros
La pressió econòmica sobre els operadors il·legals també ha augmentat. Les noves regulacions turístiques, establertes en el Decret Llei 4/2025 de l’11 d’abril, que tenen com a objectiu l’allotjament il·legal, imposen sancions d’entre 50.000 i 500.000 euros per certs casos de lloguer il·legal de vacances a Mallorca. Més enllà dels ingressos generats, l’augment de les sancions forma part d’una estratègia destinada principalment a la dissuasió: apujar el cost del incompliment fins al punt que l’activitat il·legal esdevingui una opció econòmicament inviable.
L’objectiu del Consell és avançar cap a un mercat turístic en què els operadors que compleixen les normes no es trobin en desavantatge competitiu respecte als qui comercialitzen productes fora del marc regulat. La campanya de repressió també s’estén a l’àmbit de les inspeccions. Per tercer any consecutiu, el Consell ha intensificat les seves mesures contra les operacions turístiques il·legals durant la temporada alta, amb una campanya que dura del 15 de maig al 15 de novembre. Els inspectors estan duent a terme controls en establiments que no han estat operatius durant els últims cinc anys, verificant les activitats dels guies turístics i comprovant la documentació DRIAT.
El pla també inclou mesures per combatre la superpoblació, la comercialització d’estades turístiques cancel·lades, la provisió d’allotjament turístic (ETV) i les activitats vinculades al anomenat ‘turisme excessiu’. Fins al juliol, s’havien dut a terme 1.546 visites d’inspecció com a part de la lluita contra l’allotjament il·legal.
Durant el 2026, també es van reforçar els controls sobre les activitats dels guies turístics – una demanda de llarga data del sector – així com les inspeccions relatives al compliment de l’obligació de comercialitzar productes locals.
El públic com a nou aliat de la inspecció
L’estratègia del Consell també incorpora la participació ciutadana com a font clau d’informació per detectar possibles irregularitats. El Departament de Turisme manté un canal oficial per rebre informes relacionats amb allotjaments turístics il·legals i garanteix que tots els informes rebuts siguin investigats. El 2025 es van registrar 450 informes de ciutadans a través d’aquest canal. Aquest canvi d’enfocament és significatiu: Mallorca no només augmenta el nombre d’inspeccions i sancions, sinó que també busca escurçar tot el cicle d’aplicació de la normativa —detecció, retirada del servei, procediments administratius i sancions.
En una destinació turística que afronta una pressió severa sobre l’habitatge i la capacitat de la seva infraestructura, el repte per a les autoritats ara és fer d’aquest augment de l’activitat d’inspecció un element estructural de la política turística. La posició del Consell és que combatre l’allotjament il·legal no és només una qüestió de disciplina administrativa, sinó també una manera de protegir els residents, preservar la competitivitat de les empreses que compleixen la normativa i avançar cap a un model de turisme més ordenat i sostenible.
