La 44a Copa del Rei Mapfre ja té nous campions. Després d’una setmana en què la badia de Palma es va tornar a convertir en una de les principals escenaris internacionals de la vela, la edició del 2026 de la competició va arribar a la seva fi amb un últim dia ple d’emoció i sis títols en joc. El Teatro del Soho San Miguel, Nadir, Baleària Team RCNP, Vudu, Niramo i Nola van ser els grans noms d’una Copa que també va veure el iot estonià Nola coronat campió absolut.
L’últim dia va tenir tot allò que converteix la Copa del Rei en un dels esdeveniments més importants del calendari de vela: victòries decidides en l’última regata, líders que van resistir la pressió i sorpreses en algunes de les classes que van arribar al dia decisiu amb tot per jugar. A les divisions ORC i ClubSwan 42 només hi va haver una última regata, mentre que la Baleària Women’s Cup es va decidir per una sèrie de regates entre els sis millors equips de la setmana.
El resultat és una llista de guanyadors que combina experiència, continuïtat i noves històries. El Teatro del Soho San Miguel va aconseguir la seva novena Copa per al seu propietari, Javier Banderas; el Nadir de Pedro Vaquer va obtenir el seu tercer títol en la classe ClubSwan 42, i el Baleària Team de María Bover va conservar el títol femení per quarta vegada. A l’altre extrem, l’italià Vudu, l’alemany Niramo i l’estonià Nola també van ser protagonistes de l’esdeveniment d’enguany.
Vudu aguanta ferm i Hispània es queda a les portes de la glòria
A la classe Abanca ORC 0, el Vudu va arribar a la darrera regata amb un avantatge de nou punts i va aconseguir mantenir-lo. El TP52 patronejat per l’italià Mauro Gestri va acabar segon en la regata decisiva, cosa que va ser suficient per assegurar el seu primer títol de la Copa del Rei després d’haver liderat la classificació des del segon dia. L’Hispania, que competia per segon dia consecutiu sense el seu patró, el rei Felip, va fer una de les actuacions més destacades del dia. La seva victòria en la darrera regata li va permetre pujar dos llocs i assegurar la segona posició. El Kilara II de Jeremy Weir va acabar tercer.
De tornada al Reial Club Nàutic de Palma, Michele Regolo, el tàctic de Vudu, va expressar l’alleujament que sentia un equip que havia vist com se li escapaven les oportunitats el 2025. «Em sento molt emocionat avui, més del que m’esperava; l’any passat vam acabar quarts després d’una desqualificació. Va ser quelcom que ens va mantenir desperts tota l’agost. De fet, vaig ser jo qui va presentar la protesta fa un any, així que m’he sentit culpable. Un any després, és com si un pes s’hagués llevat de sobre nostre.»
Nola guanya l’enfrontament del Carkeek 40
La final de la classe ORC A de Sail Racing estava destinada a ser un dels moments més destacats de l’últim dia. El Rán, patronejat pel suec Niklas Zennström, i el Nola, patronejat per l’estonià Taavel Hinrikus, estaven separats per només un punt, després d’haver-se anat alternant al capdamunt de la classificació durant tota la setmana. Al final, va ser el Nola qui va donar el cop decisiu. Va triomfar en la darrera regata mentre que el Rán va acabar tercer, cosa que va permetre que l’equip estonià fos coronat campió. El podi el va completar el GP42 Garm de Per Roman.
Margus Uudam, patró del Nola, va resumir el resultat de la següent manera: «És una sensació increïble, molt intensa. Cada dia semblava l’inici d’una nova regata. La diferència de punts va ser molt, molt ajustada. Mai no va ser fàcil. Avui vam fer una bona sortida i només vam haver de donar-ho tot, tant tàcticament com tècnicament, en condicions de vent molt fluix, per aprofitar al màxim cada ràfega. Tot va anar bé; l’equip va fer una feina meravellosa. Aquesta és la nostra primera gran victòria en una regata, una fita important per a nosaltres que ens dona esperança i perspectives de futur.»
La novena de Banderas
Si hi ha una xifra que resumeixi la importància d’aquesta Copa per al Teatro del Soho San Miguel, és el nou. L’equip de Javier Banderas va arribar a l’últim dia de l’Uber ORC B amb un avantatge de 14,5 punts i només havia de resistir. Un tercer lloc va ser suficient perquè el nou XR-41 assegurés la novena Copa del Rei del seu propietari en 30 participacions. Va ser una victòria que també va arribar en una data especialment simbòlica per a Luis Doreste, el tàctic de l’equip: exactament 42 anys després que ell, juntament amb Roberto Molina, guanyés la seva primera medalla d’or olímpica als Jocs de Los Angeles de 1984.
L’Immens, patronejat per l’uruguaià Nicolás González, va quedar segon, mentre que Katara, patronejat per l’argentí Julián Somodi, el campió mundial vigent, va acabar tercer.
Niramo converteix una victòria en un títol
A la classe ORC C d’Azulmarino, la Copa va arribar al seu últim dia amb el resultat encara molt obert. Els tres primers equips estaven separats per menys de tres punts després de quatre dies i set regates. L’última regata va sacsejar la classificació. El Cape 31 Niramo va assegurar una victòria que li va donar el campionat, mentre que els seus dos principals rivals, l’Earlybird i el Project Work, van acabar quart i tercer, respectivament. L’equip alemany va aconseguir així el seu primer títol de la Copa del Rei Mapfre, per davant de l’Earlybird i del Project Work.
Sönke Meier, propietari i timoner del Niramo, va reconèixer la importància del triomf: «Aquesta és la victòria més gran de la meva vida en la regata més important. Ja havíem guanyat la Setmana de Kiel, la meva regata de casa, i ara això. Però això és molt important per a nosaltres. Crec que aquesta és la desena vegada que he participat a la Copa del Rei i abans hem acabat segons i tercers, així que estem molt contents. M’encanta aquest vaixell. És més exigent que el ClubSwan 50, que encara tinc, i aquest Cape 31 potser et manté alerta. Tovar (Mirsky) i Bouwe (Bekking) formen un gran equip.»
Tercer títol per al Nadir
L’última regata de la sèrie ClubSwan 42 va tenir un inici tès. Una sèrie de penalitzacions a Nadir i Selene Alifax – primers i segons a la classificació provisional – va obrir una oportunitat que Pez de Abril va aprofitar per aconseguir la seva primera victòria de la setmana. Però el Nadir tenia un avantatge còmode. El segon lloc va ser suficient perquè l’equip de Pedro Vaquer s’assegurés la seva tercera Copa del Rei Mapfre, després de les seves victòries el 2022 i el 2023. El Selene Alifax va acabar segon, a 11 punts, i el Pez de Abril tercer, a 15 punts.
Vaquer va explicar què hi ha darrere d’aquest nou títol: «Les xifres no reflecteixen la realitat del que hem viscut en aquesta Copa. Tot ha anat a favor nostre i sembla que ha estat fàcil, però sens dubte no ho ha estat. Avui n’ha estat un bon exemple: la més mínima errada i tota la flota et supera, i en un moment donat érem penúltims. Rayco (Tabares, tàctic) diu que aquest és el millor dels títols que hem guanyat, tot i que per a mi el més especial continua sent el primer, el del 2022, perquè, sincerament, mai no vaig pensar que el guanyaria; va ser com un somni. Vaig comprar aquest vaixell el 2015 per intentar guanyar la Copa del Rei. El 2017 es va crear la classe i des de llavors n’hem guanyat tres. Fa vuit anys que estic amb el mateix equip; donem molta importància al factor humà i hem creat una família molt unida, que és un actiu molt eficaç en la competició.»
La tetralogia d’èxit de Baleària Team
A la Copa Baleària Femenina, l’equip de María Bover va dominar completament. El Baleària Team RCNP va encapçalar la classificació al final de cada dia i va tancar la setmana guanyant les tres regates de medalla que van decidir el campionat. Bover ha aconseguit així la seva quarta Copa en la categoria femenina, després de les seves victòries el 2022, el 2023 i el 2025. El Solgreen-Les Roches d’Elena de Tomás va acabar segon i el Pulperas Team de Sara Momplet, tercer.
«Hi ha hagut un treball en equip fantàstic i una atmosfera realment fantàstica a bord, que sens dubte prové de treballar junts com a equip durant molts anys. Crec que part del secret del nostre èxit és que aquest any cadascú de nosaltres havia estat treballant en els seus propis projectes esportius i teníem moltes ganes de retrobar-nos, gaudir de la regata i, bé… Ha estat la millor trobada que podíem esperar. Ens estimem molt i, al cap i a la fi, som com una família», va explicar María Bover.
Nola, campió de totes les categories
L’honor final de la 44a Copa del Rei Mapfre va ser per al Nola. Una comparació dels resultats de totes les classes ORC va coronar l’equip estonià com a campió absolut per temps corregit. El vaixell de Taavet Hinrikus, patronejat per Margus Uudam i amb el medallista olímpic portuguès Hugo Rocha com a tàctic, va acabar la competició amb 12,5 punts en vuit regates, amb quatre victòries i dos tercers llocs com a pitjors resultats.
També hi va haver títols a la divisió corintis – reservada a tripulacions totalment amateurs – per a L’Immens a l’Uber ORC B i per al iot alemany Meerblick de Gabrielle Pohlmann a l’Azulmarino ORC C.
La cerimònia de lliurament de premis al Palau de la Almudaina de Palma posa oficialment fi a una setmana que, un cop més, ha convertit la badia de Palma en el centre del món de la vela internacional. La 44a Copa del Rei Mapfre ha donat sis campions, històries noves i un seguit de noms que ja han entrat en la història de la competició.
Però el final d’una Copa també és l’inici de la següent. La 45a Copa del Rei Mapfre ja té data: se celebrarà del 31 de juliol al 7 d’agost de 2027. Fins llavors, els resultats de l’edició d’enguany són un testimoni d’una setmana en què la Copa ha demostrat un cop més per què, més de quatre dècades després, continua sent un dels principals esdeveniments esportius de l’estiu a Palma.
