L’entitat ecologista Ibiza Preservation té com a objectiu impulsar un gran acord polític sobre la gestió de residus a Eivissa i Formentera que garanteixi la continuïtat de les polítiques mediambientals a mitjà i llarg termini, independentment de qualsevol canvi de govern que pugui produir-se arran de les eleccions autonòmiques i locals de l’any vinent. “Hem de prendre decisions polítiques que no sempre seran fàcils d’entendre per al públic, però han de ser valentes.”
Aquesta és la visió d’Inma Saranova, la directora de l’organització, que afegeix que «hem passat d’una preocupació per la proliferació dels plàstics a un enfocament més holístic, és a dir, el residu zero». La proposta, inspirada en el Pacte de l’Aigua assolit fa anys a les Pitiüses, pretén implicar tots els partits polítics en una ruta comuna que permetrà a la regió abordar un dels seus principals reptes mediambientals amb una visió estratègica i a llarg termini.
Saranova afirma que l’organització començarà una sèrie de reunions amb organismes governamentals i partits polítics en les pròximes setmanes per transmetre la necessitat d’assolir un consens sobre la gestió de residus i l’economia circular. Tal com assenyala, gestionar aquests reptes requereix mesures que es mantinguin en el temps i no estiguin dictades pels cicles electorals. «Ara mateix estem a l’espera de veure què passa amb els residus que estem generant: si es construirà una incineradora a Ca Na Putxa o si els nostres residus s’enviaran a Palma». El director de la fundació és rotund en afirmar que a Eivissa «estem generant volums exorbitants de residus que no es poden gestionar».
En aquest sentit, assenyala que l’objectiu principal per al 2027 és assolir aquest acord com un pas clau per transformar les Pitiüses en illes zero residus. Amb aquesta finalitat, subratlla que, més enllà de la política, caldrà una major consciència i participació públiques. Pel que fa a la incineradora, afirma que, de moment, prefereixen «no posicionar-se» fins que no hagin avaluat les implicacions econòmiques i mediambientals que el projecte podria tenir.
La iniciativa es va llançar fa unes setmanes per coincidir amb la publicació de l’informe anual de la fundació del 2025, un any que l’organització descriu com especialment reeixit, tant pel que fa a l’abast dels projectes realitzats com a la gestió eficient dels fons recaptats.
Més inversió en el medi ambient malgrat els ingressos fiscals més baixos
El 2025, Ibiza Preservation va destinar 701.000 € a programes i projectes mediambientals, la qual cosa representa el 82 % dels fons recaptats i un augment del 12 % respecte a l’any anterior. Aquesta xifra és especialment significativa atès que la recaptació total va disminuir un 8% fins als 853.000 euros.
L’organització va finançar unes vint iniciatives a Eivissa i Formentera centrades en la protecció marina, la biodiversitat, l’economia circular, el reforçament del sector primari i el seguiment d’indicadors a través de l’Observatori de Sostenibilitat.
Un dels projectes més destacats és ‘Ibiza i Formentera Sowing a Future’, que va veure plantar 1.350 arbres fruiters en 25 finques de les Pitiüses. La iniciativa se centra en varietats adaptades a les condicions climàtiques futures i té com a objectiu contribuir a la recuperació d’un sector primari que afronta problemes estructurals com la manca de renovació generacional i el baix nivell d’autosuficiència alimentària de les illes.
Un altre dels programes estratègics desenvolupats durant l’any va ser ‘Activistes Gastronòmics’, que es va centrar en reduir el malbaratament alimentari mitjançant iniciatives de formació adreçades a professionals del càtering, estudiants de formació professional i el públic en general. La iniciativa té com a objectiu reduir l’impacte ambiental associat al malbaratament alimentari en una regió on el sector turístic i de l’hostaleria té un paper decisiu en l’activitat econòmica.
Conservació marina i biodiversitat
La conservació marina va continuar sent una de les àrees prioritàries de la fundació durant tot el 2025. Entre les iniciatives realitzades van destacar els estudis sobre l’estat de conservació dels prats de posidònia en zones com Talamanca i Cala Bassa, així com els projectes d’ADN ambiental per identificar la presència d’espècies de tauró i de rajada a les aigües de les Pitiüses.
L’organització també va continuar duent a terme programes destinats a protegir el gecko de Pitiusan i va intensificar les seves iniciatives de conscienciació i educació mediambiental a través del Fòrum Marí i el Fòrum Futur, plataformes dissenyades per implicar les generacions més joves en els reptes mediambientals que afronta l’arxipèlag.
Amb la seva proposta d’un pacte de gestió de residus i una inversió rècord en projectes mediambientals, Ibiza Preservation ara pretén traslladar el debat sobre la sostenibilitat més enllà de les mesures específiques i situar-lo en l’àmbit dels compromisos estructurals. L’objectiu, segons l’organització, és dotar Eivissa i Formentera d’una estratègia mediambiental compartida capaç de resistir el pas del temps i de respondre als reptes que plantegen la pressió demogràfica, el turisme i el canvi climàtic.
Pel que fa als programes i activitats d’enguany, la fundació està desenvolupant i col·laborant en iniciatives com ara un sistema d’avaluació integral dels ecosistemes costaners liderat per la Universitat de les Illes Balears (UIB), la intensificació de la vigilància de les serps invasores (una amenaça per a la sargantana endèmica que ha desencadenat «una crisi ecològica sense precedents») i la regeneració del paisatge mitjançant la plantació d’un miler d’arbres fruiters resistents al clima, com els que es plantaran el 2025. També s’està treballant per ampliar les mesures per protegir el medi marí en general i la posidònia en particular.