L’Acadèmia de Gastronomia d’Eivissa i Formentera va celebrar una nova edició dels seus premis anuals a l’Escola d’Hostaleria d’Eivissa, un esdeveniment que reconeix l’excel·lència gastronòmica de l’illa i destaca la tradició, la innovació i la promoció dels productes locals com a pilars fonamentals de la identitat culinària de les illes. La Reial Acadèmia de Gastronomia va emfatitzar que «la cuina d’un poble forma part de la seva ànima», destacant el paper essencial dels pagesos, pescadors, xefs i productors en la construcció d’aquest patrimoni viu.
Durant la gala, el president de l’Acadèmia a les Pitiüses, Pedro Matutes, va assenyalar que Eivissa està vivint un “moment extraordinari” en l’àmbit culinari, gràcies als esforços conjunts de tot el sector. Va argumentar que aquests premis reconeixen “el talent, la perseverança i el compromís” d’aquells que treballen per mantenir una cuina que evoluciona sense perdre les seves arrels, basada en productes locals, la sostenibilitat i la identitat cultural de la regió.
En aquesta sisena edició es van lliurar vuit premis principals, que reflecteixen la diversitat de l’escena culinària d’Eivissa, tal com es va anunciar el gener passat. Els guardonats van ser: el restaurant Camí de Balàfia per la seva tradició i compromís amb els productes locals; la família Marí Mayans per la seva dedicació als productes eivissencs; Ca n’Anneta com a història viva de l’illa; Es Xuclar com la millor barra de platja; Celler de Can Pere com a restaurant tradicional; NOHO com la millor obertura nova de l’any; els calamars fregits com a recepta tradicional; i el xef Olivier Pérez, del restaurant Mariner, com el millor xef del 2025.
La gala també va servir per homenatjar els nous ambaixadors de l’Acadèmia de Gastronomia d’Eivissa i Formentera, els xefs José Miguel Bonet i Antonio Pacheco, als quals també se’ls va lliurar els premis en l’esdeveniment d’enguany.
En aquest context, també s’ha destacat el valor dels productes locals, amb un èmfasi particular en l’anyell eivissenc com un dels ingredients més característics de la cuina tradicional; tot i que la seva producció actualment es troba en dificultats, hi ha iniciatives en marxa per revifar-la.
El cor de la cerimònia
Un dels moments més commovedors de la cerimònia va ser l’homenatge a Juan Riera “Aliso”, que va ser guardonat pòstumament per la seva dedicació de tota la vida als productes locals i a la gastronomia. La seva vídua, Estela González, va acceptar el premi, recordant el seu compromís amb la terra i la seva visió pionera en l’agricultura ecològica, així com la seva convicció que el vi i els productes eivissencs formen una part inseparable de la identitat gastronòmica de l’illa.
Treball en equip
El premi final de la nit, al Millor Xef, va ser per a Olivier Pérez, del restaurant Mariner, que va acceptar l’honor amb gran emoció en el marc de l’excepcional escena culinària de l’illa. «La veritat és que, amb tot el talent que hi ha a Eivissa, és una font d’immens orgull i alegria», va dir el xef, que va voler dedicar el premi especialment al seu equip, al qual va agrair durant el seu discurs a la sala. Pérez va destacar que fa anys que treballa amb ells i que són una part clau de l’èxit del restaurant: «Sense ells, no hauria volgut ser aquí ni acceptar aquest premi», va dir, posant en relleu la importància del treball en equip.
Un tast de la història d’Eivissa
Ca n’Anneta ha estat guardonada en la cerimònia de lliurament de premis d’enguany organitzada per l’Acadèmia de Gastronomia d’Eivissa i Formentera com a part viva de la història de l’illa, en reconeixement de més de 150 anys de tradició familiar a Sant Carles. En el vídeo projectat durant la gala, la Paula, representant la sisena generació, va recordar els orígens del negoci, quan José Noguera va adquirir el terreny al costat de l’església i hi va construir una casa que acollia una botiga de queviures, un bar i una tabacqueria sota el nom Sa Botiga de Can Pep Benet.
Al llarg de les generacions, el negoci ha evolucionat sense perdre el seu caràcter familiar, passant per la gestió d’Antònia Noguera i, més tard, per la dels besavis Bartolomé i Anita, que van mantenir l’establiment en funcionament en moments difícils i van establir la producció de licor d’herbes, que s’ha convertit en un dels seus senyals d’identitat. Amb l’arribada de la dècada dels seixanta i l’auge del turisme i del moviment hippie, l’establiment es va convertir en un punt de trobada clau a Sant Carles, evolucionant fins a esdevenir un centre de la vida comunitària i un referent social a l’illa. En les dècades següents, la generació següent va convertir el negoci en un restaurant i va enfortir el perfil dels seus licors d’herbes tradicionals, aconseguint un reconeixement significatiu tant a Eivissa com fora de l’illa i consolidant un llegat reconegut amb distincions com el Premi Ramón Llull el 2006.
Reconeixement i consciència
La gala va destacar l’equilibri entre tradició i modernitat que defineix avui la cuina pitiusa, en una edició en què els guardonats representen tant el patrimoni culinari com la innovació en la cuina, els productes i els models de negoci. Tanmateix, també va servir per posar de manifest un dels principals reptes que afronta el sector a les Pitiuses: la manca de personal en el sector de l’hostaleria, un problema generalitzat que afecta un gran nombre d’establiments i incideix en el seu funcionament diari, des de retards en les obertures fins a dificultats per mantenir els nivells de servei.
En general, els premis han reafirmat el seu paper en reconèixer els esforços de tot el sector gastronòmic – de la granja i el mar a la taula – i en promoure un model que salvaguarda la identitat culinària d’Eivissa i Formentera, reforçant així el seu paper com a motor cultural, econòmic i turístic de les illes.
