El cost de la vida a Palma

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals desequilibris econòmics a les Illes Balears. L’augment del cost del mercat immobiliari residencial, combinat amb el creixement de la població i la pressió que exerceix el turisme sobre la regió, està augmentant la càrrega financera que han de suportar les llars per assegurar-se un habitatge. A Palma, comprar una propietat de 75 metres quadrats ara costa l’equivalent a 7,2 anys d’ingressos mitjans per llar, en comparació amb els 4,8 anys que es requerien el 2015.

La figura forma part de l’informe *Protect and Build. Cap a un Nou Tracte per a l’Habitatge a Espanya, produït pel think tank Fundación Avanza en col·laboració amb la Friedrich Ebert Foundation. L’estudi dedica una anàlisi específica a les Illes Balears i situa l’àrea urbana de Palma entre els territoris on l’accés a la propietat d’habitatge ha empitjorat més dels analitzats.

La publicació del document coincideix amb un període de creixent mobilització social al voltant de la qüestió de l’habitatge. S’ha convocat una vaga general de 24 hores per aquest dimecres, 11 de novembre, per exigir mesures contra la crisi de l’habitatge i l’augment del cost de la vida. La crida a la vaga també està tenint un impacte a les Illes Balears, on diversos sindicats i grups socials han presentat les seves demandes pel que fa a l’accés a un habitatge digne. Aquesta coincidència destaca la importància que ha adquirit la qüestió de l’habitatge en el debat econòmic i social.

Les dades sobre el mercat immobiliari de les Illes Balears que conté l’informe posen de manifest l’abast del problema. Entre el 2015 i el segon trimestre del 2026, els preus de l’habitatge a l’àrea metropolitana de Palma van augmentar un 187 per cent, el major increment de les zones analitzades. Les rendes, mentrestant, van augmentar un 145 % durant el mateix període. El 2023, el cost de llogar una propietat de 75 metres quadrats representava el 32 % de la renda familiar mitjana a Palma i arribava al 36 % a la perifèria.

Turisme i pressió demogràfica sobre el mercat de l’habitatge

L’informe atribueix aquesta tendència a una combinació de creixement de la població, turisme i restriccions de sòl. El 2025, les Illes Balears van rebre 15,7 milions de turistes estrangers, en comparació amb els 10 milions registrats el 2000. Des d’aquell mateix any, la població resident ha augmentat un 42 per cent.

Aquest desenvolupament situa l’habitatge més enllà de l’àmbit del mercat immobiliari i el converteix en un factor que influeix en el funcionament de l’economia balear. En una regió on el turisme i els serveis tenen un paper decisiu, el cost de l’habitatge afecta la capacitat de les empreses per atraure treballadors i retenir el seu personal. La dificultat de trobar allotjament a preus compatibles amb els salaris locals pot limitar la mobilitat laboral i augmentar les dificultats de contractació, especialment en sectors amb una alta demanda de personal.

El problema també afecta la capacitat dels joves de guanyar independència i de seguir els seus plans professionals a les illes. A nivell nacional, l’informe afirma que la taxa de joves d’entre 18 i 34 anys que marxaven de casa se situava en el 31,3 per cent el 2025, 17 punts percentuals per sota de la xifra registrada el 2010. A més, al juliol de 2026, el 43 per cent de la població va identificar l’habitatge com el principal problema d’Espanya.

Per als autors de l’estudi, la solució no es pot limitar a augmentar el nombre de propietats disponibles sense tenir en compte la seva ubicació i l’ús previst. L’informe adverteix que l’expansió de l’habitatge dispers en sòl rural no constitueix una solució estructural, ja que comporta costos més elevats de transport, subministrament d’aigua, energia i sanejament, sense garantir que els nous edificis s’utilitzin com a residències principals o com a habitatges de lloguer assequibles.

IBAVI, al cor de la proposta per a les Illes Balears

En contrast amb aquest model, la Fundació Avanza defensa un creixement urbà més compacte, vinculat al transport públic, als centres d’ocupació i als serveis essencials. Les seves propostes inclouen la mobilització de sòl públic, l’establiment de quotes obligatòries d’habitatge social en els nous desenvolupaments i el reforçament de l’oferta d’habitatge públic.

En aquest sentit, l’informe destaca el paper de l’Institut Balearic de l’Habitatge (IBAVI), l’expertesa del qual considera un referent per combinar qualitat arquitectònica, sostenibilitat i funció social. El repte, segons el document, rau en ampliar la seva capacitat d’acció i passar de desenvolupaments puntuals a projectes d’escala més gran.

Entre les oportunitats identificades hi ha la transferència de terrenys del Consell de Mallorca a l’IBAVI per construir 300 habitatges socials a Palma, així com el potencial de terrenys públics com els de Son Busquets. L’estudi proposa explorar un programa que permeti la construcció d’entre 1.000 i 1.500 habitatges socials a l’any a tot l’arxipèlag, amb el suport de finançament estructural i operadors amb prou capacitat.

La proposta balearica forma part d’una estratègia nacional més àmplia. L’informe defensa augmentar el parc d’habitatge social fins al 10 per cent del total d’habitatges en un termini de quinze anys. Per assolir aquest objectiu, estima que caldria afegir al parc existent al voltant d’1,69 milions d’habitatges socials i assequibles addicionals.

El document assenyala que Espanya ha construït aproximadament 6,5 milions d’unitats d’habitatge social des de 1960, però actualment només en conserva 318.000 en propietat pública. Per revertir aquesta tendència, proposa que els habitatges construïts, adquirits o rehabilitats amb fons públics o sòl públic mantinguin permanentment la seva funció social i no acabin venent-se al mercat lliure.

20.300 milions d’euros a l’any per transformar la política d’habitatge

La transformació proposada pel think tank també requereix un canvi en el model de finançament. L’informe estima que Espanya hauria de mobilitzar al voltant de 20.300 milions d’euros anuals durant quinze anys per assolir els seus objectius, una quantitat equivalent a l’1,3 per cent del PIB nacional.

Això no consistiria íntegrament en despesa pública. Entre 4.000 i 6.200 milions d’euros anuals provindrien de capital estrictament públic, mentre que la resta es finançaria mitjançant deute en condicions favorables i capital privat regulat.

Per avalar aquesta inversió, la Fundació Avanza proposa cinc mesures permanents: un regulador independent i un sistema d’acreditació per als proveïdors d’habitatge assequible, un fons de garantia sectorial per facilitar l’accés al crèdit, un mandat estable per a l’Institut Oficial de Crèdit (ICO) per finançar l’habitatge social, un fons rotatori per permetre la reinversió dels recursos recuperats de desenvolupaments anteriors, i acords de programa de deu anys entre l’Estat, les comunitats autònomes i els proveïdors acreditats.

L’estudi també inclou mesures per millorar l’estabilitat del mercat de lloguer, augmentar la transparència de preus i revisar la fiscalitat immobiliària. Aquestes inclouen l’estudi d’una reforma de l’impost sobre béns immobles (IBI) que distingeixi entre el valor del terreny i el de l’edifici, acompanyada de reduccions compensatòries de l’impost sobre la renda de les persones físiques sobre els ingressos obtinguts, especialment per a les persones amb ingressos mitjans i baixos.

La proposta es complementa amb una major coordinació entre les autoritats públiques per planificar el desenvolupament residencial des d’una perspectiva metropolitana, enllaçant els nous habitatges amb el transport, l’ocupació i els serveis públics.

Mikel Berra Sandín, investigador de la Fundació Avanza, arquitecte i urbanista amb un grau en Planificació Urbana del MIT, resumeix l’enfocament de l’estudi com la necessitat d’orientar el nou desenvolupament cap a les necessitats residencials: «Hem de construir més, però és important decidir què construïm: hem de construir perquè la gent hi visqui.»

L’anàlisi planteja una qüestió especialment important per a les Illes Balears: com mantenir el dinamisme econòmic i turístic de les illes sense que l’accés a l’habitatge es converteixi en un obstacle per a aquells que hi treballen, hi duen a terme negocis i s’hi construeixen una vida.