En un moment en què el consum audiovisual està fragmentat entre plataformes, pantalles i formats, les Illes Balears semblen tenir una relació única amb l’entreteniment. Els residents de l’arxipèlag són dels espanyols que van al cinema amb més freqüència, però també dels que dediquen menys temps a veure la televisió i a escoltar la ràdio. Aquesta combinació apunta a hàbits culturals en què les experiències fora de casa coexistien amb un consum més contingut dels mitjans tradicionals.
Això es recull a l’Anuari SGAE 2026 sobre les arts escèniques, musicals i audiovisuals, presentat per la Fundació SGAE, que analitza l’evolució de l’activitat cultural i dels patrons de consum durant el 2025. Més enllà de les xifres, l’informe ofereix una anàlisi en profunditat de la posició de les Illes Balears en el mapa cultural espanyol, des dels cinemes fins als teatres i els grans espectacles musicals.
Anar al cinema continua sent una de les activitats d’oci més arrelades a les Illes Balears. Les Illes Balears registren una mitjana d’1,47 visites al cinema per persona i any, una xifra que les situa entre les regions amb les taxes d’assistència més altes, a l’altura de Catalunya i només per darrere de Madrid i el País Basc. El 2025, els cinemes de les Illes Balears van vendre 1,8 milions d’entrades i van generar uns ingressos de 12,1 milions d’euros. La seva quota del mercat nacional és relativament petita, però la freqüència amb què els residents van al cinema revela una afinitat per l’experiència cinematogràfica que situa les illes entre les regions capdavanteres del país.
La situació pel que fa a la televisió presenta un panorama diferent. Segons dades de Kantar Media incloses a l’anyari, el consum de televisió a les Illes Balears és un dels més baixos d’Espanya. L’informe també situa l’arxipèlag a la cua pel que fa a l’escolta diària de ràdio, amb 78 minuts per persona. El contrast és sorprenent: mentre que els mitjans tradicionals perden protagonisme en la vida quotidiana dels illencs, el cinema conserva la seva capacitat d’atreure públic i convertir el temps d’oci en una experiència compartida.
El teatre manté vives les arts escèniques.
L’escena de les arts escèniques a les Illes Balears està principalment centrada en el teatre. Durant l’últim any, les illes van acollir 658 funcions d’arts escèniques, que van atreure al voltant de 86.000 espectadors i van generar uns ingressos de 1,7 milions d’euros.
D’aquest total, 614 funcions van ser produccions de teatre, la forma d’art amb més presència al programa i la que va atreure el públic més nombrós. La dansa, per la seva banda, va representar 30 funcions i més de 14.000 assistents, mentre que l’òpera va registrar 14 funcions i gairebé 5.700 espectadors.
Tot i que la quota de les Illes Balears respecte al total nacional continua sent limitada en termes de volum, les dades revelen una escena de les arts escèniques diversa, en la qual les produccions de teatre coexistien amb altres disciplines artístiques. Es tracta d’un ecosistema la importància del qual depèn no només de la seva magnitud, sinó també de la seva capacitat per enriquir la vida cultural de la regió.
Música, una de les principals forces culturals de les illes
Si hi ha un àmbit en què les Illes Balears mostren un caràcter especialment distintiu, és en la música. El 2025, l’arxipèlag va acollir 466 concerts de música clàssica, amb més de 76.600 assistents. El programa va anar des de recitals de música de cambra i actuacions en solitari fins a concerts simfònics, música coral i actuacions de bandes i rondalles.
La música popular, però, opera a una escala diferent. Les illes van acollir més de 8.000 actuacions i van atraure gairebé 600.000 espectadors, consolidant aquest gènere com un dels principals punts focals de l’activitat musical a la regió.
El pop rock domina clarament el programa: representa el 88,2 per cent dels concerts de música popular celebrats a les Illes Balears, una proporció significativament més alta que la mitjana espanyola. Molt per darrere hi ha el flamenc, la música llatina i la música espanyola, amb una presència molt més petita.
Aquest esdeveniment pinta un panorama d’un mercat amb una identitat pròpia, en què els sons pop-rock marquen el to de gran part de l’oferta. També destaca la importància dels concerts com a forma d’oci i trobada social, fet especialment rellevant en una regió on l’activitat cultural coexisteix amb una economia florent vinculada al turisme i a les activitats experiencials.
Música electrònica: un tret distintiu
La música electrònica mereix una menció especial. Les Illes Balears destaquen en aquest gènere amb una quota del 12 per cent, molt per davant de les altres comunitats autònomes. El País Basc i Navarra, les regions següents en la classificació, queden considerablement enrere.
Aquesta figura reforça una associació que forma part del perfil cultural de les illes: la seva connexió amb la música electrònica i les formes d’entreteniment associades. Més enllà de la programació musical, aquesta escena contribueix a forjar una imatge reconeixible de les Illes Balears, una imatge que està en sintonia amb les tendències internacionals i que ofereix entreteniment que va més enllà de l’àmbit estrictament local.
En general, l’Anuari de l’SGAE pinta un panorama de contrastos. Les Illes Balears continuen ocupant un lloc destacat pel que fa a l’assistència al cinema, mostren nivells moderats de consum de televisió i ràdio, i troben en la música popular – especialment el pop-rock i la música electrònica – dos dels seus principals trets culturals.