El punt àlgid de la temporada a les Illes Balears va registrar un augment significatiu de la despesa respecte a l’any passat, però també del nombre de visitants, en un context en què les illes intenten limitar el creixement a la primera. O almenys això és el que figura en la fulla de ruta establerta per les autoritats públiques de les Balears i gran part del sector: créixer en valor més que en volum.
L’agost, però, va registrar tendències a l’alça en ambdós àmbits: un 2,3 % en arribades de visitants i el doble en despesa, un 4,6 %. Pel que fa a les xifres acumulades de l’any, el balanç es decanta encara més cap als ingressos: un 1,89 per cent més d’arribades i un 5,4 per cent més de despesa, gairebé el triple del ritme. Aquest equilibri de forces dona pes a la postura del govern regional, però també mostra que el creixement en volum no s’atura de cap manera.
Així, un total de 14,3 milions de turistes van visitar les Illes entre gener i agost, incloent-hi tant els visitants internacionals com els procedents de la resta d’Espanya. La despesa total durant el mateix període va ascendir a poc més de 18,290 milions d’euros. Pel que fa a l’agost concretament, el Regne Unit va passar al capdavant i es va convertir en el mercat amb el nombre més alt de viatgers, relegant Alemanya —històricament el principal mercat d’origen de les Illes Balears— a la segona posició.
Els visitants britànics van experimentar, amb diferència, el creixement interanual més pronunciat: més del 10 per cent. En els primers vuit mesos, el turisme britànic va créixer realment un 6,7 per cent, mentre que el turisme alemany es va contrau un 1 per cent, en línia amb la tendència de l’any passat.
A més, els principals mercats europeus semblaven haver-se mantingut continguts en aquell moment de l’estiu. Aquesta tendència contrasta amb el creixement observat en els mercats secundaris de tot el continent i de la resta del món, començant pels mercats americans com els Estats Units, el Canadà, Mèxic i el Brasil, i pels mercats asiàtics com els de l’Orient Pròxim i Mitjà.
Les explicacions que ha donat el sector – incloent-hi els turoperadors d’Alemanya, els agents de viatges a la mateixa destinació i organitzacions com Turespaña– se centren en la disminució del poder adquisitiu dels turistes alemanys, ja que han vist que la recessió econòmica al seu país coincideix amb un augment significatiu de l’oferta turística a les Illes Balears, començant pel transport i l’allotjament.
Com a resultat, tot i que els alemanys no renuncien a fer vacances a l’estranger, opten per escurçar la durada de les seves estades (una tendència generalitzada en tots els mercats) o opten per destinacions més assequibles, principalment els competidors tradicionals de les Illes Balears a la Mediterrània oriental, com ara Grècia, Croàcia, Turquia o Egipte.
Observant el turisme internacional en conjunt, cap altra comunitat autònoma va registrar més arribades de visitants a l’agost que les Illes Balears: 2,5 milions, per davant de Catalunya (2,3 milions), Andalusia (2 milions) i la Comunitat Valenciana (1,7 milions). Més de sis de cada deu d’aquests turistes van organitzar el seu viatge de manera independent, sense reservar un paquet turístic. A més, gairebé una quarta part de la despesa turística internacional a Espanya es va concentrar a les Illes Balears.
