Els líders empresarials de les Illes Balears han constatat una millora de l’activitat econòmica durant el segon trimestre de l’any, la qual cosa suggereix una ruptura de la tendència a la baixa que s’havia mantingut durant cinc trimestres, és a dir, des de principis del 2025. Així ho reflecteix l’últim informe de Tendències Econòmiques de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Illes Balears (CAEB), publicat dimecres. L’anàlisi, elaborada per la Fundació Impulsa Balears, confirma un creixement del 2,8 per cent d’abril a juny, que és una dècima de punt percentual més que el trimestre anterior i marca el final de la desacceleració que va començar fa més d’un any i mig.
A més, l’economia balear també va superar la mitjana nacional de creixement. L’informe destaca que el rendiment de l’economia balear està en línia amb l’estabilitat mostrada per l’economia espanyola durant el mateix període. Aquesta última «ha aconseguit mantenir-se gràcies a la demanda interna», que ha estat un factor clau en el seu rendiment durant la primera meitat de l’any. Pel que fa al context europeu, amb l’excepció de casos com Portugal, la majoria de països continuen avançant amb el fre de mà posat, com és el cas de les principals economies de la UE: França, Alemanya i Itàlia. Per la seva banda, l’economia dels EUA va veure com el seu creixement es ralentitzava entre abril i juny. Mentrestant, les Illes Balears van tancar la primera meitat de l’any en una posició sòlida, aconseguint capejar gran part de l’impacte de la guerra a l’Orient Mitjà.
La demanda interna ha demostrat ser un pilar de força igualment crucial per a les Illes: el consum i la inversió privats es van mantenir sòlids malgrat el context global d’alta inflació, que es va veure agreujat pel bloqueig del golf de Pèrsic. En aquest sentit, l’informe destaca que els preus de la cistella de productes essencials i d’altres béns i serveis van continuar la seva pujada imparable, mentre que l’ocupació va assolir de nou rècords a l’arxipèlag, una tendència constant des del final de la pandèmia. D’altra banda, les mesures fiscals per pal·liar l’augment dels preus dels combustibles, almenys durant aquell període, van proporcionar als consumidors un respir molt significatiu.
El creixement del sector dels serveis ha estat un pilar fonamental d’aquesta tendència, especialment en el sector turístic. Les xifres rècord d’arribades de visitants i d’estades hoteleres – en el context de les vacances de Pasqua i de l’inici de la temporada alta – es citen com a factors clau. La despesa turística també va assolir màxims històrics. «A mitjan any, les estimacions van confirmar que l’economia de les Illes Balears ha trobat la força per aturar la tendència a la baixa observada durant els últims cinc trimestres.» El nombre de turistes va augmentar a Menorca (5,1 per cent) i Mallorca (2,9 per cent), mentre que el creixement va perdre impuls a Eivissa i Formentera (0,5 per cent).
La presidenta de l’organització patronal, Carmen Planas, ha destacat que, amb les xifres d’agost ja disponibles, la inflació se situa en el 4,4 per cent, «empitjorant significativament la situació per a moltes empreses i famílies». No obstant això, la imatge global del segon trimestre és, en gran mesura, positiva, insisteix Planas, i emfatitza que l’augment de la despesa turística «obre una via per reduir la dependència del volum i centrar-se en el valor».
