Rafel Jordà acaba de posar en òrbita el seu setè decè satèl·lit. Aquest jove de Mallorca, que encara no té 40 anys, ja ha participat en 16 llançaments, el més recent el de la Posidònia el juliol passat. Aquest és el primer satèl·lit que es pot considerar veritablement propietat de les Illes Balears, amb finançament del govern regional canalitzat a través dels fons europeus Next Generation. La seva missió serà capturar imatges de les illes per monitorar els efectes del canvi climàtic, tot i que les dades que recull tenen moltes altres aplicacions interessants per a les Illes Balears, com ara l’estudi i la gestió dels fluxos turístics, per posar-ne un exemple. Aquest projecte també ha de ser pioner com a punt de referència per a la inversió en R+D a les illes. No és d’estranyar que Jordà esperi que serveixi de catalitzador per impulsar l’arxipèlag cap al progrés tecnològic i la diversificació econòmica.
Què cal per posar un satèl·lit en òrbita?
L’element clau són les persones. Necessitem persones capaces de dissenyar tecnologies, desenvolupar-les i posar-les a prova. També hem d’entendre les necessitats dels usuaris – quin tipus de dades es requereixen per resoldre quins problemes, quins tipus de sistemes de connectivitat calen, etc. – i orientar tot el projecte a satisfer aquestes necessitats. I després, és clar, els requisits habituals de qualsevol projecte: finançament, bona gestió i una actitud de «tot és possible».
Quina serà la missió del Posidònia?
És un satèl·lit d’observació de la Terra; el que fa és prendre fotografies amb diferents tipus de càmeres que recullen informació, píxel a píxel, sobre el que està passant a terra. Amb aquestes mesures, podrem entendre millor els efectes del canvi climàtic, observar l’erosió costanera, monitorar el risc d’incendis forestals i avaluar l’impacte sobre el paisatge durant els períodes de masses d’aire fred (DANA)…
Per què el nom Posidònia?
El nom va ser escollit pels nens de les Illes Balears. Simplement va rebre el major nombre de vots dels alumnes. I amb molta diferència. A més, vam pensar que era un nom fantàstic.
Qui són els seus clients?
El Govern Balearic, grans empreses que cerquen dades per a la gestió d’infraestructures o de recursos naturals… En el cas de Posidònia, es tracta d’un projecte amb una estructura de finançament força única, ja que implica fons europeus canalitzats a través del Govern, seguits d’una aportació de capital per part nostra que ascendeix a gairebé un milió d’euros. I hi vam invertir perquè no podia suportar la idea que altres parts del món comencessin a tenir aquestes eines mentre nosaltres no, que no tindríem satèl·lits a l’espai. El pressupost total supera els 4 milions d’euros.
Quin temps de vida té?
El lancem a una altitud d’uns 590 quilòmetres, cosa que significa que decaurà de manera natural durant els pròxims tres o quatre anys. El satèl·lit no deixa cap residu espacial enrere, sinó que es crema completament en tornar a entrar a l’atmosfera. Com una estrella fugissera.
Aquest projecte té el potencial de fer un gran avenç a les Illes Balears i impulsar les activitats d’I+D?
Així ha de ser; ha de trencar nous camins. La presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, ja ha dit que és un projecte insígnia i una força motriu de l’ecosistema tecnològic i d’innovació de les Illes Balears. Els casos d’ús són essencials avui dia per a regions insulars com la nostra. Crec que tenim una gran oportunitat perquè les Illes Balears liderin la monitorització del mar Mediterrani. Per això el nom és tan encertat. Monitoritzar vessaments, l’arribada de petites embarcacions… Qualsevol cosa que puguem veure des d’allà dalt. Posidònia és un primer petit pas en aquesta direcció, però ara hem de complementar-lo amb més tecnologia i més capacitats. El potencial per aconseguir coses utilitzant tecnologia desenvolupada a les Illes Balears és enorme; hem d’aprofitar-lo perquè aquest projecte es converteixi en un pilar per a aquest creixement industrial i tecnològic.
A més, hauria d’ajudar a refinar el debat sobre el canvi climàtic i els fluxos turístics.
Exacte. Si mesurem les coses i veiem què causa què, podem actuar i resoldre el problema. És absolutament vital identificar les responsabilitats reals i esbrinar com podem fer servir tots aquesta informació per fer el que és millor per a les nostres illes. Hem trobat un sector de l’hostaleria cent per cent proactiu que està compromès a mesurar les coses utilitzant dades rigoroses. Són els primers interessats a cuidar el que tenim i a promoure la presa de decisions basada en mesures reals. Si prens decisions que no arriben a l’arrel del problema —la causa—, no solucionaràs aquest problema. Hi ha arguments que, tot i no ser malintencionats, poden basar-se en malentesos.
Quina és la resolució de les càmeres de la Posidònia? Poden identificar persones al carrer?
Aquestes imatges no tenen prou resolució per identificar individus, però es pot identificar quants cotxes hi ha en punts concrets i el volum de càrrega en una zona o una altra. Aquest satèl·lit farà una imatge al dia; si volem una visió global més precisa, cal crear una xarxa. I aquí és on, si les Illes Balears aporten un altre conjunt de satèl·lits, podem fer que treballin junts com a part del que es coneix com a Open Constellation – una xarxa gestionada per Open Cosmos, en la qual diferents països i empreses aporten els seus propis satèl·lits perquè tothom tingui accés a més dades amb més freqüència. Això seria un èxit rotund, però amb una inversió mínima podríem maximitzar els resultats.
Quina és la posició d’Open Cosmos dins la indústria de la tecnologia espacial a Europa?
A nivell europeu, som l’empresa líder en desenvolupament. Hi ha quatre o cinc empreses d’aquest tipus a Europa, i som l’empresa emergent líder en aquest camp, tant en l’observació de la Terra com en les telecomunicacions.
Quants satèl·lits té Open Cosmos en òrbita?
Hem llançat molts. En tenim un total de 16 en òrbita. Aquest any hem incrementat massivament la producció de satèl·lits, perquè hem assegurat l’espectre de telecomunicacions i ara en produïm pràcticament un cada dos dies – un ritme frenètic. Pel que fa als satèl·lits d’observació de la Terra – del tipus Posidònia – en tenim 52 en procés de lliurament. I pel que fa als satèl·lits de telecomunicacions – de cap a la boca – un nombre similar. Aquest any ens acostarem a la xifra dels 100 satèl·lits.
I quants n’hi ha en total a l’espai ara mateix?
La veritat és que se’n llancen cada vegada més. Open Cosmos és una de les empreses d’Europa amb el nombre més elevat de llançaments previstos. Però hi ha empreses americanes com SpaceX – propietat d’Elon Musk – que en llancen milers. Si no recordo malament, fa una dècada – quan va començar la cursa espacial més comercial – hi havia uns 2.000 o 3.000 satèl·lits. Ara aquestes xifres s’han multiplicat per deu o per dotze.
Qui regula l’espai?
L’espai no pertany a cap país, sinó a tothom. Tot allò que està per sobre de la línia de Kármán [la frontera convencional que marca l’inici de l’espai exterior], que es troba a 100 quilòmetres, ens pertany a tots. El que cal fer, però, és gestionar l’espectre electromagnètic que s’utilitza a l’espai. Això és perquè, tot i que els satèl·lits ocupen l’espai, finalment tornen a entrar a l’atmosfera o es col·loquen en una òrbita segura; el que limita l’ús de l’espai, però, són les interferències de radiofreqüència. Hi ha una organització com la UIT (Unió Internacional de Telecomunicacions) que regula les llicències per a la transmissió de senyals electromagnètics amb finalitats de telecomunicació. Té la seu a Ginebra, Suïssa. Ells decideixen a qui s’atorguen les llicències. A més, cada país ha de mantenir el seu propi registre dels satèl·lits que s’operin o es llancin des del seu territori.
Com va l’expansió d’Open Cosmos?
L’empresa ha crescut enormement. Ara tenim més de 400 empleats i quatre fàbriques a Europa. Hem adquirit una empresa argentina i hem obert filials al Japó i als Emirats Àrabs Units… Estem començant a expandir-nos fora d’Europa. Fa uns cinc anys que som rendibles, així que estem en una via de creixement financer sostenible. Hem estructurat l’empresa en tres divisions: la divisió d’infraestructura satel·litària, que dissenya, fabrica i opera satèl·lits; la divisió de dades i intel·ligència artificial, que processa les dades d’aquests satèl·lits i les transforma en informació —com ara índexs de producció agrícola o índexs de probabilitat d’incendis— i una tercera divisió, que és la divisió de telecomunicacions. Ens han concedit una llicència global que té prioritat sobre les que tenen SpaceX i Amazon per llançar una constel·lació europea de satèl·lits de banda Ka, que lliuren gigabytes de dades per segon a la terminal – és a dir, un ample de banda molt elevat.
Quins beneficis econòmics i empresarials a llarg termini veieu per a les Illes Balears?
Crec que aquest és clarament un d’aquells tipus de projectes que impulsen el canvi en el model econòmic que necessitem a les nostres illes. A les Illes Balears, la nostra renda per capita depèn en gran mesura del turisme, però hi ha un potencial emprenedor addicional per desenvolupar. No es tracta de substituir un sector per un altre, sinó de fomentar el creixement en cadascuna d’aquestes àrees diferents per construir un model econòmic més divers, robust i resilient, capaç de resistir qualsevol factor extern al qual puguem fer front. Volem que el sector de la innovació i la tecnologia experimenti un creixement significatiu, que, al seu torn, impulsarà el creixement de l’economia de totes les Illes Balears.
Com va ser estar allà en el llançament de la Posidònia?
Va ser realment emocionant. Sempre m’emocionen els llançaments, tot i que ja n’he viscut 16.
