Aquest dissabte, 8 d’agost, Eivissa repassa la seva història per celebrar Sant Ciríac, patró de les Pitiüses, la festa que commemora la conquesta catalana de 1235 i que, gairebé vuit segles després, ofereix a l’illa l’oportunitat de reflexionar sobre el que vol preservar i el futur que està disposada a construir. La presidenta del Govern Regional, Marga Prohens, ha retreu avui homenatge al llegat de les generacions que han fet d’Eivissa la terra oberta i lliure que és avui, amb la seva pròpia identitat i plena d’oportunitats. Prohens va participar a les Festes de la Terra, que va descriure com la millor oportunitat per mostrar la manera de viure única de la gent d’Eivissa.
«Una data per commemorar amb orgull una part fonamental de la nostra història: l’arribada d’una nova cultura, una nova llengua i una nova religió, i reconèixer totes les generacions que han preservat i transmès aquest llegat perquè Eivissa sigui avui el que és: una terra oberta, lliure, amb la seva pròpia identitat i plena d’oportunitats», va dir.
El cap del govern regional ha felicitat el president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí, «per afrontar els reptes de l’illa amb la maduresa i la responsabilitat necessàries, sense fer la vista grossa i escoltant les necessitats de la gent d’Eivissa». Acompanyat pel primer vicepresident del Govern balear i conseller d’Economia, Finances i Innovació, Antoni Costa, i pel president del Consell de Formentera, Óscar Portas, Prohens va assistir a la missa celebrada pel bisbe d’Eivissa i Formentera, Vicent Ribas, i a l’actuació de ball de la Federació de Grups de Dansa i Cultura Popular d’Eivissa i del cor Amics de sa Música.
La qüestió de quin hauria de ser el futur d’Eivissa va ser precisament el tema central del discurs oficial pronunciat pel president del Consell Insular d’Eivissa, Vicent Marí. Més enllà de les celebracions, Marí va plantejar un dels principals reptes que afronta l’Eivissa actual: com gestionar el creixement demogràfic que, en poc més de tres dècades, ha duplicat la població de l’illa, sense posar en perill allò que la fa única.
La qüestió, de fet, va molt més enllà d’una simple xifra. Eivissa té límits físics molt específics. La quantitat d’aigua que pot produir, el nombre d’habitatges disponibles, la capacitat de les seves carreteres, el subministrament elèctric, els serveis públics i el territori que pot suportar més pressió no creixen al mateix ritme que la població.
Marí va descriure, per tant, la gestió d’aquest creixement com «la responsabilitat principal» de les generacions d’avui. Va demanar que el debat s’abordés «amb calma i rigor»: Eivissa és una illa que genera oportunitats, atrau talent i activitat econòmica, però és precisament aquest èxit el que, al seu parer, fa necessari ser més curós a l’hora de decidir com hauria de créixer l’illa.
Un dels temes clau d’aquest debat és l’habitatge. El president del Consell va argumentar que les polítiques públiques han de prioritzar els residents, especialment les famílies, els joves i els treballadors que troben cada vegada més difícil trobar un lloc on viure.
Entre les seves propostes hi ha l’exigència que certes polítiques d’habitatge adreçades als residents incloguin un mínim de deu anys d’inscripció al registre municipal. L’objectiu, segons Marí, és enfortir la cohesió social i evitar que Eivissa perdi els professionals que són essencials per al seu funcionament, des de treballadors sanitaris i mestres fins a personal de seguretat. No és una qüestió menor en una illa el seu atractiu internacional ha transformat radicalment el mercat immobiliari. El repte, en aquest sentit, és assegurar que l’èxit d’Eivissa no acabi per allunyar aquells que fan possible que l’illa funcioni tot l’any.
Turisme sí, però a una escala diferent
El turisme també va tenir un paper destacat en el discurs. Marí es va pronunciar en defensa d’una indústria que considera essencial per a l’economia i per a les oportunitats que Eivissa ha generat al llarg de les dècades, però va traçar una línia clara: «no a qualsevol preu».
El model que defensa implica una forma de turisme que respecta els residents, fa ús de serveis legals i ajuda a preservar el patrimoni natural i cultural de l’illa. En aquest sentit, va destacar les mesures adoptades per combatre la pràctica no autoritzada i les iniciatives per regular els fluxos turístics, que, va dir, «ja estan donant resultats».
La mateixa lògica s’aplica a l’aeroport. El president del Consell va tornar a rebutjar qualsevol ampliació que, al seu parer, pogués equivaler a un augment disfressat de la capacitat turística de l’illa. Eivissa necessita un aeroport adequat, va dir, però no un que aporti més pressió de passatgers i un augment de l’activitat sense escoltar abans les opinions dels mateixos eivissencs.
Una illa al límit dels seus recursos
El creixement també té un aspecte menys visible però crucial: els recursos. Marí va fer una crida a la modernització continuada del cicle de l’aigua, al progrés en l’ús de l’aigua dessalinitzada i a la promoció de la reutilització de l’aigua tractada per a la recàrrega dels aqüífers.
També va destacar el transport públic, arran de l’augment del 22 per cent en el nombre de passatgers del nou servei i del fet que va transportar més d’un milió de passatgers només al juny i al juliol. El Govern de les Illes Balears també ha obert la porta a nous finançaments per al transport públic a l’illa.
Al mateix temps, el president va destacar la importància de la cooperació institucional per abordar problemes que una illa, per si sola, tindria dificultats per resoldre. Va citar la gestió de residus com a exemple i va agrair al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca la seva col·laboració en la facilitació del transport de residus.
Un dels moments més potents del discurs va ser quan va abordar la qüestió de la pressió migratòria. Marí va recordar les morts registrades aquesta setmana a la ruta entre Algèria i Eivissa i va advertir que l’arribada constant de vaixells i, en particular, de menors no acompanyats ha portat els serveis i les instal·lacions de recepció de l’illa al límit.
El president va reconèixer la tasca dels professionals dels serveis socials, dels educadors i dels serveis d’emergència, però va fer una crida al govern central perquè implementi una política d’immigració que combini controls fronterers amb recursos suficients. «No en podem assumir més», va dir, argumentant que els consells insulars no poden assumir per si sols una responsabilitat d’aquesta magnitud.
Sant Ciríac com a punt de partida
El discurs va concloure tornant a la raó per la qual la societat ebusitana s’havia reunit avui: Sant Ciríac. La commemoració dels fets de 1235 serveix, gairebé vuit segles després, com a recordatori d’una identitat forjada al llarg del temps, però també com a punt de partida per reflexionar sobre quin tipus d’Eivissa heretaran les generacions futures.
Amb l’eclipsi solar que tindrà lloc el 12 d’agost, Marí també va animar la gent a gaudir de l’esdeveniment de manera segura, utilitzant ulleres homologades i seguint les recomanacions oficials, en un moment en què l’illa també afronta un alt risc d’incendis forestals. La frase final va ser, d’alguna manera, una declaració d’intencions: celebrar el passat no hauria de significar quedar-s’hi atrapat. «Ens correspon celebrar Sant Ciríac renovant el nostre compromís de deixar a les generacions futures una Eivissa més justa i ordenada», va dir Marí.
