Mallorca ha tornat a posar el turisme al centre del debat públic. Milers de persones van desfilar pels carrers de Palma diumenge per reclamar un canvi en el model econòmic i exigir mesures per frenar el turisme de masses, una manifestació amb una assistència que va variar segons les fonts consultades. La marxa va reunir entre 25.000 i 70.000 participants, xifra que va ser facilitada per la Policia Nacional i la Policia Local, mentre que la segona va ser estimada pels organitzadors. En qualsevol cas, va ser la manifestació més gran fins ara contra el turisme de masses; les manifestacions anteriors, que s’havien celebrat des del 2024 –l’any en què van tenir lloc les primeres protestes– solien reunir al voltant de 20.000 participants.
L’èxit de la protesta, organitzada per la plataforma ‘Menys Turisme, Més Vida‘, va destacar un cop més la creixent tensió entre la importància del turisme per a l’economia de les Illes Balears i l’impacte que, segons els col·lectius socials, està tenint en l’accés a l’habitatge, el cost de la vida i la conservació de la regió. L’organització també va afirmar que la marxa va reunir una «secció transversal» de la societat mallorquina, des de famílies amb nens fins a gent gran.
La manifestació va començar poc després de les 19.00 h a la plaça d’Espanya i va recórrer alguns dels principals eixos del centre de Palma, com La Rambla, el carrer Unió i el passeig del Born. En diversos punts del recorregut, nombrosos restaurants i cafeteries van retirar les seves terrasses, deixant els carrers gairebé completament ocupats pels manifestants, mentre desenes de turistes observaven com es desenvolupava la protesta des de la vorera.
L’ambient estava caracteritzat per la música tradicional de grups de xeremiers i fabiolers, així com per actuacions de batucada i càntics que reflectien el descontentament que sentia part de la població local. Entre els lemes més corejats hi havia «Turista, torna a casa», «No som servents, som residents» i «Més mallorquí, menys alemany». Les pancartes també resumien el missatge central de la protesta amb lemes com ara «No soc un extra a la teva història d’Instagram», «No és turismofòbia, és el dret a viure a casa nostra», «Menys avions i més melons» i «És resistència, no violència» van ser alguns dels més destacats al llarg de la ruta.
La marxa va acabar a Ses Voltes, on estava prevista la lectura del manifest i una actuació de *La Balanguera*. El gran nombre d’assistents va provocar moments de tensió quan la Policia Nacional va restringir inicialment l’accés al recinte. Finalment, alguns dels manifestants van aconseguir superar el cordó de seguretat format per barreres de plàstic i van poder entrar a la zona.
Mallorca fa temps que ha superat els seus límits.
El manifest va revifar l’eslògan històric «Mallorca al límit», utilitzat per primer cop fa 26 anys per destacar els efectes del creixement del turisme. Segons els organitzadors, aquesta advertència és ara més rellevant que mai. «La turistificació va envair primer les nostres costes, després els nostres pobles i ara s’està apoderant de les nostres llars», van afirmar durant la lectura del text, en què van afirmar que més de 105.000 habitatges a les Illes Balears s’estan utilitzant actualment per al turisme, tant legalment com il·legalment.
La plataforma sosté que aquesta pressió està agreujant una crisi d’habitatge ‘sense precedents’, expulsant els residents del mercat immobiliari i transformant l’illa en un espai cada cop més orientat als visitants. A això s’hi sumen l’augment del cost de la vida, la pressió sobre les infraestructures, la pèrdua de la identitat cultural i l’impacte ambiental que deriva del model turístic actual.
En aquest context, van argumentar que una reducció del turisme ja no és una opció ideològica, sinó una condició necessària per garantir l’accés a l’habitatge, enfortir els serveis públics, protegir l’illa i millorar les condicions laborals. «Menys turisme significa més vida», van resumir els organitzadors, insistint que Mallorca «no pot acollir més cotxes, més hotels, més habitatges de lloguer de vacances ni més turistes».
Crítica al Govern de la Generalitat
Durant la cerimònia de cloenda, els organitzadors també van adreçar les seves crítiques al Govern balear, al qual van acusar d’ignorar les demandes del públic malgrat que la protesta ja va pel seu tercer any i té el suport de 145 organitzacions socials. Al seu parer, les polítiques de contenció anunciades pel govern regional són insuficients i no aborden l’arrel del problema. Per això, van demanar mesures «clares i audaces» que prioritzin les necessitats de la població resident per sobre del creixement turístic.
El manifest també va criticar la resposta policial després de les recents detencions de dos activistes vinculats a grafits a les dependències d’agències immobiliàries a Santa Maria i les investigacions d’altres accions de protesta a Es Trenc. «Els grafits es poden esborrar, però l’impacte de la construcció descontrolada, l’esgotament dels recursos i el patiment dels qui treballen en el sector turístic són molt més difícils de revertir», van argumentar els organitzadors, abans que els presents corejessin l’eslògan: «Són activistes, no terroristes.»
La plataforma també va aprofitar l’ocasió per mostrar el seu suport a les manifestacions previstes en altres illes, com ara les protestes contra l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa i la manifestació programada a Sóller per a l’8 d’agost, on tornaran a demanar una reducció de la pressió turística com a mitjà per millorar la qualitat de vida dels residents.
Càrrecs policials al final de la manifestació
Després de recórrer pacíficament tot el seu itinerari, la manifestació va acabar amb càrregues policials, llançament d’objectes i almenys una persona ferida. Després de la lectura del manifest a Ses Voltes i les actuacions musicals que van donar per acabada la part principal de l’acte, alguns dels assistents van intentar continuar la marxa cap al Parc de la Mar. No obstant això, una gran presència policial va bloquejar un dels punts d’accés des de l’avinguda Antoni Maura, creant un clima de creixent tensió entre els concentrats.
Milers de persones es van quedar davant del cordó policial mentre corejaven eslògans que criticaven les accions dels agents, ja que sentien que se’ls impedia continuar la protesta. La presència policial incloïa desenes d’agents equipats amb material antidisturbis, incloent-hi escuts i llançadors de bales de goma. En aquest context, un petit grup de manifestants va començar a llançar objectes, principalment ampolles de plàstic, contra la línia policial. Altres participants en la manifestació van condemnar públicament aquest comportament i van intentar distanciar la protesta dels incidents.
Després de diversos minuts de tensió, la Policia Nacional va respondre carregant contra la multitud i disparant unes vint bales de goma per dispersar els implicats en els aldarulls. Segons Europa Press, almenys un jove va resultar ferit al cap i va haver de ser atès pels serveis mèdics d’emergència SAMU 061 abans de ser traslladat. Els equips d’emergència també van atendre altres persones, tot i que cap d’elles va patir ferides greus.
Els enfrontaments entre aquest petit grup de manifestants — alguns dels quals anaven amb la cara tapada — i la policia van continuar durant més d’una hora i van provocar diversos càrrecs policials més. Mentrestant, la majoria dels presents es van mantenir al marge dels aldarulls i van garantir que la concentració conservés el seu caràcter pacífic. En un dels moments més simbòlics de la nit, centenars de persones van cantar ‘La Balanguera’ davant del cordó policial, una escena que contrastava fortament amb els enfrontaments que tenien lloc a pocs metres de distància.
La concentració es va anar dispersant gradualment poc abans de les 23.00 h, al voltant de quatre hores després de l’inici d’una manifestació que, un cop més, va situar el debat sobre el model turístic de Mallorca al centre de l’agenda pública i que, en les seves etapes finals, es va veure entelada per incidents protagonitzats per un petit grup de participants i la policia.