El calendari d’estiu d’Eivissa és interminable, però aquesta nit Forbes Women ho va tenir fàcil. Reunir les dones més influents de les Illes Balears a l’Hotel Bless The Site per celebrar el llançament de la llista ‘Les 30 dones més influents de les Illes Balears 2026’ va ser alhora un repte i una benedicció. En primer lloc, perquè reunir dones interessants sempre és exactament això: interessant. I en segon lloc, perquè amb un cartell de convidades com aquest, la discussió animada i la bona conversa estaven garantides.
L’esdeveniment organitzat aquest vespre per Forbes Women a l’acabada d’obrir Hotel Bless IbizaThe Site – el nou hotel de platja de Palladium a Platja d’en Bossa, que redefineix el concepte d’hospitalitat experiencial a Eivissa – gràcies a la col·laboració de Moda Adlib, la consultoria canària Cumbre 8, tots ells patrocinadors – va ser assistit per algunes de les dones més destacades d’aquesta comunitat autònoma: Carmen Planas, presidenta de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Illes Balears (CAEB), que també va participar en una de les taules rodones; Carmen Matutes, directora general adjunta del Palladium Hotel Group, propietari de l’Hotel Bless The Site on es va celebrar l’esdeveniment; Piluca Bayarri, dissenyadora de moda; Piluca Barrau Martínez, farmacèutica i optometrista; Marta Munar, farmacèutica i fundadora de la farmàcia G-19 (favorida per les celebritats); Marta Serna, directora mèdica de Clínicas Medisans; María Plomer, directora general de Zafiro Hotels; les artistes Ela Fidalgo i Lucía Vallejo; Ángeles Ferragut, presidenta de la Fundació Ses12naus, entre moltes altres.
L’acte va començar amb un discurs de Cristiano Badoch, director general de SpainMedia, que va destacar el compromís del Grup de situar el talent femení «al cor de l’agenda social». De fet, «el 65 per cent de les persones que conformen la nostra empresa són dones», va assenyalar. Badoch va cedir la paraula a Vera Bercovitz, cap de continguts de Forbes Women, que va parlar dels objectius de la revista en organitzar esdeveniments com aquest. «La idea és que aquesta llista continuï al llarg del temps i que puguem posar el focus en dones diferents cada any. Com més dones hi hagi, més models a seguir hi haurà i més gran serà el potencial d’inspirar les noves generacions.»
La primera taula rodona es va titular ‘La cultura com a proposta de valor balear’ i es basava en la premissa que els valors culturals són una característica definidora i inalienable de l’arxipèlag. El patrimoni històric, l’art, l’artesania, la creativitat i les tradicions locals representen una proposta de valor única que genera riquesa, cohesió social i visibilitat internacional, així com una oportunitat econòmica i cultural per a les generacions futures. El debat tenia com a objectiu explorar com tots aquests elements es combinen per formar el caràcter únic de les illes i identificar maneres d’aprofitar-los per salvaguardar l’essència balear. Les ponents d’aquesta primera sessió van ser l’artista multidisciplinària Ela Fidalgo, Paloma Hernaiz, propietària de l’estudi d’arquitectura Ohlab, i Ángeles Ferragut, gestora cultural i fundadora de Ses12Naus. Soledad Bescós, directora del Festival Paco de Lucía, va fer de moderadora.
«Crec que estem en un moment realment màgic per a l’artesania perquè explica històries, que és el que la gent busca: alguna cosa que transcendeix el temps. És una artesania que en el passat ha estat molt infravalorada, però que ara està rebent un major reconeixement. «Les grans coses passen en espais petits», va emfatitzar Fidalgo, referint-se a la seva implicació en projectes socials com el del barri de Son Gotleu de Palma. «L’art és el canal perfecte per arribar a persones a les quals, en termes de gènere o cultura, potser no arribes a entendre del tot».
Hernaiz va destacar la relació estreta amb els artesans locals com una diferència clau entre treballar a les Illes Balears i fer-ho en altres llocs, com ara Singapur o Xangai. En aquest sentit, va esmentar la seva participació en el projecte del Terreno Barrio Hotel, el primer hotel urbà del Grupo Piñero. «Tot el mobiliari de l’hotel està fet a Mallorca per artesans locals. Hem de treballar amb tots aquests oficis per mantenir el seu estatus i garantir que no desapareguin», va dir, defensant la promoció de sinergies que faran «que les coses passin a Palma».
Per la seva banda, Ferragut va emfatitzar la importància de connectar els projectes amb els joves. «L’art treballa amb preguntes; és una forma de coneixement. La idea és trobar noves maneres d’entendre i veure l’illa de Mallorca.» Va afegir que «treballem amb el capital humà i històric de l’illa per generar nous projectes, ja siguin educatius, exposicions, etc. I és important que la cultura no se centri en l’èxit ràpid, sinó en la qualitat.»
La segona taula rodona, moderada per la mateixa Vera Bercovitz, va reunir Carmen Planas, presidenta de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Illes Balears (CAEB), Marcos Cohen, de l’empresa de consultoria estratègica Cumbre 8, amb seu a les Canàries, i Beatriz Fernández, directora general del Grup Mascaró. Baix el títol «El lideratge de les dones: construint el negoci del futur», el debat es va centrar en el paper cada cop més significatiu de les dones en la configuració d’un model de negoci innovador i sostenible compromès amb la regió. El debat es va centrar en la importància dels nous rols de les dones com a impulsores d’un model de desenvolupament econòmic que respecta el medi ambient i els recursos naturals de les illes, alhora que contribueix a garantir el benestar de les generacions futures.
«Hauríem de considerar un nou model de lideratge – un model basat en el servei, la inspiració i un propòsit compartit – que posi un èmfasi més gran en el treball en equip. D’aquesta manera, l’empresa pot innovar més, ser més competitiva i assolir els seus objectius», va argumentar Planas, en defensa de la necessitat de implicar els joves en un procés de desenvolupament empresarial del qual s’han distanciat en els darrers temps. «He llegit que el 70 per cent dels joves no volen càrrecs de responsabilitat; no volen assumir responsabilitats perquè tenen por i prefereixen quedar-se on són. Hem de capgirar aquesta situació.»
La manca d’habitatge assequible, d’altra banda, és un altre problema clau que afronten les Illes Balears i un gran obstacle a l’hora d’atreure i retenir talent. «La gent no pot venir aquí perquè no es pot permetre un habitatge. «Hem de ser pacients, però també hem de tenir en compte que som un territori limitat», va dir Planas.
Marcos Cohen, per la seva banda, va fer referència als esforços interns dins del sector empresarial de les Canàries per conciliar el turisme i el creixement econòmic amb la protecció del medi ambient local. «Hi ha una preocupació fonamental per garantir que els turistes no siguin simplement consumidors de recursos, sinó generadors de recursos.» Cohen també va emfatitzar la importància de saber exactament on acaben els ingressos procedents dels impostos turístics – com l’ecotaxa balear o la seva contrapart canària.
Per a Beatriz Fernández, un dels reptes més importants és l’ocupació. «A Menorca, amb una població de 100.000 habitants, ja partim d’una posició difícil en aquest sentit. És una qüestió realment complexa, especialment en el nostre sector i amb el tipus de producte que fabriquem. Però fa poc buscàvem un cap de fàbrica de fora de l’illa, i la part més fàcil va ser, de fet, trobar-ne un: això es deu al fet de tenir empreses consolidades amb una rica història, i això és quelcom de què les Illes Balears poden estar orgulloses. L’única cosa que preocupava aquest empleat era trobar un lloc on viure.» Finalment, pel que fa a la preservació dels recursos naturals, Fernández va emfatitzar que «sense conservació, no hi ha prosperitat».
Un cop conclosa la segona taula rodona, la presentadora de l’esdeveniment, la periodista Irene Sala, va anunciar l’inici d’una recepció de còctels i d’una sessió de networking que va durar fins ben entrada la nit, però no abans d’agrair a Cumbre 8, Adlib Ibiza i Bless Ibiza The Site el seu suport en l’organització d’aquest esdeveniment. Inoblidable, com sempre, però amb la promesa de tornar – sota una altra forma, amb un altre sabor – l’any vinent.