Jordi Mora (Arenys de Mar, Barcelona, 1975) és president de la Federació de Petites i Mitjanes Empreses de Mallorca (PIMEM) des del novembre de 2016. El juliol de 2024 va ser reelegit per a aquest càrrec per tercera vegada, convertint-se en la primera persona de la història de l’organització a exercir tres mandats. Llicenciat per l’Escola de Negocis ESADE de Barcelona, conserva l’esperit crític que va tenir des del primer dia en tots els fronts i no es mostra reticent a criticar cap dels tres pilars de l’economia: en primer lloc, els mateixos empresaris, pel seu paper en el desinterès dels joves per la seva feina; en segon lloc, per part d’alguns d’aquests empleats, pels abusos relacionats amb l’absentisme; i, finalment, per a l’administració pública, per qüestions com els retards en la revisió de les ajudes relacionades amb la pandèmia o l’estatut legal dels treballadors autònoms. Argumenta que hem de continuar sent crítics, fins i tot enmig d’una temporada turística que, reconeix, «va com un coet».
Ja és juliol. Com resumiries la primera meitat de la temporada?
La temporada està anant molt bé. La temporada 2025 ja era molt bona – millor que la del 2019 – i simplement igualar-la seria un èxit. De fet, les xifres que tenim sobre la taula pel que fa a l’augment de preus, les taxes d’ocupació i altres paràmetres ens indiquen que aquesta temporada està sent similar a la de l’any passat, i fins i tot entre un 5 % i un 10 % millor. Així que diria que la temporada s’ha enlairat com un coet, tot i que això no vol dir que tothom vagi bé; sempre varia segons el barri, la ubicació i el tipus d’allotjament. Però, en general, el sector turístic ha seguit una trajectòria ascendent durant els últims tres anys.
Ha estat l’impacte dels conflictes geopolítics menys greu del que s’havia temut inicialment?
Estem en un clima global d’incertesa, i això no és bo ni per a l’economia ni per a les empreses. Dit això, tenint en compte tot el que ha passat, crec que l’impacte en l’economia balear ha estat mínim, afortunadament. Per què? Principalment perquè estem construint sobre un impuls positiu molt fort en el sector turístic. També estem en màxims històrics de creació d’ocupació. L’impacte, per tant, ha estat moderat.
Malgrat els informes preliminars del govern regional que suggerien un escenari pitjor que el del 2022 pel que fa a Ucraïna, l’impacte d’aquesta guerra ha estat menys sever.
Sí, l’impacte va ser més gran aleshores. La situació actual no és com la que vam viure durant els primers mesos del 2022, quan va esclatar la guerra a Ucraïna i vam veure una inflació extremadament alta. Aquí, ara hem vist un augment del 3 per cent de la inflació, que ha afectat els preus dels combustibles, i això està tenint un impacte en el sector primari, el sector industrial, i les petites empreses i els autònoms, que són els qui més pateixen. Cal recordar que no rebíem gas i que vam tenir problemes importants amb els costos energètics, que van pujar de manera desorbitada. A més, va durar un període més llarg. És cert que hi va haver molta por a l’inici de la guerra a l’Iran, ja que el 20 per cent del petroli mundial passa per aquesta regió, i això té un gran impacte directe en els preus de pràcticament tot. És un problema, en primer lloc, per a les empreses, perquè han de repercutir els augments de costos, i en segon lloc, per als treballadors, perquè significa una pèrdua de poder adquisitiu.
Diries que el problema de l’escassetat de mà d’obra està sota control?
De cap manera – encara hi ha un problema enorme. Hem tingut més de 24 mesos consecutius de creació de llocs de treball rècord, i hauríem de remuntar-nos al 2002 per trobar xifres similars. Només hi ha 26.000 persones a l’atur a tot l’arxipèlag – una xifra ridículament baixa. I més de la meitat d’aquestes 26.000 no busquen feina perquè estan en oposició o perquè tenen altres prioritats. Ens falten tant mà d’obra qualificada com no qualificada. Les solucions que fèiem servir en el passat ja no són viables: durant l’auge del turisme, solíem portar treballadors de l’estranger, però ara no podem fer-ho a causa de la crisi de l’habitatge. Aquelles solucions del passat ja no funcionen, així que tenim un problema estructural amb què portem tres anys lluitant i per al qual no veiem solucions.
L’absentisme continua sent un problema important per als empresaris de les Illes?
Absolutament. En el passat, durant els temps de crisi, la gent tenia por de perdre la feina i anava a treballar encara que estigués malalta. Ara veiem el contrari: molta gent no es presenta a la feina per qualsevol motiu, i saben que si, per qualsevol motiu, deixen l’empresa, trobaran una altra feina en 24 hores. Això afecta entre un 3 % i un 5 % del PIB de les Illes Balears. Estimem que l’impacte se situa entre els 1.700 i els 3.300 milions d’euros a l’any. I això són càrregues que les empreses han de suportar. El nostre sistema d’atenció primària –que és el responsable d’emetre els parts de baixa– està completament col·lapsat, atrapat en la burocràcia i manca de recursos. Una solució a curt termini seria dotar-lo de més recursos, i una altra seria que les mútues participessin en el procés assumint la responsabilitat d’emetre els parts de baixa. També cal controlar les baixes de llarga durada. Però no veiem cap solució. El 95 per cent de les empreses de les Illes Balears són micropimes, amb entre un i deu empleats. Si un o dos treballadors falten en una d’aquestes empreses, la resta de la plantilla ha de fer la seva feina a més de la pròpia. I una càrrega de treball excessiva porta a més baixes laborals. És el caos, perquè no es pot planificar ni organitzar la feina ni els nivells de personal.
Com s’ho estan prenent?
Hi ha empresaris amb entre 15 i 20 empleats que ens diuen que contracten personal de més simplement per fer front a l’absentisme laboral. És a dir, contracten més empleats dels que necessiten en plantilles de menys de 30 persones, simplement per anar sobre segur i preveure les baixes per malaltia que saben que és inevitable que es produeixin. Ho hem vist en el sector de l’allotjament, en la restauració, en el comerç minorista, a les fleques… Hi ha gent que ha tingut personal de baixa per malaltia durant mig any. És un problema endèmic que ara s’ha acceptat com a norma. Això empitjora pel fet que, segons els dos convenis col·lectius que afecten més gent a les Illes Balears –els del sector del comerç i de la restauració–, els primers quatre dies de baixa per malaltia els paga l’empresa. Tots aquests costos van a càrrec dels comptes de pèrdues i guanys de les empreses. És un cost extremadament alt i un problema estructural.
Forma part del problema precisament l’excés d’oferta?
Hi ha casos en què és clarament un abús per part de l’empleat. Hi ha un festival de música i l’endemà la gent no es presenta a la feina a les botigues o als restaurants. I hi ha baixes per malaltia de tres mesos que requereixen algun tipus de prova de la Seguretat Social, sense que ningú en faci el seguiment. Els empresaris s’ho han de suportar. Entre les baixes de malaltia de mitjà termini, les de llarg termini i les absències els caps de setmana, és un autèntic disbarat.
És això alguna cosa que afecta principalment els joves, o és un problema més estès?
Diria que és una qüestió transversal, però si haguéssim de destacar un sol grup… A part dels «absents professionals», que es poden trobar a totes les edats, sens dubte podríem dir que potser no hem aconseguit guanyar-nos els joves.
Entona el ‘mea culpa’.
Sí, sí, sí. Fa quaranta anys, les diferències entre generacions no eren tan grans. Compartien un conjunt de valors similars. Avui dia, una persona de 25 anys, una de 40 i una de 60 tenen perspectives de vida completament diferents, i no és fàcil que s’entenguin. Crec que les empreses han de fer una nova mirada a això, sobretot si volem atraure els joves, que ja no es preocupen tant per les perspectives professionals, sinó que estan més interessats en la flexibilitat, el temps lliure i altres aspectes.
Quina és la situació dels treballadors per compte propi?
Ser autònom avui dia és una empresa de molt de risc. A les Illes Balears, tenim 110.000 autònoms durant la temporada alta, que és una xifra enorme. Proporcionalment, som una de les regions espanyoles amb més autònoms, i això és bo perquè vol dir que som una nació d’emprenedors, però tirar endavant és increïblement difícil. Necessitem una nova legislació dissenyada específicament per a l’autònom a petita escala. Calen canvis en la legislació laboral, en el sistema de cotitzacions a la seguretat social i en la fiscalitat… No ens importa quin partit estigui al govern, però ha de posar-nos les coses molt més fàcils. Tenim autònoms que viuen en la pobresa i que, quan arribin a l’edat de jubilació, rebran una pensió absolutament miserable. Autònoms del comerç minorista o del sector de la restauració que tenen personal propi que guanya més i paga més en cotitzacions a la seguretat social que ells mateixos. Cal un canvi radical. En última instància, són els autònoms i les petites empreses els que acaben sostenint la classe mitjana, i això és el que estem destruint.
Quina és la visió de la comunitat empresarial sobre les revisions de les ajudes atorgades durant la pandèmia de la Covid-19?
En primer lloc, ens complau que, en aquell moment, es distribuïssin 855 milions d’euros – la subvenció més gran de la història de la democràcia i, a més, una subvenció no reemborsable. Però estem fent molt poc de progrés amb les revisions. No hi ha prou casos per justificar que això duri tants anys. Aquesta és la primera crítica. I és culpa tant de l’administració anterior com de l’actual. Les empreses que van malversar els fons han de retornar els diners, però ja sembla que s’estigui duent a terme una cacera de bruixes. Hem vist alguns casos en què, per tècniques, s’han plantejat dubtes i s’ha obligat les empreses a retornar les subvencions. Si això continua per aquest camí, veurem moltes disputes administratives. Crec que les autoritats haurien d’abordar-ho amb flexibilitat. No crec que el que estan fent tingui gaire sentit.
Havent estat tan crítics amb l’operació, estaran satisfets amb el fracàs de la fusió BBVA-Sabadell.
Ens hi vam oposar perquè som a favor de la competència. El sector bancari és un oligopoli en què el nombre d’institucions disminueix constantment amb el temps. Qualsevol cosa que redueixi l’oferta és dolenta per a les empreses i per als consumidors. Si l’oferta d’adquisició hagués estat a l’inrevés, ens hi hauríem oposat igualment. Com menys bancs hi hagi, més es reforça la seva posició dominant i, en conseqüència, pitjors seran els termes que oferiran. Ens hi vam oposar, entre altres coses, perquè vam veure que el crèdit per a les empreses es reduiria. Aquesta hauria estat una de les primeres conseqüències de la fusió. La segona hauria estat un empitjorament dels termes i condicions. També hi hauria hagut una reducció substancial del nombre d’oficines a les Illes Balears: entre 18 i 25 oficines menys, segons un estudi que vam fer. I això també hauria provocat l’acomiadament d’un gran nombre de treballadors.
