Les Illes Balears són capdavanteres a Espanya en l’adopció de les anomenades ‘hipoteques verdes’, un producte financer que encara és relativament desconegut per a gran part de la població, però que comença a guanyar terreny en un context de creixent preocupació per l’eficiència energètica i la sostenibilitat de l’habitatge.
Segons les dades publicades dilluns per l’Associació de Consumidors Financers (Asufin), el 4 per cent dels consumidors de les Illes Balears ja ha contractat una hipoteca verda, més del triple de la mitjana nacional, que se situa en l’1,3 per cent. A més, el 29,9 % dels balears va considerar aquesta opció abans d’acabar optant per un altre tipus de finançament, en comparació amb el 25,4 % de l’estat espanyol.
Les hipoteques verdes són préstecs hipotecaris amb condicions especialment favorables, ja que estan vinculats a propietats amb un alt nivell d’eficiència energètica. En general, permeten la compra, la construcció o la renovació d’habitatges que demostren un baix consum d’energia i una petjada ambiental més petita, normalment mitjançant certificats de rendiment energètic d’alta qualificació. A canvi, les entitats financeres solen oferir condicions més favorables, com ara tipus d’interès reduïts, comissions més baixes o incentius addicionals.
La raó d’aquest producte és doble. D’una banda, té com a objectiu fomentar la inversió en edificis més eficients energèticament, capaços de reduir el consum d’energia i les emissions de contaminants. D’altra banda, els prestadors consideren que aquestes propietats presenten un menor risc financer a llarg termini, ja que generen estalvis en les factures energètiques dels propietaris i tendeixen a conservar millor el seu valor en un context caracteritzat per la transició ecològica i uns requisits ambientals cada cop més estrictes.
Tot i que la seva presència encara és limitada en el mercat hipotecari espanyol, les xifres mostren que les Illes Balears es troben en una fase de desenvolupament més avançada que altres comunitats autònomes. Una de les raons d’això és que el coneixement d’aquest producte és significativament inferior al de la mitjana nacional. Així, el 43,2 per cent dels enquestats a les Illes Balears admet no saber que existien les hipoteques verdes, en comparació amb la mitjana nacional del 54 per cent.
La xifra continua sent alta i és l’obstacle principal per a la seva expansió. Gairebé un de cada dos illencs balears encara desconeix l’existència d’aquesta forma de finançament. No obstant això, el fet que els nivells de coneixement siguin significativament més alts que a la resta d’Espanya, combinat amb una adopció més freqüent i un interès més gran per part dels consumidors, dibuixa un panorama més favorable per al desenvolupament d’aquest mercat.
També sembla que hi ha una major implicació per part de les institucions financeres. El 19,1 per cent dels consumidors de les Illes Balears afirmen que va ser el seu propi banc qui els va oferir una hipoteca verda per iniciativa pròpia, una xifra que és 2,3 punts percentuals per sobre de la mitjana nacional del 16,8 per cent.
L’estudi també destaca que els incentius financers continuen sent un factor clau per impulsar opcions de consum més sostenibles. En el sector de l’habitatge, l’alleujament fiscal es considera la mesura més valorada: el 46 per cent dels ciutadans de les Illes Balears el considera l’incentiu principal per comprar un habitatge eficient energèticament.
La consciència sobre les qüestions fiscals també s’estén al camp del transport. Els consumidors de les Illes Balears són els més propensos a demanar incentius fiscals per a vehicles ecològics. Concretament, el 38,2 per cent cita la reducció de l’impost de matriculació com l’incentiu més important per triar aquest tipus de cotxe.
Malgrat aquesta creixent consciència mediambiental, l’estudi revela que els factors econòmics continuen marcant els límits del compromís sostenible. Només el 12,1 % dels enquestats diu que està disposat a pagar un sobrepreu per un producte financer sostenible, una xifra que mostra que la transició cap a models de consum més responsables continua depenent, en gran mesura, que els beneficis mediambientals vinguin acompanyats de guanys financers tangibles.
