La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient ha celebrat la segona reunió del grup de treball sobre la conservació de la sargantana de les Pitiüses (‘Podarcis pityusensis’) a Eivissa, amb l’objectiu de reforçar la coordinació institucional, científica i tècnica en la protecció d’aquesta espècie endèmica.
Segons un comunicat emès per la Conselleria, la directora general de Medi Ambient i Gestió Forestal, Anna Torres, va presidir la reunió per videoconferència, a la qual van assistir personal tècnic de les autoritats competents, investigadors i representants d’organitzacions especialitzades en la conservació de la fauna salvatge.
Durant la sessió, es va analitzar el principal progrés fet en l’estratègia de conservació de l’espècie, amb especial atenció als resultats del programa de cria en captivitat dut a terme al Zoo de Barcelona.
Aquest programa comprèn actualment uns 50 individus reproductors d’Eivissa, Formentera i diversos illots especialment vulnerables, i és un element clau per preservar la diversitat genètica de la sargantana pitinesa.
El director general va destacar que aquest grup de treball permet la consolidació d’una estratègia compartida entre les autoritats públiques, la comunitat científica i les organitzacions especialitzades, amb l’objectiu de «garantir la conservació efectiva de l’eslàndria pitinesa i el seu futur en llibertat».
«Estem establint un enfocament estable i coordinat que reforça els esforços del Govern per protegir la biodiversitat i preservar una de les espècies més úniques i icòniques del nostre arxipèlag», va dir.
El grup de treball també ha abordat l’expansió del programa de conservació ‘ex situ’, amb la possible inclusió de noves organitzacions sòcies i l’inici de contactes amb l’Associació Ibèrica de Zoos i Aquaris (AIZA).
En aquest marc, va explicar Torres, s’han revisat els criteris de selecció de les poblacions prioritàries que s’inclouran en els programes de conservació, amb l’objectiu de reforçar la representativitat genètica de l’espècie i garantir-ne la viabilitat a llarg termini.
A més, s’ha avançat en la definició de protocols comuns per a la cria ‘ex situ’ i en els requisits tècnics necessaris per a la integració de nous centres especialitzats a la xarxa de conservació.
Pel que fa a la conservació ‘in situ’, s’ha presentat el primer refugi segur per a la sargantana pitinesa i s’han analitzat els plans per a nous emplaçaments d’aquest tipus a Eivissa.
Aquest conjunt de mesures permetrà l’establiment d’una xarxa de refugis segurs a tot el territori, dissenyada com una eina estratègica per reforçar la protecció de l’espècie en el seu hàbitat natural i augmentar la seva resiliència a les principals amenaces.
A més, es va tractar la situació de la sargantana balear (‘Podarcis lilfordi’) i les mesures per controlar les serps invasores en àrees naturals de Mallorca. L’objectiu és protegir les poblacions de sargantanes autòctones i enfortir la gestió de les espècies invasores.
De la mateixa manera, durant la reunió es va presentar una actualització sobre l’avanç d’un projecte vinculat al programa LIFE, destinat a reforçar les mesures de conservació i a ampliar el coneixement científic sobre la sargantana pitinesa.
La reunió va concloure amb una sessió de treball estratègica centrada en la selecció de noves poblacions per a programes de conservació ‘ex situ’ i en la definició del model de gestió per als refugis segurs.