Les connexions entre Mallorca i Menorca s’han convertit en una preocupació creixent per al teixit empresarial de Menorca. La Confederació d’Associacions Empresarials de les Illes Balears (CAEB) a Menorca adverteix que viatjar entre les dues illes és ara “més car, més complicat i menys previsible” que fa només un any, una situació que, al seu parer, comença a tenir conseqüències directes per a la competitivitat, activitat econòmica i la cohesió territorial de l’arxipèlag.
L’organització empresarial demana que AENA i la Direcció General de Mobilitat del Govern de les Illes Balears intervinguin per fer front a un problema que va més enllà de l’àmbit del transport. En una regió geogràficament fragmentada, les connexions aèries no són només una qüestió de mobilitat, sinó una peça essencial d’infraestructura per accedir a serveis, oportunitats professionals i activitat econòmica.
Per a milers de residents, la ruta entre Menorca i Mallorca és un enllaç estratègic per assistir a reunions de treball, estudiar, rebre atenció sanitària especialitzada o dur a terme tràmits administratius. No obstant això, segons el CAEB, el cost d’aquests desplaçaments s’ha disparat. Mentre que fa un any era habitual trobar bitllets per a residents amb preus d’entre 45 i 50 euros, ara els preus sovint oscil·len entre 70 i 75 euros, la qual cosa suposa un augment d’uns 50 per cent. «Parlem d’augments d’uns 50 per cent de mitjana», es queixa l’organització patronal.
L’impacte no es limita als residents. L’organització empresarial emfatitza que la situació també afecta els visitants, els professionals i els viatgers de negocis que utilitzen Mallorca com a seu principal per a connexions amb la resta del món. En alguns casos, el trajecte entre Mallorca i Menorca pot costar fins a 280 euros per als no residents, una xifra que, segons els líders empresarials, dificulta la promoció de l’arxipèlag com una destinació cohesionada i competitiva.
A més de la pressió sobre els preus, també hi ha problemes de disponibilitat i d’operacions que compliquen la planificació dels viatges. Aquesta situació afecta empreses, estudiants, treballadors i organitzacions esportives, i introdueix un cert grau d’incertesa en una economia cada cop més dependent de la connectivitat.
L’organització empresarial també destaca una oportunitat que considera poc aprofitada: el turisme interinsular. Els líders empresarials assenyalen que sempre que les connexions han estat accessibles i a preus competitius, la demanda ha respost positivament. La possibilitat de combinar experiències culturals, gastronòmiques i patrimonials a través de les illes ofereix una manera de diversificar el turisme, reduir la estacionalitat i generar activitat econòmica durant tot l’any. No obstant això, adverteixen que és difícil impulsar aquest mercat quan el cost del transport esdevé una barrera d’entrada.
En aquest context, la CAEB torna a posar en primer pla el debat sobre la governança aeroportuària. L’organització empresarial defensa la cogestió dels aeroports de les Illes Balears, perquè la comunitat autònoma pugui participar en la planificació i la presa de decisions sobre les infraestructures que considera estratègiques per al desenvolupament econòmic de les illes.
“La connectivitat no és només una qüestió de transport”, diuen els representants de l’organització patronal. “És una qüestió de competitivitat, d’accés a oportunitats i de cohesió territorial.” Aquesta avaluació està esdevenint cada cop més rellevant en un arxipèlag on la mobilitat determina gran part de l’activitat econòmica.
