Iris Berben defensa a Mallorca el paper de la dona madura al cinema: «A partir dels 40 ets un personatge secundari»

El talent no té edat, però la indústria cinematogràfica encara té feina per fer pel que fa a les dones. L’actriu alemanya Iris Berben va aprofitar la seva presència al Festival Internacional de Cinema d’Evolution Mallorca per destacar la necessitat de donar més visibilitat a les actrius i, en particular, mantenir-les al centre de les històries un cop superen els 40 anys.

Dimecres, Berben va rebre el Premi ICON Evolution durant la gala d’obertura del concurs, celebrada al Palma Conference Centre. L’actriu va compartir el protagonisme amb el director de fotografia Matthew Libatique, que va ser guardonat amb el Premi ICON de Cinematografia per la seva contribució al llenguatge visual del cinema.

Durant una roda de premsa celebrada aquest dijous a l’Hotel Portixol juntament amb Sandra Lipski, la directora del festival, Berben va destacar una de les desigualtats persistents de la indústria: el descens de la visibilitat de les dones a mesura que envelleixen.

A partir dels 40 anys, comences a perdre les teves pròpies històries: ets l’esposa d’algú o un personatge secundari. Però les històries no s’acaben als 40. «Al contrari, moltes de les més interessants comencen llavors, quan ja tens experiència de vida i has pres decisions», va dir.

L’artista també es va pronunciar a favor de l’intercanvi creatiu entre generacions i va expressar el seu interès a continuar formant part de projectes que exploren noves perspectives. «Em sento privilegiada de continuar treballant i que els joves continuïn comptant amb mi», va explicar. La seva curiositat, va afegir, continua centrada a descobrir com escriu una altra generació, quines són les seves pors i quines històries volen explicar.

La intel·ligència artificial va ser un altre dels temes que es van tractar durant la reunió. Berben va defensar la necessitat d’establir normes clares per protegir els intèrprets de l’ús de la seva imatge i veu, dos elements que l’expansió d’aquestes tecnologies ha posat al centre del debat sobre el futur de la professió.

Per la seva banda, Matthew Libatique va parlar de l’evolució del llenguatge audiovisual des de la perspectiva d’algú que veu la cinematografia com una eina al servei de la narració. El director de fotografia va explicar que el seu procés creatiu comença amb l’entesa del guió i la visió del director. Només llavors entren en joc les decisions tècniques relatives a les lents, el color i la il·luminació, sempre subordinades a les emocions que es volen transmetre al públic.

També va expressar interès a explorar les possibilitats de la intel·ligència artificial, tot i que va qüestionar si el seu desenvolupament hauria de guiar-se principalment per criteris econòmics. «Estan intentant industrialitzar el que sentim», va advertir. Pel que fa a les imatges generades per aquestes eines, també va plantejar una pregunta que destaca un dels principals reptes del sector: «Què passa amb les pel·lícules quan deixen de semblar la vida real?»