La batalla pel futur de l’Aeroport d’Eivissa ja no és només una discussió sobre plans. Té pressupost, contractes i un calendari. Mentre milers de persones es manifestaven a Vila en contra de l’ampliació, Aena avançava amb el procés administratiu d’un projecte que preveu una transformació radical de la infraestructura de l’aeroport i que implicarà centenars de milions d’euros durant els propers anys.
L’operador de l’aeroport ha tret a licitació el contracte d’assistència tècnica, supervisió, control i gestió d’operacions de l’Aeroport d’Eivissa, amb un valor estimat de 19,6 milions d’euros i una durada de cinc anys. Els documents de licitació, redactats l’octubre de 2025, es van publicar el juny de 2026 i fixaven l’1 d’octubre com a data límit per a la presentació d’ofertes.
Aquesta mesura és especialment significativa perquè arriba en un moment en què les institucions d’Eivissa intenten formar un front polític contra qualsevol acció que augmentés la capacitat operativa de l’aeroport. El president del Consell, Vicent Marí, ha anunciat que convocarà els diputats i senadors eivissencs, independentment de la seva afiliació partidària, per buscar una posició comuna que presentar a Aena i al govern central.
La sessió plenària de l’illa també ha aprovat una moció que demana que les inversions aeroportuàries es destinin a millorar el servei, la seguretat i les condicions d’infraestructura, però no a augmentar la capacitat ni a alimentar més pressió turística. El PSOE d’Eivissa també ha expressat la seva oposició a qualsevol ampliació que impliqui augmentar el nombre de passatgers i fomentar un creixement turístic addicional.
Els opositors al projecte també han sortit al carrer. Segons les xifres de la Delegació de Govern i de la Policia Nacional, la manifestació celebrada la setmana passada a Vila va reunir unes 5.000 persones, mentre que els organitzadors xifren la participació entre 5.000 i 10.000 assistents i estimen que al voltant de 15.000 persones s’havien reunit al final, durant la lectura del manifest al parc Reina Sofía.
Organitzada per l’Associació de Joves d’Eivissa, l’Institut d’Estudis Eivissencs, Amics de la Terra, GEN-GOB, Salvem sa Badia i diverses associacions de veïns, la protesta demanava que no es dugués a terme el projecte d’ampliació d’Aena, a causa del risc que suposaria un augment del nombre de turistes i un increment de la pressió ambiental i sobre l’ús del sòl a l’illa. Els organitzadors també van demanar una major participació pública en una decisió que consideren estratègica per al futur d’Eivissa.
Una inversió de 229,7 milions
La disputa arriba en un moment especialment significatiu per a Aena. El nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA III), aprovat pel Govern per al període 2027–2031, preveu una inversió de 229,7 milions d’euros a l’aeroport d’Eivissa.
El projecte dissenyat per Aena inclou una reforma integral de la terminal, un nou moll per als passatgers que viatgen a destinacions fora de l’espai Schengen, una reorganització de les zones d’embarcament, noves àrees per a passatgers i personal, i obres a l’apèndix i a l’aeròdrom. El nombre de portes d’embarcament augmentaria de 17 a 32, i s’afegirien vuit noves passarel·les d’embarcament.
La documentació pròpia d’Aena descriu un projecte que cobreix uns 25.000 metres quadrats, amb almenys tres plantes, així com treballs en les vies d’accés, aparcaments i la renovació d’uns 30.000 metres quadrats de la plataforma d’estacionament d’aeronaus. L’informe del projecte també vincula les obres amb el creixement previst del trànsit i afirma que les inversions permetran adaptar la infraestructura a la futura demanda de l’aeroport.
Hi ha, però, un punt especialment significatiu en el debat: Aena manté que la reforma no augmentarà la capacitat de l’aeroport, ja que no preveu incrementar el nombre d’operacions que es poden dur a terme per hora. L’empresa presenta el projecte com una modernització destinada a millorar la gestió del flux de trànsit, la seguretat i l’experiència del passatger. És precisament aquí on comença el debat polític.
La qüestió no és només quant s’inverteix, sinó en què s’inverteix.
Per al Consell d’Eivissa, hi ha una diferència substancial entre modernitzar i expandir. La institució reconeix la necessitat d’invertir en infraestructures essencials per als residents, els treballadors i els visitants, però rebutja la idea que aquesta inversió hagi de convertir-se en un mitjà per acollir un creixement addicional del nombre de turistes.
El problema va més enllà de l’aeroport mateix. Des de fa anys, Eivissa s’enfronta als límits físics d’un model econòmic basat en una afluència massiva de visitants durant la temporada alta. L’aigua, el transport, l’habitatge, els residus i la pressió sobre l’illa formen part del mateix debat.
El mateix Consell ha identificat el subministrament d’aigua i el sanejament com a prioritats que s’haurien d’abordar abans d’emprendre una transformació d’aquesta escala. La institució ha destacat problemes recurrents a les instal·lacions de l’aeroport, incloent-hi qüestions relacionades amb els lavabos i la sanitat, i demana que es garanteixi el subministrament d’aigua de l’aeroport.
Les seves demandes fins i tot inclouen una planta dessalinitzadora dedicada per reduir la pressió sobre els aqüífers i garantir l’autosuficiència hídrica de la instal·lació. El debat, per tant, ja no és estrictament sobre l’aeroport. La qüestió fonamental és quin tipus de creixement Eivissa està disposada a acceptar i quina infraestructura necessita per donar-hi suport.
Un punt mort entre Aena i la regió
Aena, per la seva banda, veu el projecte com a part del seu programa d’inversions i d’acord amb els nous requisits normatius europeus. L’empresa creu que l’aeroport ha de ser transformat per adaptar-se als nous requisits operatius i millorar les condicions d’explotació d’aquesta infraestructura estratègica per a l’illa. La paradoxa és que ambdues parts coincideixen en una premissa: l’aeroport necessita inversió. El que les divideix és l’objectiu final d’aquesta inversió.
Des de la perspectiva d’Aena, l’objectiu és millorar l’eficiència, la seguretat, la qualitat i la capacitat de gestionar els fluxos de passatgers dins d’una infraestructura que ha d’adaptar-se a noves demandes. Des d’una perspectiva local, la por és que una infraestructura més gran i més eficient acabi facilitant, directament o indirectament, un augment de la pressió turística.
La mobilització pública ha convertit aquest desacord tècnic en un conflicte polític. I l’anunci de Vicent Marí que té la intenció de buscar un front unitari a Madrid suggereix que Eivissa vol portar el debat des del nivell insular al Congrés i al Senat.
L’aeroport com a baròmetre del model turístic
El cas d’Eivissa exemplifica un dels principals reptes que afronten les destinacions turístiques consolidades: com invertir en la millora de la competitivitat de la infraestructura sense que aquesta inversió es interpreti com una invitació a expandir-se en termes de volum.
El debat adquireix una importància encara més gran en el context de la DORA III i del gran cicle d’inversió d’Aena per al període 2027–2031. L’operador aeroportuari preveu al voltant de 10.000 milions d’euros d’inversió regulada a la seva xarxa durant aquest període, a més de 3.000 milions addicionals d’inversió.
A Eivissa, però, la qüestió no sembla ser quants diners es rebran, sinó més aviat quins beneficis econòmics i regionals haurien de generar aquests diners. L’illa vol un aeroport més segur, més modern i més eficient. Aena vol transformar una infraestructura que considera que necessita una reforma integral. Els ciutadans mobilitzats i les institucions de l’illa temen que aquesta transformació acabi reforçant un model de turisme que ja consideren que té una capacitat de creixement limitada.
Per això, la batalla que ara comença no serà només sobre una terminal, vuit passarel·les d’embarcament o 229,7 milions d’euros. Es tractarà d’una qüestió molt més estratègica per a Eivissa: si el futur de l’illa rau en acollir més visitants o en gestionar més eficaçment els que ja arriben. I mentre aquest debat continua a les oficines i als carrers, ja s’ha posat en marxa una cosa: la maquinària contractual d’Aena.
