La polèmica sobre els plans d’AENA d’ampliar els aeroports de les Illes Balears ha arribat a l’altra banda de l’Atlàntic. El New York Times ha recollit la qüestió que primer el públic i després la classe política regional han plantejat al Govern espanyol. «Aquestes ciutats europees afirmen que tenen massa turistes. Per què estan ampliant els seus aeroports?» és el titular que ha utilitzat la publicació nord-americana per emmarcar un reportatge sobre les contradiccions de destinacions europees massificades que es queixen del turisme de masses mentre adapten les seves infraestructures per acollir un volum més gran de visitants.
L’article se centra en les ampliacions dels aeroports de Barcelona, Venècia i Amsterdam, així com de Son Sant Joan. Destaca la «paradoxa» que es repeteix en diverses ciutats d’Europa. A tota Europa, els aeroports s’estan ampliant per satisfer la creixent demanda de viatges, tot i que les ciutats que serveixen lluiten per contenir l’afluència de visitants mitjançant taxes turístiques, prohibicions dels lloguers de curta durada i iniciatives per reduir les emissions de carboni.
Jurisdiccions en conflicte
En el cas de Mallorca, The Times es refereix a «jurisdiccions en conflicte» quan destaca els enfocaments contradictoris adoptats pel govern central i certes administracions regionals – començant pel govern regional – que ‘s’han vist obligades a respondre a mesura que els ciutadans han començat a protestar contra l’impacte del turisme. De fet, descriu Mallorca com «un dels principals focus de tensió entre les autoritats locals i nacionals».
Així, cita declaracions del degà de la Facultat de Turisme de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Tolo Deyá, que assenyala que el màxim que poden fer aquestes destinacions «és reduir el nombre d’opcions d’allotjament o introduir una taxa turística, mentre que controlar o reduir el nombre de vols està en mans del govern central. I per als governs centrals, els aeroports són una font d’ingressos molt important».
La manca de coordinació i comunicació entre el govern central i les comunitats autònomes és un dels temes analitzats. L’article cita declaracions de la presidenta de les Illes Balears, Margalida Prohens, en què es queixa que se li va informar massa tard dels plans d’AENA. «És inacceptable que, mentre les autoritats locals treballen conjuntament en una estratègia per frenar el turisme a les nostres illes, AENA estigui planificant un creixement continu.» Des de llavors, segons informa el diari, Prohens ha estat expressant les seves queixes al govern de Pedro Sánchez per la manca de coordinació.
La postura de l’empresa pública es resumeix en les paraules de Maurici Lucena, el president de l’organització: «Els aeroports, com qualsevol infraestructura, no poden ser els encarregats de controlar la demanda». Aquesta observació contrasta directament amb la visió de Deyá que el creixement aeroportuari pot minar els esforços per frenar el turisme massiu i fins i tot pot conduir a un augment de turistes. «Si mires el cas de Mallorca, el nombre de llits hotelers s’ha mantingut igual durant molts anys, i els lloguers de vacances estan estrictament controlats. Tot i així, el nombre d’arribades continua augmentant«, afirma Deyà.
L’informe també inclou diversos fets per contextualitzar el debat social sobre el turisme de masses, com ara les recents protestes públiques contra el model de creixement actual, que ha provocat carrers, infraestructures i serveis superpoblats, i una crisi de l’habitatge cada cop més greu. Els carrers de Palma es van omplir de desenes de milers de persones el juliol passat (25.000, segons el NYT, tot i que fonts locals apuntaven a xifres més altes), mentre que el cap de setmana passat es van produir noves manifestacions a Palma i Eivissa contra els plans d’ampliació de l’aeroport.
«És definitivament una contradicció», va dir al NYT Alex Chapman, director de política econòmica i mediambiental de la New Economics Foundation, un think tank progressista britànic amb seu a Londres. «Hi ha casos com Barcelona, on tens una població que pràcticament surt al carrer en protesta contra allò que percep com a pràctiques insostenibles i injustes de la indústria turística. Proposar una altra ampliació massiva de l’aeroport al mateix temps és realment difícil de conciliar.»
Les reivindicacions de Prohens
La qüestió del creixement del turisme va tornar a dominar gran part del debat polític de dimarts. Prohens va reiterar la seva oposició als plans d’AENA al Parlament, emfatitzant que són a favor de la inversió, però que aquesta no es pot vincular a un augment del nombre de passatgers. La presidenta balear va respondre així al portaveu del PSIB, Iago Negueruela, durant el debat de preguntes al govern regional, després que el socialista l’hagués criticada per les seves contradiccions en la política turística, la qual cosa la convertiria en ‘la presidenta dels 20 milions de turistes’. El socialista va criticar la «petita farsa» de Prohens de fingir indignació per AENA mentre aplaudia i donava suport a l’obertura de noves rutes de llarga distància a les Illes Balears, com les de Montreal (Canadà) o Abu Dhabi (EAU) aquest mateix estiu.
Prohens ha emfatitzat que és el govern central «el que vol que 50 milions de turistes visitin les illes per al 2031» i ha assenyalat que el Consell de Mallorca està duent a terme un estudi de capacitat per reduir el nombre de llits turístics. Finalment, va afirmar que el decret de contenció està funcionant. «Podeu retorçar els fets com vulgueu, però vau ser vosaltres qui vau aprovar 115.000 llits turístics, mentre que aquest Govern no n’ha aprovat cap», va afirmar.
El vicepresident del Govern Regional i conseller d’Economia, Finances i Innovació, Antoni Costa, ha expressat una opinió similar, referint-se a la necessitat de posar límits al creixement a Eivissa, ja que l’illa és un «territori fràgil i limitat que no pot créixer indefinidament». Costa va argumentar, per tant, que aquest és el model territorial que el Govern està impulsant per a l’illa i que és el que ja està implementant el Consell de l’Illa d’Eivissa. En aquest sentit, va destacar mesures com les restriccions de vehicles i el ‘no ferm’ a l’expansió descontrolada de l’aeroport.
Des de l’oposició, grups com Més han acusat el govern regional de viure en un «món paral·lel» per mantenir que les seves polítiques de contenció funcionen, mentre que el nombre de visites turístiques ha continuat augmentant durant tot l’any, tot i que a un ritme més lent durant la temporada alta. En aquest sentit, l’esquerra ecosobirana defensa la decreixença, en lloc de les mesures de contenció que, en qualsevol cas, no estan donant els resultats esperats.
