Els salaris a les Illes Balears van assolir una fita el 2025, superant la mitjana nacional per primera vegada des del 2008 – l’any en què va canviar la metodologia de càlcul i va començar la sèrie temporal actual. Des de llavors, el salari mitjà a les illes sempre havia estat a la meitat inferior de la taula. Fins l’any passat. El salari bruto mensual mitjà a les Illes Balears va ser de 2.396,38 €, uns 20 € per sobre de la mitjana nacional, que es va situar en 2.376,50 €.
Això és segons l’Informe del mercat laboral de l’Observatori Laboral de les Illes Balears, basat en dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i del Ministeri de Treball i Economia Social. Segons aquest darrer, l’any passat es van signar a les Illes fins a 16 convenis col·lectius – sis a nivell d’empresa i deu a un nivell superior – que van afectar 221.664 treballadors i van representar un augment salarial acordat del 4 per cent, superior al 2,9 per cent registrat per a Espanya en conjunt.
Encara més gran va ser l’augment global dels costos salarials totals a la regió en comparació amb el 2024: un increment del 6,3 per cent, enfront del 3,2 per cent del conjunt del país – gairebé el doble. L’Arxipèlag va ser la regió amb l’augment més pronunciat. No va ser l’única taula d’estadístiques laborals en què va encapçalar el rànquing aquell any: també va liderar la taula d’hores treballades reals per treballador.
Però quan es parla de convenis col·lectius, no es pot deixar de mencionar l’acord més destacat d’aquell any: el 17è Conveni Col·lectiu del Sector de l’Hostaleria, signat al juliol. Aquest document estableix una pujada salarial del 13,5 % en tres anys per a uns 160.000 treballadors, amb un augment del 6 % per al primer any, 2025. Donada la seva importància i abast, no hi ha dubte que el conveni col·lectiu del sector de la restauració té una gran influència en l’anàlisi salarial a les Illes Balears. Malgrat les discrepàncies que van marcar tot el procés de negociació – l’acord es va tancar finalment sense una de les organitzacions sindicals, CCOO, que va criticar els termes acordats entre UGT i l’organització patronal – el fet és que l’augment salarial acordat va ser el més alt mai aconseguit, i l’acord es va convertir en un punt de referència per a les negociacions sectorials en altres parts d’Espanya.
També cal destacar d’aquell any el conveni col·lectiu de transport de mercaderies, que preveia un augment salarial del 12 per cent, i el del transport regular de viatgers per carretera, que preveia un augment del 5 per cent. Tot plegat converteix el 2025 en un punt d’inflexió: el moment en què les Illes Balears van tornar a la meitat superior de l’escala salarial nacional, segons les dades disponibles.
La metodologia de l’Enquesta sobre l’Estructura Salarial (EES) de l’INE es va revisar i estandarditzar el 2008, moment a partir del qual es va començar a publicar anualment. En estudis realitzats en anys anteriors – 1995, 2002 i 2006 – les Illes Balears solien tenir un salari mitjà per sobre de la mitjana nacional, amb una economia dinàmica impulsada pels sectors turístic i immobiliari abans de la Gran Recessió. El canvi metodològic va coincidir amb una tendència a la baixa dels salaris a les Illes Balears, mentre que el nivell de vida pujava a un ritme ràpid, especialment durant l’última dècada.
En conseqüència, la tendència alcista observada el 2025 – que podria continuar durant l’any en curs – ha corregit la pèrdua de poder adquisitiu que els treballadors de les Illes Balears havien patit durant dècades. Catalina Cabrer, la consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social del Govern de les Illes Balears, va destacar aquestes xifres i va celebrar que «a les Illes Balears els salaris augmenten més ràpidament que el cost de la vida, i això és una molt bona notícia». Cabrer va explicar que tot això és el resultat de la negociació col·lectiva «i dels esforços de les organitzacions empresarials a l’hora d’implementar les pujades salarials: estem centrats a garantir que l’ocupació sigui d’alta qualitat».
Els principals sindicats han celebrat aquests augments, tot i que l’increment constant del cost de la vida n’ha erosionat l’impacte des del principi. Això és cert no només pel que fa a l’accés a l’habitatge – de llarg el principal problema per als residents de les Illes Balears – sinó també pel que fa al cost de la cistella de la compra i altres despeses quotidianes. De fet, el 2025, les Illes Balears van veure com aquests augments salarials anaven acompanyats d’una inflació superior a la mitjana espanyola: un 3,1 per cent en comparació amb el 2,7 per cent. L’Índex de Preus al Consum (IPC) va registrar un augment del 4,4 per cent a les Illes Balears l’agost passat, una dècima de punt percentual per sobre de la mitjana nacional i la xifra més alta des de l’abril del 2023, quan va assolir el 4,6 per cent.
«L’augment salarial aconseguit en el conveni col·lectiu del sector de l’hostaleria va ser significatiu», admet el secretari general de CCOO, José Luis García, i afegeix que, malauradament, «és la mateixa història de sempre: fins i tot els augments salarials més alts del país són insuficients per viure a les Illes, sobretot tenint en compte el problema de l’habitatge». Per tant, García demana la implementació de polítiques públiques i un ‘acord nacional’ per reduir la bretxa entre el cost de la vida a les Illes Balears i el poder adquisitiu dels seus ciutadans. El secretari general del UGT, Pedro Homar, comparteix aquesta visió i assenyala que aquests augments «encara no són suficients per cobrir les despeses quotidianes dels residents de les Balears, especialment pel que fa a l’habitatge».
Tanmateix, la posició capdavantera de les Illes Balears en termes d’augments salarials es complementa amb la seva posició capdavantera en termes d’hores de treball, una posició que han mantingut durant diversos anys. Les Illes Balears són la regió amb el nombre més alt d’hores reals treballades per treballador i mes, amb una mitjana de 135,2 hores – més de set hores per sobre de la mitjana nacional (127,8). Les segueixen la Comunitat de Madrid (131,7) i les Illes Canàries (129,7). A l’altre extrem de la taula es troba el País Basc, amb 120,5 hores treballades.
Les dades, per tant, revelen una paradoxa: les Illes Balears no només lideren el creixement salarial, sinó també el nombre d’hores que els seus treballadors dediquen a la feina. Aquest progrés en termes salarials, però, va de la mà d’un cost de la vida que continua sent un dels principals obstacles per millorar el poder adquisitiu. El repte, per tant, no sembla limitar-se a guanyar més diners, sinó a garantir que aquest augment salarial també es tradueixi en una major capacitat per viure i prosperar a les illes.
