PALMA, 8 (EUROPA PRESS)
El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha aprovat més de 8.600 projectes d'edificació durant la primera meitat del 2026, la qual cosa representa un augment del 28,1 per cent en comparació amb l'any anterior, malgrat que una tercera part d'aquests projectes implicava la regularització extraordinària d'habitatges.
Aquestes xifres, extretes de l'informe de l'Observatori de la Construcció de la primera meitat de l'any, es van presentar dimecres a les diverses seus del Coaib a les illes.
L'augment també està impulsat per la construcció d'habitatges, que va pujar un 31,8 per cent fins a gairebé 5.700 habitatges aprovats, així com un augment del 31 per cent en el pressupost fins als 2.400 milions d'euros i un increment del 44,2 per cent en la superfície construïda aprovada fins a gairebé 3,2 milions de metres quadrats.
Malgrat aquesta tendència, els arquitectes han assenyalat que les xifres posen de manifest un dels «principals reptes» que afronta el mercat residencial balear, concretament l'«insuficient» oferta d'habitatge assequible i social davant d'una demanda creixent.
Part de l'augment registrat el 2026 es deu a l'efecte de la legalització extraordinària d'edificis. Si s'exclouen aquests casos del recompte, el nombre de projectes d'edificació aprovats se situa en poc més de 5.900, la qual cosa representa un creixement interanual del 4,2 per cent.
Per regions, Mallorca va registrar més de 6.700 projectes d'edificació aprovats, un augment del 26,23 per cent, mentre que, si s'exclouen les legalitzacions extraordinàries, la xifra se situaria en poc més de 4.600 projectes, un increment del 4,9 per cent. A Eivissa i Formentera hi ha gairebé 1.100 projectes; sense incloure les regularitzacions, aquesta xifra seria de 627, mentre que a Menorca hi ha més de 800 projectes, dels quals 668 exclouen les regularitzacions.
L'impacte de les regularitzacions és especialment evident en el sector de l'habitatge unifamiliar. Les xifres acumulades fins al juny de 2026 mostren al voltant de 3.100 habitatges unifamiliars, un 54,9 % més que en el període anterior. En canvi, si s'exclouen les regularitzacions extraordinàries, la xifra baixa a poc més de 1.500 habitatges, la qual cosa representa una disminució de l'11,7 per cent.
A Mallorca, el nombre d'habitatges unifamiliars amb llicència urbanística concedida supera els 2.400, un augment del 58,8 per cent, però si s'exclouen les legalitzacions extraordinàries, la xifra baixa a aproximadament 1.200, una disminució del 19,6 per cent. A Eivissa i Formentera se'n van registrar 429 – 198 si s'exclouen les legalitzacions – i a Menorca, gairebé 220 – 113 si s'exclouen aquests casos.
Pel que fa a la construcció de nous habitatges, a Mallorca es van concedir permisos d'urbanisme per a uns 4.400 nous habitatges, un augment del 38,8 per cent en comparació amb el període anterior. A Eivissa i Formentera se'n van registrar més de 800, mentre que a Menorca la xifra se situa en uns 470 habitatges.
Pel que fa a l'habitatge plurifamiliar privat, les xifres acumulades fins al juny de 2026 mostren més de 2.600 habitatges, un 12,1 per cent més que en el període anterior. A Mallorca, n'hi va haver gairebé 2.000, un augment del 20,23 %, mentre que Eivissa i Formentera en van registrar gairebé 380 i Menorca més de 250.
Per categories, es van aprovar gairebé 7.000 projectes d'habitatges i renovació, juntament amb unes 900 ampliacions d'habitatges, 300 instal·lacions agrícoles i industrials i 160 establiments turístics.
Pel que fa al pressupost, les obres aprovades a Mallorca s'estimen en més de 1.700 milions d'euros, a les illes Pitiüses la xifra se situa en uns 540 milions i a Menorca supera els 140 milions.
La superfície dels projectes aprovats a Mallorca suma 2,4 milions de metres quadrats, un augment del 51,9 per cent, mentre que a Eivissa i Formentera se situa en gairebé 570.000 metres quadrats i a Menorca en 169.000 metres quadrats.
Pel que fa al mercat residencial, malgrat l'augment de la construcció d'habitatges i la tendència positiva en l'habitatge plurifamiliar, el principal repte és la insuficient oferta d'habitatge assequible i social davant d'una demanda creixent. En aquest sentit, l'augment de l'activitat constructiva per si sol no satisfà les necessitats del mercat residencial, i les xifres posen de manifest la necessitat d'augmentar l'oferta d'habitatge assequible i social a les Illes Balears.
