On eres tu? És molt possible que el 12 d’agost de 2026 es converteixi en una data històrica en la vida de milions de persones. Un esdeveniment que serveix de fita col·lectiva clau, igual que la declaració de l’estat d’emergència el 14 de març de 2020 o la victòria de la selecció espanyola a la Copa del Món el 19 de juliol podrien (o no) haver fet. L’eclipsi va arribar, ens va meravellar i va desaparèixer, deixant enrere un rastre d’emocions i el que serà un record la importància del qual és inversament proporcional a la durada de l’esdeveniment en si. A les Illes Balears, un lloc privilegiat per gaudir de l’esdeveniment astronòmic del segle, hi va haver un interès públic massiu. Els serveis d’emergències van registrar gairebé cinquanta incidents, incloent-hi rescats de muntanya, col·lisions de vaixells i caigudes sense conseqüències greus. Pel costat positiu, va ser una experiència única que va proporcionar el moment ideal per celebrar en companyia, gaudir del temps amb amics i familiars en un ambient festiu, o fins i tot per demanar matrimoni.
Els passatgers del ferri d’Eivissa a València van poder presenciar-ho, ja que el vaixell havia estat transformat en un observatori flotant per Trasmed i el Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Facultat de Física de la Universitat de València. El trajecte va comptar amb comentaris científics en directe i una sessió d’observació guiada a càrrec d’experts de la Universitat de València. La ruta es va coordinar especialment per situar el vaixell al punt que oferia les millors condicions per observar l’eclipsi des d’un punt de vista únic. En el període previ a l’esdeveniment, a bord es va dur a terme un programa educatiu per a totes les edats, que incloïa tallers pràctics, concursos amb premis i regals, xerrades sobre els eclipsis i sessions de preguntes i respostes amb especialistes.
En resum, el viatge no va estar exempt de moments de suspens. Un quart d’hora abans, l’únic núvol que es podia veure al cel havia decidit col·locar-se directament davant del sol. «Tot havia estat perfecte fins a aquell moment; ningú no s’ho podia creure», diu Jana Peiró, directora de Serveis a Passatgers i Màrqueting de Trasmed. Un núvol solitari que, fins a l’últim moment, va amenaçar de fer fracassar tot l’esdeveniment. La intriga —i l’ansietat— va durar fins a les 20.20 h, uns dotze minuts abans de l’eclipsi total. Es van perdre les fases anteriors, però a canvi el públic va viure una explosió de joia triomfant quan l’horitzó es va aclarir. Va ser també en aquell moment que la parella en qüestió es va comprometre: agenollat, amb l’anell a la mà i la veu tremolosa, li va fer la proposta de matrimoni davant d’un paisatge inoblidable. «Hi havia gent plorant, ballant, cridant… Va ser espectacular», explica la Jana, i subratlla que la companyia naviliera del Grup Grimaldi està fermament compromesa amb la divulgació pública. «L’eclipsi solar ens ha donat una oportunitat única d’oferir als nostres passatgers una experiència inoblidable, i no volíem deixar-la passar. La col·laboració amb la Universitat de València també ens ha permès fer-ho amb el màxim rigor científic i educatiu.»
Per la seva banda, Pablo Cerdá, cap del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Facultat de Física de la Universitat de València, va destacar el valor d’iniciatives com aquesta per «apropar la ciència i la recerca que es duen a terme a la Universitat de València al públic, així com per compartir aquesta experiència única». Més de 700 persones, incloent-hi turistes i residents locals, van gaudir de l’esdeveniment des del ferri. De fet, força gent va fer el trajecte d’anada i tornada.
La nuvolositat va espatllar la festa en algunes parts de la Serra de Tramuntana, com ara a Es Port d’es Canonge. D’altra banda, la Platja de Palma va ser un dels llocs més populars per observar el fenomen, ja fos des de terra, des del mar o des de l’aire – des dels balcons de la gent. L’Ajuntament de Palma estima que unes 60.000 persones van observar l’eclipsi des d’aquest indret, on la visibilitat va ser perfecta. El Mirador des Grau, a la carretera de la Serra entre Andratx i Estellencs, estava ple a vessar de centenars de turistes malgrat haver estat designat com a lloc d’observació professional per a astrònoms. Mentrestant, els grups de ‘Moros i Cristians’ de Calvià van recórrer a les xarxes socials per queixar-se de la manca total de control a la zona de dunes de Sa Pinada a Santa Ponça, que estava tan massificada que era gairebé insuportable.
Sebastià Barceló, que té un doctorat en astrofísica i és investigador associat a la Universitat de les Illes Balears (UIB), va descriure l’observació presenciada a les Illes Balears com «una experiència única». En declaracions a Europa Press, va destacar que en el clímax del fenomen astronòmic, «es podia sentir com augmentava el vent, com es desvanien els colors, com baixava la temperatura i com començaven a cantar els grills». Barceló va reconèixer que, durant els mesos previs a l’eclipsi, havia abordat l’esdeveniment com a científic, tot i que dimecres va optar per tancar l’experiència gaudint-ne com un «leig». No és d’estranyar que digués que esperava un esdeveniment d’aquesta magnitud des que es va adonar que volia dedicar-se a l’astrofísica.
L’avaluació final de l’operació d’emergència
L’eclipsi també va posar a prova la capacitat dels serveis d’emergència per respondre a un fenomen que va provocar moviments massius de persones i molta activitat en zones naturals i regions costaneres. La Direcció General d’Emergències va registrar 46 incidents relacionats amb l’operació de resposta d’emergència desplegada per a l’eclipsi entre la mitjanit de dimecres i la mitjanit de dijous, segons l’informe oficial. Aquesta xifra ofereix una instantània inicial de l’impacte operatiu d’un dia caracteritzat per nivells extraordinaris de desplaçament.
El trànsit va ser el principal focus de la resposta. Els serveis d’emergència van atendre 12 incidents relacionats amb el trànsit, a més d’un accident de motocicleta i una obstrucció a la calçada. La pressió sobre les carreteres es va veure agreujada per un nombre més gran de persones que es reunien en espais oberts i en llocs des d’on observaven el fenomen astronòmic. L’activitat en els entorns naturals i costaners també va tenir un paper significatiu. En total, es va denunciar la desaparició de quatre persones, una a una platja i tres en zones muntanyoses. A més, els equips d’emergència van respondre a dos vianants en perill, dos esllavissaments de roques i una caiguda a ras de terra.
L’informe també destaca l’aspecte marítim d’un dia en què la costa es va convertir en una de les ubicacions preferides per observar l’eclipsi. Hi va haver tres incidents amb embarcacions, així com una operació relacionada amb una embarcació a la deriva i una queixa també relacionada amb una embarcació. En el sector sanitari, els serveis van atendre dues consultes mèdiques i una emergència mèdica a la platja. A més, es van registrar cinc emergències a la via pública i un accident en un establiment comercial. Els serveis d’emergències també van haver de gestionar una varietat d’altres incidents: cinc intervencions relacionades amb la seguretat, dues denúncies, un cas d’allotjament il·legal i una operació de recerca, entre altres incidents.
Pròxims esdeveniments
La xifra més significativa de l’informe no és només el nombre total d’incidents, sinó el fet que les operacions dels serveis d’emergència encara no s’havien conclòs al final del període de referència. Després de la mitjanit, diversos incidents de trànsit van continuar sense resoldre a Sóller i Sant Antoni, mentre que la recerca de persones desaparegudes continuava a Pollença i Andratx, tots sense conseqüències greus.
La segona vicepresidenta del Govern regional i ministra de la Presidència, Antonia Maria Estarellas, va valorar positivament dijous els preparatius de l’eclipsi, que va qualificar de «èxit». En aquest sentit, va felicitar el públic pel seu «comportament exemplar». També va expressar la seva satisfacció per poder «parlar de l’eclipsi com una celebració» en un dia amb pocs incidents. Com va emfatitzar, «l’objectiu principal s’ha assolit», que era «assegurar que el públic estigués informat».
Aquests són els ecos finals d’un dia inoblidable. El pròxim gran eclipsi per a les Illes Balears serà el 26 de gener de 2028. La lluna no cobrirà completament el sol, sinó que deixarà un anell enlluernador visible al seu voltant (a diferència de l’halo lluminós de l’eclipsi total d’aquest dimecres) a última hora de la tarda, que serà clarament visible a tot l’arxipèlag. Com a esdeveniment intermedi, el 2 d’agost de 2027 serà visible des de les illes un eclipsi parcial amb una cobertura del 80 per cent. Per al pròxim eclipsi total, haurem d’esperar més temps que la vida esperada de qualsevol persona que fos present en l’anterior: no se’n produirà un altre fins al 17 de novembre de 2180. Aquest fet reafirma la naturalesa única de la recent experiència.