El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar divendres la Llei de mesures urgents per a l’acceleració de projectes estratègics que contribueixin a la transformació econòmica de les Illes Balears, juntament amb altres mesures per a la simplificació i l’agilització dels tràmits administratius, coneguda com la ‘llei omnibus’, marcant així l’entrada en vigor d’una de les reformes legislatives més ambicioses impulsades pel Govern Balear durant l’actual legislatura.
La legislació va ser aprovada pel Parlament Regional a finals del maig passat després d’un intens procés parlamentari durant el qual es van incorporar centenars d’esmenes, modificant desenes de lleis regionals. El resultat va ser un text cinc vegades més llarg que el decret inicial, ampliant considerablement el seu abast més enllà de l’objectiu original d’agilitzar els projectes considerats estratègics per a la diversificació i la modernització de l’economia balear.
Entre les noves mesures clau hi ha la introducció del règim de ‘Projectes d’Interès Estratègic Especial’ (PEIE), dissenyat per accelerar la inversió pública i privada reduint els retards administratius i millorant la coordinació entre les autoritats públiques. El govern regional sosté que aquest instrument ajudarà a desbloquejar iniciatives vinculades a sectors considerats prioritats, com ara la innovació, la indústria, l’habitatge, la transició energètica i les infraestructures.
La llei també inclou un paquet integral de mesures de simplificació administrativa dissenyades per reduir la burocràcia per a ciutadans, empreses i autoritats públiques. En aquest marc, s’estan modificant els procediments d’urbanisme, mediambientals i de contractació pública amb l’objectiu de facilitar la implementació de projectes d’inversió i millorar la competitivitat de l’arxipèlag.
El text també inclou canvis en una àmplia gamma d’àmbits, des de la funció pública fins a la política fiscal, educativa i social. Aquests inclouen noves deduccions fiscals, l’assoupliment de certs requisits lingüístics per accedir a llocs del sector públic en sectors amb manca de professionals, així com canvis en l’elegibilitat per a determinats ajuts socials.
Contra l’oferta il·legal
En el sector turístic – una de les àrees amb el major impacte econòmic a les Illes – la llei introdueix esmenes a la normativa per reforçar els controls sobre la prestació il·legal d’allotjament. Entre les mesures més significatives hi ha l’enduriment del sistema sancionador, que permet imposar multes coercitives de fins a 5.000 euros diaris per garantir la cessació efectiva de l’activitat il·legal, així com el reforç dels mecanismes d’inspecció i d’aplicació de la normativa contra els infractors reincidents. El Govern Regional sosté que aquestes esmenes tenen com a objectiu protegir els proveïdors d’allotjament regulats, millorar la qualitat de la destinació i promoure una competència en igualtat de condicions.
Durant el procés parlamentari, el projecte de llei va suscitar un intens debat polític. MÉS per Mallorca i Més per Menorca van ser els partits més crítics amb una iniciativa que, al seu parer, anava molt més enllà de l’abast original del decret i agrupava esmenes legislatives de naturalesa molt diversa en un sol text normatiu.
Tots dos grups parlamentaris ja han anunciat la seva intenció de presentar recursos d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, al·legant que el procés legislatiu va vulnerar els principis de seguretat jurídica i va restringir un debat parlamentari adequat sobre reformes de gran abast.
