Inés Rotger (Palma, 1976) porta un any i mig al capdavant de l’Associació Balearica d’Empreses Familiars (ABEF). Ara està exactament a mig camí del seu mandat, un bon moment per fer balanç i marcar els objectius futurs. A més de presidir aquesta organització, és directora del Grup Rotger, una empresa familiar fundada el 1927 especialitzada en la venda al detall de béns de consum, distribució, logística i transport, on també va ocupar el càrrec de responsable de producte de llibres. Pertany a la quarta generació de l’empresa. Defensa destacar la plena significació de les empreses familiars per al teixit econòmic i social de les Illes Balears, creu en la seva capacitat d’adaptar-se a la nova era de l’alta tecnologia i es pronuncia en suport dels joves en un moment en què el seu compromís, entre altres coses, cal escoltar més els joves i potser estigmatitzar-los menys.»
Com resumiries aquest any i mig al capdavant de l’ABEF?
Actualment sóc a la meitat del meu mandat, i quan s’arriba a la meitat, sempre és un bon moment per fer balanç. Internament, la tasca més significativa és el treball que estem duent a terme dins d’un comitè creat pel Consell d’Administració, mitjançant el qual estem elaborant el Pla Estratègic 2026–2028. L’objectiu és establir una fuita de ruta per destacar el paper fonamental que tenen les empreses familiars en el teixit empresarial i social de les Illes Balears, per definir com volem ser presents i formar part de la narrativa del que passa a les Illes, i, en última instància, quina és la nostra missió, la llum guia que orienta les nostres activitats, i els valors que ens defineixen. M’agradaria agrair a tots els membres que han format part d’aquest treball, que guiarà els nostres passos durant els propers anys. En definitiva, hem buscat planificar de cara al futur i donar forma al nostre esdevenidor de la mateixa manera que ho fem en els nostres negocis: pensant a llarg termini, amb una visió compartida i la determinació de deixar una ABEF més sòlida per a les generacions futures.
Hi ha hagut algunes evolucions notables durant el vostre mandat en aquest període?
Més enllà del Pla Estratègic, durant l’últim any i mig també ens hem centrat en la gestió humanista –ja que creiem que el cor de les empreses familiars rau en les persones que les componen– i en la comunicació, per destacar el paper de l’ABEF com a organització líder per a les empreses familiars de les Illes. Laura Juan Serra s’ha incorporat recentment a l’equip com a nova directora de la nostra associació, i hem donat un gran impuls a la Càtedra Banca March d’Empresa Familiar. Hem aconseguit molt, però això és només el començament.
A finals de 2024, quan va començar aquest viatge, vaig destacar dos reptes com a més significatius que la resta per a l’empresa familiar: la implementació de la IA i la gestió de les desavinences familiars. Quina d’aquestes està resultant més difícil?
Com veus, ambdues coses estan relacionades amb la comunicació, que és el fil conductor que uneix tothom qui forma part de l’empresa familiar. La IA forma part dels nostres processos, però, com va explicar Charo Sádaba, degana de la Facultat de la Universitat de Navarra, a l’Assemblea de Membres celebrada fa pocs dies, la IA ha d’anar acompanyada d’una comunicació àgil, transparent i, sobretot, humana. I aquesta mateixa filosofia s’aplica a la gestió de la comunicació dins de la família, que aplega persones de diferents generacions que ocupen diferents rols. En definitiva, tot gira al voltant de la tasca —no sempre fàcil— de saber escoltar i comunicar amb propòsit, alhora que es manté l’alineació amb els mateixos valors. Per tant, ambdós són complexos —tot i que no complicats—, però crec que estem aconseguint centrar-nos-hi gràcies a les activitats i els esdeveniments que organitzem per als nostres membres, que aborden les seves principals preocupacions i qüestions.
S’ha posat sota control el problema de l’escassetat de mà d’obra?
Aquest és, sens dubte, un dels reptes més grans que afronten les empreses familiars a les Illes Balears, juntament amb la necessitat de professionals formats. La qüestió de la mà d’obra figura a l’agenda empresarial de les Balears com un dels reptes més urgents que hem d’abordar. I no hi treballem sols; és essencial que treballem de bracet amb les institucions. No té cap sentit que el sector privat s’esforci per atraure el millor talent i formar-lo si, després, aquestes persones no es poden permetre un habitatge. La fuita de cervells és un repte multifacètic i s’ha d’abordar com a tal.
Completa la frase: El major obstacle per a la renovació generacional és…
Confondre la successió amb la substitució, quan en realitat és un procés de desenvolupament compartit. Per fer una analogia, tots som branques del mateix arbre.
És que les empreses no aconsegueixen retenir el personal jove a causa dels salaris baixos, o és que les generacions més joves prefereixen intentar guanyar-se la vida amb les noves oportunitats que ofereixen les xarxes socials?
Els sectors de l’hostaleria i del comerç minorista han fet un esforç significatiu, amb augments salarials del 4 per cent i del 4,5 per cent respectivament, només per a aquest exercici financer. Us diré més: l’augment global del sector de l’hostaleria, durant el període 2025–2028, serà del 13,5 per cent. Parlem d’un increment significatiu per a un sector vital – la força motriu econòmica de les Illes Balears – que ocupa 170.000 persones. És cert que la qüestió dels salaris sempre és controvertida, però val la pena mirar les xifres, que no menteixen. No obstant això, més enllà d’aquests sectors, l’ABEF inclou empreses d’altres àmbits com l’enginyeria, on els nivells salarials són més alts en línia amb les qualificacions del seu personal. Ampliar la nostra perspectiva sempre és important per obtenir una imatge precisa de la realitat. Pel que fa a les xarxes socials, no crec que els joves d’avui siguin tan diferents dels de la nostra generació, tot i que encara em considero jove. Hem d’escoltar-los més i potser estigmatitzar-los menys. Soc un ferm defensor del talent jove perquè el veig cada dia en els membres del Fòrum ABEF: les noves generacions d’empreses familiars.
Està canviant el panorama empresarial de les Illes Balears?
Sí, les coses estan canviant. I ho fan a un ritme accelerat. La digitalització, la sostenibilitat, la internacionalització, la dificultat de trobar talent i la successió generacional estan transformant la manera de fer negocis. Però, alhora, una cosa continua sent constant: les empreses familiars continuen sent l’eix vertebrador de la comunitat empresarial de les Illes Balears. Veiem empreses familiars que són cada cop més professionals, innovadores i obertes al canvi, sense perdre de vista els valors que les defineixen: una visió a llarg termini, arrels profundes a la comunitat local i un compromís amb les persones. Aquesta combinació de tradició i capacitat d’adaptació és un dels grans punts forts de la nostra economia. El repte no és només adaptar-se a un nou context, sinó fer-ho sense perdre de vista allò que els fa únics. I estic convençut que les empreses familiars de les Balears tenen la capacitat de liderar aquesta transformació i continuar sent una força motriu per a l’ocupació, la inversió i la cohesió social.
Hi ha un declivi de les empreses familiars en favor de l’expansió de les franquícies internacionals? Pren, per exemple, els sectors del comerç minorista, de l’hostaleria i de la restauració.
No crec que puguem parlar d’un revés. Les franquícies internacionals formen part d’una economia cada cop més globalitzada i conviuen amb les empreses familiars en els sectors del comerç minorista i de l’hostaleria. El més important és que no perdem de vista el valor enorme que les empreses familiars aporten a la nostra economia i a la nostra societat. Les xifres ho demostren. L’últim informe de la Càtedra Banca March d’Empresa Familiar de la UIB mostra que les empreses familiars de les Illes Balears són més resilients i rendibles que la mitjana espanyola. El 75 % de les nostres empreses familiars tenen més de deu anys d’antiguitat i la seva taxa de supervivència és del 81,5 %, per sobre de la mitjana nacional. Aquestes xifres reflecteixen un model de negoci sòlid, amb capacitat d’adaptació i un compromís clar amb el llarg termini. A més, les empreses familiars aporten quelcom que va més enllà dels indicadors econòmics: generen ocupació estable, reinverteixen a la zona local, mantenen un fort compromís amb la comunitat i prenen decisions amb una visió a llarg termini. Aquesta arrelament és un dels seus majors actius. No obstant això, no ens hem de conformar. El principal repte continua sent garantir la successió generacional i donar suport a les famílies empresarials en aquest procés perquè continuïn sent una força motriu per a la prosperitat durant les pròximes dècades.
Quin és el valor principal d’una empresa familiar? Què ofereix als consumidors que altres empreses no poden?
El nostre valor fonamental és que estem fermament arrelats a la regió on vam ser fundats i on hem crescut. A més, les empreses familiars es distingeixen de la resta perquè estan fonamentades en valors sòlids i una missió fonamental: perdurar per poder ser transmeses a la següent generació. Una visió a llarg termini sense perdre de vista la nostra essència, que prové dels nostres orígens. Les Illes Balears són una terra d’empreses familiars, i així ha de continuar.
Quins són els teus objectius principals abans de finalitzar el teu mandat?
El nostre objectiu és construir una ABEF més forta, més útil i més representativa. Amb aquesta finalitat, el Consell d’Administració ha establert quatre àrees principals d’atenció dins del pla estratègic. Volem enfortir l’estructura de l’Associació per fer-la més eficient i accessible; oferir un millor suport a les empreses familiars, fomentant la participació de totes les generacions i ampliant la nostra presència, especialment a Menorca i Eivissa; promoure el Fòrum com un espai d’innovació, formació i creació de xarxa per a les generacions més joves; i enfortir les aliances institucionals i empresarials per generar més oportunitats i un valor més gran per als nostres membres. El llegat que voldríem deixar és una ABEF més cohesionada i professional, amb una major presència a totes les illes i una veu encara més influent en la defensa de l’empresa familiar. En resum, una Associació preparada per continuar donant suport a les famílies empresarials mentre s’enfronten als reptes de les generacions futures.
Com resumiríeu la primera meitat del 2026? Han tingut els aldarulls geopolítics un impacte menor del que s’esperava inicialment?
És cert que el primer trimestre de l’any va portar un període de convulsió geopolítica que ens va posar a tots en alerta – una alerta que no hem de baixar en cap moment, perquè la situació internacional actual pot canviar en 24 hores. Estem vivint en temps incerts i hem d’aprendre a navegar per aquestes aigües en constant remenament. I, en aquest sentit – com diuen els experts, i com sabem massa bé – les empreses familiars són més resilients perquè la nostra missió principal és resistir al pas del temps: naixem per resistir. No és cap coincidència que el 93 per cent de totes les empreses privades de les Illes Balears siguin familiars.
Dues dones han dirigit l’ABEF durant els dos darrers mandats parlamentaris. Creus que això hauria estat possible quan es va fundar l’associació fa 25 anys?
És cert que els temps han canviat a millor, però si sóc sincera, les dones sempre hem format part del negoci familiar i, per tant, només era qüestió de temps que ocupéssim la presidència de l’associació líder, l’ABEF. Sempre he admirat Esther Vidal com a model a seguir en la presidència, però dones com Carmen Serra i Ketty Isern, que hi eren des dels inicis de l’ABEF, també han estat models magnífics per a les dones que han tingut un impacte significatiu en les empreses familiars de les nostres illes. A més, les dones estan cada cop més representades als consells d’administració de les empreses familiars de l’ABEF. Concretament, el 44,6 per cent dels consellers delegats d’aquestes empreses familiars són dones, i representen el 31,6 per cent dels equips directius, la xifra més alta registrada en l’última dècada. Aquestes xifres han estat recopilades per l’equip de la Càtedra Banca March d’Empresa Familiar, a partir de la informació disponible a la base de dades financera espanyola SABI, així com al Registre Mercantil. Liderar amb l’exemple és el millor que podem fer.
Argumentes que les empreses que s’adapten al canvi són les que sobreviuen, però en l’era actual de canvi constant, no demanem massa a les petites i mitjanes empreses?
No hi ha dubte que avui se us exigeix molt. Vivim en un entorn on la transformació digital, els canvis normatius, la sostenibilitat i la incertesa geopolítica ens obliguen a adaptar-nos constantment. Per a una pime, fer-ho amb recursos limitats suposa un repte enorme. Però si hi ha un tipus d’empresa que està acostumada a gestionar el canvi, és l’empresa familiar. Des de fa generacions, hem superat crisis, ens hem reinventat i hem pres decisions amb una visió a llarg termini. Aquesta capacitat d’adaptació forma part del nostre ADN: sabem que preservar el nostre llegat requereix una evolució constant. Dit això, no podem esperar que les pimes i les empreses familiars afrontin tots aquests reptes per si mateixes. Un entorn de suport és essencial: un govern que faciliti, redueixi les càrregues innecessàries, impulsi la innovació i fomenti la successió generacional. Soc conscient que el Ministeri d’Empresa de la Regió està duent a terme una tasca important en aquest àmbit, especialment per ajudar a garantir la continuïtat de moltes empreses el futur de les quals depèn precisament de trobar aquesta successió. A l’ABEF, continuarem aportant la nostra experiència i coneixement per ajudar a garantir que més empreses no només sobrevisquin, sinó que també continuïn creant llocs de treball, riquesa i estabilitat per a les generacions futures.
