En una roda de premsa a Palma, Bonet va anunciar que el 27 de novembre presentarà l’àlbum a l’illa amb un concert a l’Auditòrium, on interpretarà les nou cançons que conformen l’àlbum. Les entrades es posaran a la venda aquest divendres.
La mateixa artista s’ha encarregat de la direcció artística del projecte i també ha gestionat la producció i els arranjaments juntament amb el músic i productor Toni Pastor.
L’àlbum va ser enregistrat, mesclat i masteritzat per l’enginyer de so Mateu Picornell, un col·laborador habitual de Bonet, que també ha contribuït al projecte des d’una perspectiva artística.
La cantant ha elogiat especialment la feina del segell discogràfic Discmedi Blau. «No he trobat mai un segell discogràfic que hagi treballat tant en un dels meus àlbums com aquest», va dir. També va destacar la implicació del grup de músics que participen en el projecte, format pel guitarrista Marc Grasas, el contrabaixista Marko Lohikari, el violinista Benjamí Salom, el percussionista José Llorach, Llorenç Barceló als teclats i Tomás Salom a les cascavelles.
“A partir d’ara, qualsevol àlbum futur també haurà de ser així, amb la participació de tothom”, va dir l’artista, que va explicar que molts d’aquests músics han format part de la seva carrera recent des del seu retorn a Mallorca.
Amb “estàndards més alts” per a futurs treballs
També va admetre que la bona acollida de l’àlbum pel públic i la crítica ha establert uns estàndards més alts per a la seva feina futura. “M’exigeixo que els pròxims siguin millors”, va dir.
El disseny de l’àlbum inclou imatges del fotògraf, cineasta i director de fotografia mallorquí Pepe Bonet, extretes de la seva sèrie de retrats ‘Paradís’. Les imatges presenten textures, que s’han utilitzat per crear el format de l’àlbum, en forma d’acordió desplegable.
Una cançó per a les víctimes del DANA
Durant la presentació, Bonet va explicar que una de les cançons de l’àlbum, titulada ‘S’aigo no’, està dedicada a les víctimes de la tempesta a València, una regió amb la qual, va admetre, ha mantingut una estreta connexió personal durant dècades i on té “amics i éssers estimats”.
L’artista va reconèixer l’impacte de seguir les conseqüències de les inundacions i va assenyalar que la cançó neix de les preguntes que, al seu parer, molts dels afectats continuen fent-se. “El que he dit a la cançó és el que diu la gent”, va afirmar, abans de preguntar per què encara hi ha gent que no ha pogut tornar a casa seva o per què no s’ha parlat prou d’algunes de les víctimes.
“Per què hi ha gent que no té casa? Per què no hem sentit a parlar d’aquelles víctimes de les quals hauríem de parlar?”, va preguntar el cantant, que creu que la situació continua sent “escandalosa” mesos després del desastre.
En aquest sentit, va argumentar que la classe política “és per ajudar la gent” i va lamentar que encara hi hagi moltes qüestions pendents al voltant d’una tragèdia que, com va assenyalar, continua molt present en la memòria col·lectiva de València.
Violència de gènere i morts al Mediterrani
Bonet va explicar que diverses de les cançons de l’àlbum neixen de preocupacions socials que fa anys que la persegueixen i que, com va reconèixer, li resulta impossible ignorar, com ara la violència de gènere i la normalització de certes tragèdies.
«Malauradament, ens hem acostumat a veure dones assassinades, i això és molt difícil de suportar», va lamentar la cantant, que va advertir que els assassinats continuen produint-se malgrat els esforços fets per combatre aquesta plaga. “Encara s’assassina el mateix nombre de persones cada mes, cada dos mesos, cada any”, va afegir.
Va afirmar que moltes de les seves composicions neixen de preguntes que es fa sobre qüestions que considera injustes i que afecten la societat en el seu conjunt. “Sento la necessitat de fer-me les preguntes que em feia a mi mateixa i que solia fer a tothom”, va dir.
Finalment, va expressar la seva preocupació per les morts de migrants al Mediterrani i pel tracte que reben aquells que fugen de la pobresa, la guerra o la persecució. Bonet va lamentar que la societat es pugui insensibilitzar davant d’aquestes situacions i va fer una crida a una resposta col·lectiva més contundent a les realitats que considera “inhumanes”. “No voldria que ens acostuméssim a veure gent morir al nostre Mediterrani”, va concloure.