Balears

Rels B, l'artista de Mallorca més escoltat del món, presenta el seu àlbum més íntim i madur.

Rels B, un dels artistes espanyols més escoltats del món, continua aprofitant les seves arrels mallorquines per forjar una carrera global caracteritzada per l'evolució musical i una identitat pròpia. Foto: Forbes Espanya.

Pocs artistes espanyols han aconseguit forjar una connexió intergeneracional com Rels B. I potser una de les claus rau precisament en allò que encarna el seu nou àlbum: la sensació d’haver deixat enrere el soroll. El mallorquí Daniel Heredia Vidal, conegut mundialment com a Rels B o Skinny Flakk, ha presentat Love love Flakk aquesta setmana en una sessió d’escolta celebrada a la Plaza Mayor de Madrid, que es va transformar durant unes hores en una mena d’estudi emocional a l’aire lliure on milers de fans van escoltar el seu desè àlbum d’estudi per primera vegada.

Hi havia alguna cosa simbòlica en aquella escena. Just al cor d’una ciutat bulliciosa, un dels artistes espanyols més escoltats del món parlava de paciència, estabilitat emocional i amor — ja no vist com una cursa vertiginosa, sinó com un refugi. “En aquests temps en què tot es mou tan de pressa, tenir l’atenció de la gent per un moment és un privilegi”, va comentar l’artista durant la trobada.

Mallorca continua essent al cor d’aquest fenomen global. Tot i que ara compta amb més de 23 milions d’oients mensuals a Spotify, omple estadis i s’ha consolidat com un dels artistes espanyols més influents a Amèrica Llatina, Rels B continua representant una generació d’artistes nascuts fora dels nuclis tradicionals de la indústria musical espanyola. La seva història comença lluny de Madrid o Barcelona i està directament vinculada a una nova identitat cultural balear que és molt més internacional, creativa i exportable.

Amb *Love love Flakk*, l’artista probablement abraça la seva fase més introspectiva fins ara. L’àlbum, que consta d’onze temes, serveix com a síntesi de molts dels sons que han definit la seva carrera: afro beats, R&B, lo-fi, bossa nova i pop atmosfèric. Però més enllà de l’estil, l’àlbum gira al voltant d’un tema molt específic: la maduresa.

“Aquest àlbum ha estat una experiència curativa per a mi”, va explicar durant el llançament. Una afirmació que resumeix el to d’un àlbum que explora temes com aprendre a establir límits, gestionar l’ansietat, reconèixer errors i trobar estabilitat emocional després d’anys d’exposició constant.

Musicalment, Rels B continua movent-se amb una rara facilitat entre gèneres. L’àlbum reuneix samples, afro beats, influències llatines i estructures més melòdiques, sense perdre mai aquella identitat distintiva i minimalista que l’ha convertit en un dels artistes espanyols més constants de l’última dècada.

La contenció mostrada en l’elecció de col·laboracions també és sorprenent. En una indústria on els àlbums funcionen cada cop més com a plataformes col·lectives, Love love Flakk opta per un enfocament més personal, amb només algunes aparicions ocasionals de convidats, com les de Kali Uchis o DJ Swet.

L’èxit de Rels B també reflecteix un altre fenomen cada cop més visible: la creixent influència de les Illes Balears en les indústries culturals contemporànies. Durant anys, les illes eren principalment conegudes a l’estranger per la seva associació amb el turisme i l’oci. Avui, però, també exporten talent creatiu que està tenint un impacte global en la música, la moda, l’art i el sector audiovisual.

En el cas de Rels B, Mallorca no és només un lloc d’origen, sinó una part fonamental de la seva identitat artística. Fins i tot en el punt àlgid de la seva fama internacional, l’artista ha mantingut certa distància respecte a l’exaltació mediàtica tradicional, construint una carrera molt més arrelada en una connexió directa amb el públic que en el circuit convencional de celebritats.

Dos mesos després d’omplir el Riyadh Air Metropolitano de Madrid, l’artista mallorquí sembla gaudir d’un moment especialment fort. Però potser el més interessant no és l’abast del fenomen, sinó el gir en la narrativa. Luny de l’urgència o l’excés que sovint caracteritzen la indústria musical, Love love Flakk sona com exactament el contrari: algú que s’ha adonat que créixer també pot significar baixar el volum.