Els estereotips irriten l’interlocutor que els detecta, però qui sobretot perjudiquen és qui els pateix. I això ho dic jo, que vaig estar 44 anys de la meva vida donant per bons els tòpics sobre Eivissa, fins que el juny del 2019, Maria del Mar Bonet em va convidar a un dels seus concerts a Dalt Vila. Vaig entrar a Eivissa de la mà d’una de les veus més delicades del Mediterrani i passejant pel camí de fusta des de Marina Botafoc fins a Nobu, a la no gaire practicable platja de Talamanca, però el sol de la tarda s’hi trenca en mil trossets com si fossin mirallets de llum sobre les ones.
En vaig tenir prou d’algunes, poques hores, per entendre que Eivissa és la més alta creació geogràfica de Déu, encara que això a alguns els ha costat i encara els costa molt d’entendre. Ni per les discoteques, ni per les substàncies, ni per les platges multitudinàries, encara que també. Eivissa és una inclinació del sol sobre el teu cos, un cel blau molt brillant just quan cau la nit i la màgia inigualable de Jondal, el restaurant més agradable de la història de la gastronomia mundial i que només podia existir a Eivissa. De fet, quan s’ha volgut replicar a d’altres llocs, no ha funcionat. Tot a Eivissa s’ha de posar entre signes d’exclamació, encara que després ser-hi sigui tan suau. Mai des d’aquell 2019 no he faltat a l’illa: primer a finals de juny, després de Sant Joan, ja acabats els col·legis; i després a principis de setembre, per celebrar els aniversaris de la meva dona i de la meva filla. Set anys. Sempre amb la família, i sempre de dia. No està malament per desmuntar idees preconcebudes.
La Creació va fer la seva part. No només a Eivissa, també a les seves illes germanes. I la va fer amb més generositat que a qualsevol altra part de la Terra. Els seus habitants van fer honor a l’ofrena i van exaltar la bellesa amb la seva humanitat i arquitectura, gastronomia i pintura. No és casualitat que la primera vertical de Forbes es faci al somni fet realitat que són aquestes illes; explicar el negoci i ajudar a desenvolupar-lo és la contribució més noble que es pot fer per allò que és bell.
En un país com Espanya, tan extraordinari com poc donat a reconèixer-se en els seus tresors; un país on la vida és tan amable i el debat públic està tan innecessàriament crispat; de la unió de Forbes i Balears podem esperar l’expressió nítida d’una realitat que clarament ens afavoreix i d’un futur esperançador. Hi ha una veritat que necessita ser explicada en els termes exactes.
No podem fer veure que no veiem el privilegi de ser vius en aquestes condicions tan extraordinàries i en aquest indret tan idíl·lic. No podem respondre amb apatia ni deixadesa la immensa sort que hem tingut ; ni tornar amb esgarrapades la carícia. Forbes i Balears encarnen a la seva manera diferent una mateixa idea de cultura, felicitat i prosperitat. Aquí estem, això és el que som, i tenim moltes ganes d’explicar-ho.