Les restes funeràries de fa 3.500 anys que aporten llum a l’Edat del Bronze a Mallorca

Les excavacions a la necròpolis de Son Sunyer a Palma han descobert restes humanes i ceràmica prehistòrica

PALMA, 30 (EUROPA PRESS)

Un equip de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert restes humanes i artefactes arqueològics que daten d'uns 3.500 anys enrere, un descobriment que obre noves vies per a l'estudi de les pràctiques funeràries i les comunitats prehistòriques a Mallorca.

El treball es va dur a terme durant la campanya d'excavació realitzada aquest octubre a la necròpoli de Son Sunyer, a Es Pil·larí (Palma), segons un comunicat de premsa del CSIC.

El treball es va centrar en l'hypogeu SSU9, una cova funerària artificialment excavada a la roca que es va descobrir el 2024 i l'excavació de la qual va començar el 2025.

Fins ara, molts dels hipogeus mallorquins estudiats havien patit alteracions i reutilitzacions posteriors, la qual cosa dificultava recuperar informació sobre el seu ús funerari original.

Segons Pau Sureda, investigador de l'Incipit-CSIC i codirector de les excavacions, la importància del descobriment rau en haver pogut documentar restes de l'edat del bronze en el seu context arqueològic, utilitzant tècniques d'excavació modernes.

Tot i que els materials mostren «un cert grau d'alteració», el seu estudi permetrà als investigadors abordar qüestions que fins ara havien resultat difícils d'investigar en aquest tipus de jaciment.

Durant la campanya del 2026, els investigadors van confirmar que, sota les capes d'ocupació medieval ja documentades, encara es conserven dipòsits arqueològics corresponents a l'ús prehistòric de la necròpoli.

Entre els materials recuperats hi ha restes esquelètiques humanes, fragments de ceràmica i altres objectes associats a pràctiques funeràries.

També s'ha identificat evidència d'enterraments infantils, la qual cosa plantejarà noves qüestions sobre la composició de les comunitats i la participació dels seus membres en els rituals funeraris.

Jordi Hernández, investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i codirector de l'excavació, assenyala que els ossos semblen escampats i desarticulats, una circumstància que «podria estar relacionada amb la manera com es gestionaven els enterraments».

Els investigadors suggereixen que els difunts van ser inicialment enterrats en bancs de pedra o en nínxols excavats a les parets i que, posteriorment, alguns restes es van traslladar a la zona central per fer lloc a nous enterraments.

Aquesta hipòtesi suggereix que certes zones dels hipogeus podrien haver funcionat com a ossuaris, on es conservaven les restes dels enterrats anteriorment.

NOVES OPORTUNITATS DE RECERCA

El CSIC ha destacat que la recuperació d'aquests materials permetrà dur a terme noves anàlisis científiques per establir la cronologia de les inhumacions i obtenir informació sobre les persones que van utilitzar la necròpoli.

Entre els estudis planificats hi ha la datació per radiocarboni i l'anàlisi dels restes humans, que podrien proporcionar dades sobre l'edat, les malalties, la dieta i les característiques genètiques d'aquestes poblacions.

Tot i que inicialment s'estima que les inhumacions tenen uns 3.500 anys, els investigadors assenyalen que una datació futura permetrà establir el període d'ús d'aquest jaciment funerari amb "més precisió".

L'excavació també ha revelat una espelga situada sota un dels bancs de pedra de l'hypogeum, una distribució que difereix de la que s'observa habitualment en altres estructures funeràries conegudes de Mallorca.

La necròpoli de Son Sunyer consta de nou hipogeus, o coves artificials, excavades a la roca. Aquestes estructures es van utilitzar com a llocs d'enterrament durant l'edat del bronze i presenten diverses configuracions arquitectòniques, com ara cambres, corredors, bancs i nínxols.

El complex es troba al costat de l'antiga zona humida del Pla de Sant Jordi, una zona on les comunitats prehistòriques haurien distingit entre els espais de vida i els destinats a les inhumacions.

Al llarg dels segles, la necròpoli ha estat sotmesa a diverses ocupacions i reutilitzacions. Els investigadors han documentat materials dels períodes talaiòtic i medieval, així com proves que el jaciment es va utilitzar com a pedrera de marès durant els segles XVI i XVII, una activitat que va destruir parcialment algunes de les estructures originals.

La campanya actual, amb els treballs de camp programats per concloure aquest divendres 30 d'octubre, es basa en la recerca realitzada a Son Sunyer des del 2020, que s'ha reforçat des del 2024 amb la participació de l'Incipit-CSIC.

Les noves troballes avançaran la nostra comprensió de les pràctiques funeràries de l'edat del bronze a Mallorca i obriran noves línies de recerca sobre les comunitats que van habitar l'illa durant aquest període, van concloure.