Durant tres nits, el Claustre dels Dominicos de la Dalt Vila va deixar de ser merament un monument històric i es va convertir en una cosa força més inusual: un escenari capaç de reunir centenars de persones per gaudir de la música de Bach, Vivaldi, samba i bossa nova. El Festival Internacional de Música Clàssica Ibiza Conciertos va tancar la seva vuitena edició, celebrada del 29 al 31 d’agost, amb les entrades exhaurides i un programa que assenyala una tendència cada cop més significativa en la indústria cultural: la música clàssica ja no necessita abandonar la seva tradició per arribar a nous públics.
El programa ha tingut una estrella clara. El violinista alemany Linus Roth, director artístic del festival, ha convertit Ibiza Conciertos en un projecte que combina l’excel·lència interpretativa, un programa internacional i el desig deliberat de trencar amb el format de concert convencional. El seu Stradivarius Dancla, construït el 1703, va compartir el protagonisme amb la Johann Sebastian Rio Orchestra, que havia viatjat des del Brasil per reinterpretar algunes de les grans obres del repertori europeu des d’una perspectiva llatinoamericana.
El resultat va ser més aviat una experiència cultural que un concert clàssic tradicional. El públic va cantar alhora, va seguir el ritme i, de vegades, fins i tot va acabar ballant. Aquesta reacció resumeix el principal repte — i també una de les grans oportunitats — que afronta la música clàssica al segle XXI: com preservar el nostre patrimoni musical sense convertir-lo en una experiència reservada a un públic especialitzat.
Quan Bach troba el Brasil
El programa d’aquesta vuitena edició es va construir al voltant d’aquesta idea. La primera nit, ‘SamBach: De Bach a les samba brasileres’ va posar en diàleg el Concert per a violí de Johann Sebastian Bach amb arranjaments inspirats en la samba i la bossa nova. Diumenge va ser el torn de Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi, juxtaposades —o més aviat, enllaçades— amb obres de compositors brasilers com Heitor Villa-Lobos, César Guerra-Peixe, Ernani Aguiar, Sivuca i Gadelha. El festival va concloure amb una ‘Nit brasilera’, concebuda com una celebració dels ritmes i la diversitat musical del país. L’escenari i l’auditori es van transformar pràcticament en un únic espai.
Més enllà de l’experiència artística, l’enfocament revela una estratègia interessant: utilitzar un repertori universal com a porta d’entrada per a un públic que d’una altra manera potser no s’atriria a un concert clàssic convencional. En lloc de rebaixar els estàndards artístics, Ibiza Conciertos opta per canviar el context i la manera com es presenta aquesta excel·lència. «El festival d’enguany ha estat extraordinari. Veure el Claustre ple les tres nits i sentir com el públic ibicenc es va deixar anar amb la música d’aquesta manera ha estat profundament emocionant», explica Linus Roth. «Aquest era precisament el nostre somni amb SamBach: mostrar que Bach, Vivaldi, la samba i la bossa nova poden anar junts de manera natural, i que la música no necessita fronteres quan es interpreta amb llibertat, respecte i emoció».
El festival té lloc en una regió la reputació internacional de la qual s’ha associat històricament amb l’oci, la gastronomia i el turisme d’alta gamma. En aquest context, la cultura pot tenir un paper estratègic: ampliant la narrativa d’Eivissa i ajudant a posicionar-la també com a destinació cultural. El Claustre dels Dominics, a Dalt Vila, també ofereix un actiu difícil de replicar. La combinació de patrimoni històric, música i un entorn a l’aire lliure converteix cada concert en una experiència difícil de replicar en una sala de concerts convencional.
És precisament aquí on iniciatives com Ibiza Conciertos deriven part del seu valor. No es tracta només de portar intèrprets internacionals a l’illa, sinó d’utilitzar l’illa mateixa com a part de l’oferta cultural. Promogut i sota la direcció artística de Linus Roth, amb el suport de l’Ajuntament de Eivissa i del Consell d’Eivissa, el festival celebra la seva vuitena edició. L’objectiu és reunir a Eivissa artistes de classe mundial i, alhora, ampliar el públic de la música clàssica.
Cultura amb impacte social
El projecte també ha desenvolupat una segona dimensió fora de l’escenari. Des de les seves primeres edicions, Ibiza Conciertos ha mantingut una col·laboració amb l’Associació contra el Càncer d’Eivissa i Formentera (IFCC), a la qual dona els fons recaptats als seus concerts i amb la qual organitza activitats musicals per a pacients i les seves famílies.
Roth també organitza visites a hospitals i altres centres de l’illa per actuar davant de pacients amb càncer. «La música també és teràpia», diu el violinista, que creu que és essencial que el festival mantingui aquest vincle amb la comunitat local. En aquest cas, la cultura serveix no només com a entreteniment o com una eina per promoure el turisme, sinó també com un mitjà per fomentar la connexió social.
La vuitena edició d’Ibiza Conciertos ens deixa una conclusió que va més enllà de les seves tres nits de programació. En un moment en què les indústries culturals competeixen per captar l’atenció d’un públic cada cop més fragmentat, el repte no rau necessàriament en canviar el contingut, sinó en trobar noves maneres d’experimentar-lo.
Després de tres nits d’actuacions amb totes les entrades exhaurides, Ibiza Conciertos ha tancat la seva vuitena edició amb una idea senzilla que té implicacions de gran abast: la música clàssica pot preservar el seu valor històric alhora que reinventa la manera d’arribar al seu públic.
